Parc de les Planes, 9.12.2011

Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

La tarda del 9.12.2011 he anat al Parc de les Planes, entre Sant Josep, Can Serra i la Florida, a veure si havien arribat ocells hivernants i com estava tot plegat. A banda que un dels perills d'anar mirant pel parc cap amunt és que indefectiblement trepitges restes orgàniques dipositades per algun gos, hi havia una considerable animació faunística per l'hora que ha estat, entre les 16:30 i 17:30, amb la posta del Sol.

Borinot (Bombus cf. terrestris) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Un borinot (Bombus sp) voltava per l'únic arboç (Arbutus unedo) que he vist pel parc i que presentava flors i fruits, també aprofitats per un tallarol de casquet. D'ocells hi havia uns quants, 21 espècies en total, que he entrat al portal ornitològic ornitho.cat, potser el més rellevant és la diversitat d'ocells de bosc, amb un parell de bruels (Regulus ignicapilla) hivernants, i algunes mallerengues (blava Parus caeruleus, petita Parus ater i emplomallada P.cristatus) amb una certa abundància de mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) entre els més freqüents pit-rojos (Erithacus rubecula) i les sempre presents garses i cotorretes de pit gris.

Mallerenga blava (Parus caeruleus) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

l'Hospitalet de Llobregat [425/580]

1. ≥6 Pinsans comuns
2. 3 Tudons
3. ≥3 Merles
4. 3 Tórtores turques
5. 1 Gafarró
6. 1 Verdum
7. 1 Tallarol de casquet
8. 2 Cueretes blanques vulgars
9. 1 Mallerenga emplomallada
10. ≥2 Tallarols capnegres
11. 3 Mallerengues blaves
12. 4 Mallerengues petites
13. ≥4 Garses
14. 2 Bruels
    
15. 2 Raspinells comuns
16. ≥6 Pit-rojos
17. ≥11 Mosquiters comuns
18. 1 Cadernera
19. ≥5 Cotorretes de pit gris
20. × Coloms roquers
21. 5 Gavians argentats

Mallerenga petita (Parus ater) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Pit-roig (Erithacus rubecula), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Com a nota discordant, el fet que diverses de les caixes-niu instal·lades fa algun temps estaven obertes o directament desaparegudes i és que malgrat sembli gran, no hi ha gaire espai idoni en aquest parc i certament les caixes-niu fan el seu paper. Com hem comentat altres cops, els parcs urbans de la ciutat, sobretot aquest de les Planes i el de Can Buxeres, són bons refugis per a l'avifauna forestal i uns indrets on anar a familiaritzar-se amb les espècies més freqüents, ja que, com mostren les fotografies que s'adjunten, els ocells es deixen acostar força. Totes les fotografies fetes allà en una hora i amb Nikon D-80 amb 75-300 mm f/5.6 i flaix Metz Mecablitz 44 AF-1.

Torre Gran: Grasset de Muntanya, nova espècie per a L'Hospitalet i record de xivites!

La bassa de la Torre Gran. 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

El 8.12.2011 vaig donar un tomb per la bassa de la Torre Gran, al límit sud de la ciutat, de retorn d'altres zones del delta del Llobregat. Hi havia algunes zones embassades, a un nivell que ja es veia que podria atraure algunes espècies d'interès. I així va ser. Un mínim de dos Grassets de Muntanya (Anthus spinoletta) voltaven per la zona amb altres exemplars de la seva família: ~ 5 titelles (Anthus pratensis), 3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) i més de cinc blanques (Motacilla alba).

El Grasset de Muntanya cria al Pirineu però a l'hivern es desplaça a la plana, particularment als aiguamolls litorals com el delta del Llobregat. No havia estat mai citat a L'Hospitalet de Llobregat i en el conjunt del Delta del Llobregat tampoc no apareix de forma uniforme. Es va poder fer algunes fotos amb una compacta acoplada manualment a uns binocles (tècnica de binoscoping)

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011. El pit ratllat i les potes fosques són típiques d'aquesta espècie © Ricard Gutiérrez

La inundació per les pluges de les darreres setmanes de la bassa de la Torre Gran fa que la zona es comporti ara mateix com un petit aiguamoll temporal on aquesta espècie hi conviu amb altres passeriformes tant de plana agrícola (com un estol d'uns 140 pinsans comuns, Fringilla coelebs que voltava per la zona) com d'aiguamoll: també es van observar un parell de repicatalons (Emberiza schoeniclus), de la subespècie nominal, una espècie escassa també a L'Hospitalet de Llobregat i d'interès per al cens hivernal d'ocells a Catalunya.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus schoeniclus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

La zona acollia també ocells lligats al medi aquàtic com van ser dues espècies de limicoles: una xivitona (Actitis hypoleucos) estava acompanyada de cinc Xivites (Tringa ochropus), la quantitat més gran mai registrada a la zona. Ambdues espècies hivernen al riu Llobregat i les condicions de la zona eren òptimes per a ells. Totes les observacions han estat introduïdes al portal ornitològic ornitho.cat:

• ≥25 Coloms roquers
• 3 Cotxes fumades
• 1 Garsa
• ≥3 Mosquiters comuns
• ≥5 Cueretes blanques vulgars
• 3 Cueretes torrenteres
• 2 Caderneres
• ~140 Pinsans comuns
• 2 Esplugabous
• ~5 Titelles
• ≥2 Grassets de muntanya
• ≥2 Repicatalons
• 1 Xivitona
• 5 Xivites

Xivita (Tringa ochoropus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

És una llàstima que els tolls d'aigua que hi ha a la zona inundable de la Torre Gran i que contribueixen a la diversitat de la zona no tinguin una continuitat superior. Unes petites accions de gestió, modificant unes decenes de centimetres el nivell basal de la cubeta en alguns indrets afavoriria la presència d'aquestes aigües i per tant permetria la presència d'ocells aquàtics com els esmentats, possibilitant, sense dubte, noves adicions a l'avifauna local.

Xivita (Tringa ochoropus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Cal Trabal i el riu de L'Hospitalet inclosos a la Important Bird Area del Delta del Llobregat

La Unió Europea disposa d'una xarxa d'espais naturals d'importància comunitària: la xarxa natura 2000, la qual consta d'espais declarats en base a les Directives Comunitàries 2009/147/CE d'ocells migratoris i la 92/43/CE d'hàbitats. En el cas que les zones comunitàries siguin designades per la seva importància ornitològica s'anomenen ZEPAs (en anglès SPAs), i si ho són per criteris d'hàbitats, flora o altra fauna no ornitològica són LICs (Llocs d'Interès Comunitari). Una zona pot ser ZEPA i LIC a la vegada.

Pot qualsevol zona formar part d'aquesta xarxa? No. Ha de complir uns criteris científics establerts en base a la seva significació a nivell comunitari. A la pràctica, la Comissió europea té encarregat a l'ONG BirdLife International la designació d'aquests criteris i la proposta de zones a incloure a la xarxa, a mena de llibre blanc o catàleg de zones 'nominades' que són el que s'anomena IBAs o Important Bird Areas. Les IBAs doncs són zones que està provat científicament que són importants a nivell comunitari i que la Comissió Europea considera que haurien de ser designades ZEPA (en el cas dels ocells, que és el que ens ocupa).

Durant el 2010-2011, BirdLife International mitjançant la filial espanyola, SEO/BirdLife ha estat actualitzant el catàleg i extensió de les IBAs espanyoles. Una part del Delta del Llobregat era IBA (de fet és GIBA, Global Important Bird Area, un àrea d'importància ornitològica no local, estatal o europea sinó mundial per la presència d'espècies molt amenaçades d'extinció) des dels anys 1990s.

Com és sabut però, hi ha hagut fortes transformacions urbanístiques al delta del Llobregat en els darrers deu anys (modificació C-31, ampliació aeroport i zones logístiques, desviament Llobregat, parcs empresarials i comercials a l'entorn de la C-32...) que han modificat l'equilibri ecològic del delta. Calia revisar si les zones protegides existents (declarades Reserva Natural per Decret de la Generalitat de Catalunya però també declarades ZEPA en base a la legislació comunitària) eren suficients per mantenir la importància científica del delta del Llobregat. I aquesta revisió l'ha efectuada SEO/BirdLife amb el recolzament de naturalistes locals.

SEO/BirdLife ha reconegut la necessitat d'incorporar noves àrees per preservar la viabilitat d'aquestes espècies i ha elaborat una proposta d'ampliació, incorporant un total de 3500 ha a protegir, davant de les 950 ha protegides fins ara. Dins d'aquesta ampliació hi ha la zona agrícola de cal Trabal i el tram de riu de L'Hospitalet de Llobregat (així com els trams dels municipis veïns). Us podeu baixar un plànol en pdf aquí.



Un cop declarada científicament IBA, ara les organitzacions ecologistes s'estan mobilitzant per demanar que aquesta IBA es converteixi ràpid en ZEPA, que és una figura legislativa (l'altra té validesa jurídica però és una figura de caire tècnic, que no surt publicada a cap diari oficial. En un altre post futur parlarem del que implica ser IBA).

Així, segons informa la web de DE.PA.NA., les entitats civils que promouen la campanya per a l'ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat a la Generalitat exposant els arguments per l'inicií del procés d'ampliació. Els eixos fonamentals de la petició són:

La necessitat d'aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l'Article 4 de la Directiva d'Aus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l'Annex I de la mateixa Directiva, especialment: cames llargues, martinets menuts, polles blaves, terreroles vulgars i xatracs menuts, etc...que actualment no es troben suficientment protegides.

La imperiosa necessitat d' incloure dins d'aquestes zones, la nova colònia de gavina corsa, establerta a la illeta del Riu, fora de la zona ZEPA. Aquesta nova colònia constitueix, la única colònia catalana de cria fora del Delta de l'Ebre, essent la única a tota Europa establerta en un àmbit fluvial. Aquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell mundial, i allotja a Catalunya el 60-70% de la població mundial.

Els estats membres de la UE tenen la obligació d'aplicar les directives a tot el territori i donat que la Directiva d'Aus, es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei d'Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin les zones incloses dins la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat, elaborada per SEO/BirdLife.

Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne d'Espanya, sobre les zones que haurien d'estar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes, projectes que les puguin afectar, com seria el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o d'accessos ferroviaris.

José García entrevistat per Televisió de L'Hospitalet a cal Trabal el 25.11.2011

En data 25.11.2011 el vicepresident de DE.PA.NA, el pratenc José Antonio García, va efectuar declaracions a TV L'Hospitalet sobre aquest moment tan decisiu per a la zona agrícola de la nostra ciutat com és el reconeixement de la seva integra associació als espais protegits i naturals del delta del Llobregat i la seva importància internacional que l'ha valgut la classificació com a Important Bird Area (IBA), una garantia molt important per a la seva futura preservació.

Polla pintada (Porzana porzana), nova espècie d'ocell per a L'Hospitalet de Llobregat

Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez

El dia 17.10.2011, un exemplar juvenil de Polla pintada (castellà: polluela pintoja, científic: Porzana porzana) va entrar per un pati de llums d'un edifici de la ciutat de Barcelona (Óscar Akira Tange).

L'exemplar, clarament en migració cap els seus quarters d'hivernada, va aterrar a la ciutat de Barcelona abans no pogués arribar a l'aiguamoll més proper, el delta del Llobregat, on aquesta espècie és regular. L'exemplar va ser transportat pels Agents Rurals al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, de la Generalitat de Catalunya. Allà va ser ingressat per a la seva recuperació que va culminar en data 21.10.2011. Es va decidir per criteri veterinari d'alliberar-lo aquell mateix dia en la seva ruta migratòria normal i dins un hàbitat adient. I per això vaig ésser encarregat d'alliberar-lo el més aviat del lloc de troballa dins el medi natural adient, és a dir, al riu Llobregat dins L'Hospitalet de Llobregat, dins el mateix Barcelonès (Ricard Gutiérrez).

Porzana porzana amb el riu Llobregat de fons, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez

La polla pintada és un ocell de la família dels ràl·lids, com la fotja, el rascló o la polla d'aigua, però del gènere més petit dins els que tenim representats a Catalunya: el Porzana o 'polluelas' en castellà. de 23 cm de longitud, és un migrant escàs i hivernant irregular el Delta del Llobregat. El pas de tardor a la nostra àrea s'esten des de la primera desena de setembre fins a la tercera d'octubre, amb observacions aïllades el novembre (Gutiérrez et al 1995, Els Ocells del Delta del Llobregat, Lynx edicions). Vegeu també la gràfica d'anellaments a Catalunya del portal SIOC.cat a sota. Els hivernants s'han detectat el desembre i el gener tot i que a hores d'ara és un hivernant molt escàs a Catalunya (Gutiérrez 2011, Porzana porzana In Atlas dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009, ICO/Lynx eds.).

Porzana porzana. Anellaments a Catalunya (Font: SIOC.cat). La presència de l'espècie és relativament més abundant a la primavera que a la tardor, mentre que és molt rara a l'hivern (de fet no apareix a la gràfica)

Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez.Observeu que les ales són totalment noves, amb tot el marge de les plomes ben definit i sense desgast aparent.

L'exemplar alliberat era un juvenil: l'iris de l'ull era grisós amb un anell marró estret voltant la nineta i el que es veu millor, la lista superciliar, loral i les auriculars (la cara) són marrons amb zones blanques, no d'un to gris. Hi ha una excel·lent descripció de la identificació d'aquest gènere Porzana i del rascló a Europa publicada en anglès a la revista Dutch Birding, 17 de 1995 que es pot descarregar en pdf aquí (Becker 1995, Dutch Birding 17: 181-211).

Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez

La present cita és la primera per a L'Hospitalet de Llobregat, malgrat l'espècie, en ser regular al delta del Llobregat probablement hagués passat en alguna ocasió pel riu, on va ser alliberat el present exemplar.

Ballesters encara uns dies entre nosaltres

Ballesters sobre Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 15.10.2011 © Ricard Gutiérrez

No és producte de les altes temperatures de la inusual tardor de 2011. És normal. Al menys a L'Hospitalet. El què? Doncs veure al capvespre d'octubre encara grups de desenes de ballesters (Apus melba), un ocell que de lluny pot semblar una oreneta gran però que ni tan sols és de la mateixa família ni del mateix ordre (Apodiformes) i que té a casa nostra un dels seus principals refugis de Catalunya.

Mireu el cel quan està a punt de pondre's el sol o ja es fa fosc, si veieu grups d'ocells ràpids, d'ala en forma de 'ballesta' (d'aquí el seu nom) i que tenen la panxa blanca són ells.

Marxaran cap a finals de mes, anunciant potser el canvi d'hora a l'horari d'hivern. Amb ells marxa l'estiu del tot. I es fa el silenci vespertí a la ciutat. Fins finals de març, quan tornaran a alegrar-nos les tardes i a donar vida a la ciutat. Fins aviat ballesters hospitalencs, bon viatge a l'Àfrica.

Per saber-ne més: SIOC.cat.

Pobra qualitat de l'aire aquesta setmana a L'Hospitalet

Les dades de la setmana del 3-9.10.2011 estan essent dolentes quant a la contaminació atmosfèrica a L'Hospitalet de Llobregat, producte d'un anticicló que tenim a sobre (i que sembla desapareix el dia 7.10.2011).

L'ICQA (Índex Català de Qualitat de l'Aire) ha anat baixant durant la setmana com es veu al gràfic adjunt. Segons la web de la Generalitat:


La qualitat de l'aire a Catalunya es valora en funció de l'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) que es calcula sobre els nivells d'immissió dels contaminants SO₂, NO₂, CO, PST, O₃ i PM10 mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de l'ICQA el determina el contaminant crític mesurat a cada estació (contaminant que ha donat l'ICQA més baix). Com més alt és l'índex, millor és la qualitat de l'aire, de manera que un ICQA=100 representa una atmosfera totalment neta dels contaminants abans esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l'aire d'algun contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit acceptable. El valor de l'ICQA determina la categoria de qualitat de l'aire (pobra, millorable o bona).

Com es pot observar la situació és francament millorable, ratllant la dolenta. Les dades concretes

Taula de valors de l'ICQA:
Dades del 28/09/2011 al 04/10/2011

ICQA diari 28/09/2011 29/09/2011 30/09/2011 01/10/2011 02/10/2011 03/10/2011 04/10/2011 ICQA setmanal
================================================
l'Hospitalet de Llobregat 50 PM10 17 PM10 13 PM10 40 PM10 51 PM10 7 PM10 3 PM10 26 ***

================================================
Resum diari 28/09/2011 29/09/2011 30/09/2011 01/10/2011 02/10/2011 03/10/2011 04/10/2011 Resum setmanal
ICQA màxim 50 17 13 40 51 7 3 51
ICQA mitjà 53 17 13 40 51 7 3 26
ICQA mínim 50 17 13 40 51 7 3 3
Estacions amb incidències 0 0 0 0 0 0 0 0
Estacions amb dades 1 1 1 1 1 1 1 1
================================================

PM10:Partícules en suspensió (PM10)

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire
-----------------------------------------------------------------------------
Excelent 0 %
Satisfactòria 28,6 %
Acceptable 14,3 %
Baixa 57,1 %
Deficient 0 %
Molt deficient 0 %

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per contaminant crític
---------------------------------------------------------------
PM10 100 %

Distribució dels valors mitjans setmanals de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire
----------------------------------------------------------------------------------------
Excelent 0 % 0 *****
Satisfactòria 0 % 0 ****
Acceptable 100 % 1 ***
Baixa 0 % 0 **
Deficient 0 % 0 *
Molt deficient 0 % 0 o

En data 6.10.2011 les dades automàtiques generades per l'estació de mesura de contaminació que hi ha al Torrent Gornal dona aquestes dades:

Nivells d'immissió de l'estació:
l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès
Ubicació: Av.Torrent Gornal

MITJANES HORÀRIES ENREGISTRADES EL DIA 06.10.2011 (Dades pendents de validació)
-------------------------------------------------------------------------------
NO(µg/m³) NO2(µg/m³) PM10(µg/m³)
00:00 1 29 37
01:00 1 49 39
02:00 1 41 40
03:00 2 43 40
04:00 1 42 36
05:00 6 55 38
06:00 7 56 39

MÀXIMA 7 56 40
MITJANA 3 45 38
MÍNIMA 1 29 36


Les dades de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es poden consultar a internet aquí.

Per veure la situació de setmanes anteriors i com evoluciona l'índex de qualitat de l'aire podeu consultar aquest enllaç on es poden trobar les dades de L'Hospitalet de Llobregat.

Falcó pelegrí del nord d'Europa a cal Trabal

© Ricard Gutiérrez

El passat dia 23.9.2011 en el decurs d'una prospecció rutinària per la zona es va detectar a la zona de cal Trabal un mascle subadult de falcó pelegrí (Falco peregrinus). El falcó pelegrí és una espècie pròpia de Catalunya on hi nia la subespècie brookei, de parts inferiors ataronjades i que s'ha reintroduït en alguns indrets com ara també L'Hospitalet de Llobregat. L'exemplar detectat, però no era d'aquesta subespècie local sinó d'una més centre o nordeuropea: bé peregrinus (la nominal de centre-Europa) o més aviat la nordenca calidus. El tamany i les proporcions de l'ocell parlen de que es tractava d'un mascle, ja que les femelles són molt més voluminoses i robustes. Els tons grisos del dors ja senyalen un ocell al menys d'un any de vida però sembla albirar-se, malgrat la distància, alguns tons marronosos a la cua i al dors fets que units a una taca blanquinosa al clatell fa pensar en un subadult.

Els falcons peregrins de les races nordenques migren pel litoral català, L'Hospitalet inclòs, en el decurs dels seus viatges. La data de l'observació coincideix amb les esmentades per la bibliografia (vegeu e.g. SIOC) per a la migració de l'espècie, que també pot hivernar a casa nostra.

Migració del falcó pelegrí per Catalunya d'acord amb dades del programa PERNIS (Font: SIOC.cat)

La presència de falcó pelegrí a la zona és important. El Falcó pelegrí és inclòs a l'annex I de la DIRECTIVA 2009/147/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de noviembre de 2009 relativa a la conservación de las aves silvestres que esmenta la necessitat de protegir àrees del territori significatives per a aquestes espècies. Tant en el gràfic del SIOC a dalt esmentat com en els censos hivernals i migratoris és palès que el delta del Llobregat és rellevant per a la hivernada i migració d'aquesta espècie que té singularment a cal Trabal un lloc de repós i d'observació força regular.

© Ricard Gutiérrez