Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primavera. Mostrar tots els missatges
dijous, 8 d’agost del 2013
Merla roquera (Monticola saxatilis), nova espècie d'ocell per a la ciutat
Hem conegut recentment, i ja en ple començament de la migració de tardor, que la primavera passada es va afegir una altra espècie al catàleg de la fauna vertebrada de la ciutat: la merla roquera (Monticola saxatilis).
No es tracta d'una espècie nidificant, ni hivernant i només és una dada migratòria d'un ocell en pas en dades típiques per a l'espècie, pròpia dels cims rocosos als solells del Pirineu i que també ocupa les carenes d'algunes de les muntanyes més altes de la serralada litoral (vegeu a sota el mapa de l'espècie extret de l'Atlas dels Ocells Nidificants a Catalunya de l'ICO a sota)
Vicent Esteller Turlo va observar un exemplar d'aquesta espècie al Carrer Santa Eulàlia, prop el pont 'de la Vanguard', al costat de l'esglesia de Santa Eulàlia, el 22 d'abril de 2013. Aquesta observació cau en el moment de màxima arribada de l'espècie a Catalunya com es pot despendre del mapa que a sota recull es observacions de 2013 registrades al portal ornitho.cat on els tons grocs corresponen a observacions primaverals, en pas fora de les localitats on nia (compareu amb el mapa de dalt) i els més vermellosos a indrets on nidificat l'espècie. La cita de l'Hospitalet encara no hi surt representada.
Una nova espècie, doncs, que s'afegirà al catàleg de l'avifauna de L'Hospitalet de Llobregat.
Etiquetes de comentaris:
1ª cita,
2013,
catàleg fauna,
migració,
nova espècie,
observacions,
ocells,
primavera,
primera cita,
Santa Eulàlia
dissabte, 27 d’abril del 2013
Aigua + Llevant + migració = ocells
Avui ha plogut. I estem en una situació de llevantada amb pluges al litoral català en plena època migratòria. Resultat? Algunes espècies migratòries 'han d'aterrar' mentre dura aquest temporal. I com que és de Llevant, algunes espècies més orientals són observades a Catalunya com ha estat el cas el dia 27.4.2013 amb cites de rareses com el papamosques de collar, arpella pàl·lida russa o tallarol xerraire en diferents punts de la costa.
S'imposava una visita al riu i al parc a veure què hi havia.
Riu Llobregat
El riu molt 'mullat', molt ple d'aigua. Semblava que els únics que en gaudien eren els ànecs collverds, amb la fotja solitària mirant-s'ho des de l'illeta del mig. Orenetes de tres espècies (vulgar, cuablanca i de ribera -espècie nova pel #BY2013-), una xivitona i poca cosa més.
![]() |
| Oreneta cuablanca Delichon urbicum |
![]() |
| Oreneta vulgar Hirundo rustica |
![]() |
| Ànecs collverds i Fotja Anas platyrhynchos & Fulica atra |
![]() |
| Oreneta de ribera Riparia riparia |
Al costat, a la bassa de la Torre gran amb cada cop més brutícia altre cop abocada per incontrolats que hi accedeixen des del Terme Municipal de Barcelona (Zona Franca), una tallareta vulgar, un altre collverd i cinc (sí, cinc) bitxacs rogencs junts, molt fugissers i que gairebé no es deixen fotografiar. Sobtadament, tres corriols petits, dos d'ells junts que surten d'un lloc en passar a prop. Què hi ha? Un niu de corriol petit amb un ou! Foto ràpida i marxem, que no es refredi amb el dia que fa.
![]() |
| Niu de corriol petit Charadrius dubius |
![]() |
| Bitxac rogenc Saxicola rubetra |
El Parc de les Planes
Vist que hi havia cert moviment i vistos els missatges rebuts via twitter de @rarebirdspain amb les novetats de rareses per tot arreu decidim donar un cop d'ull al Parc de les Planes. Sota paraigües, cap a les 13h i en un sol arbre, tres mosquiters xiulaires (!!). Una espècie molt escassa i interessant. Hem de tornar quan pari de ploure. I així ho fem per la tarda.
![]() |
| Mosquiter Xiulaire Phylloscopus sibilatrix |
No tres, entre vuit i deu! L'ocell petit més abundant era aquest mosquiter de parts inferiors blanques i pitet de color groc llimona, molt llampant tot ell. Només dos mosquiters de passa, més discrets, en comparació. Igual que els ocells, la treva en la pluja és aprofitada per desenes de gossos avids de deixar les seves femtes al parc que òbviament són trepitjades pels que mirem amunt. Què no tenen uns pipicans? Doncs no, a deixar el rastre s'ha dit... Altra mostra de poca urbanitat... Què hi farem...
Continuant amb els ocells, una altra espècie migratòria és present: el mastegatxes, també nova pel #BY2013. I al menys hi ha nou ocells. Un d'ells es pot fotografiar (de casualitat) en vol i amb les ales obertes i sembla que mostra molt blanc per ser hypoleuca... però vaja, de moment ho deixem aquí. A banda d'això, l'avifauna local nidiicant, afanyant-se a fer niu, conquerir parella o bé alimentant ja a joves, com una família de gafarrons.
![]() |
| Estornell ♂ Sturnus vulgaris |
![]() |
| Raspinell comú Certhia brachydactyla |
![]() |
| Tudó Columba palumbus |
![]() |
| Pit-roig Erithacus rubecula |
![]() |
| Mastegatatxes ♂ Ficedula hypoleuca |
![]() |
| Mastegatatxes ♂ Ficedula hypoleuca |
Uns dies que demostren que malgrat la pluja també s'ha de sortir, perquè aquesta pluja també resulta que és d'ocells.
Llistat d'espècies
- Parc de les Planes
- Bassa de la Torre Gran
- Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)
Etiquetes de comentaris:
2013,
BY2013,
Charadrius dubius,
migració,
observacions,
ocells,
parc de les planes,
primavera,
riu,
Torre Gran
dissabte, 13 d’abril del 2013
Oasis primaverals
En una visita primaveral d'un aleshores subdirector general de conservació de la natura a la Reserva Natural del Delta del Llobregat que jo dirigia per allà final dels anys 1990s, i davant la contemplació d'una pletòrica maresma de les Filipines amb centenars o milers d'ocells de desenes d'espècies, espiadimonis, papallones, cavalls, en fi, amb la natura 'a tope', l'esmentat senyor tot i reconèixer la diversitat que veia em va dir que no li agradava allò. Perplexe, li vaig preguntar perquè. I la raó va ser perquè no 'desconnectava', perquè estava massa prop de l'aeroport i tant el paisatge del fons com el soroll no tan de fons, segons en quins moments, no li deixava gaudir d'allò que s'esdevenia davant dels ulls de tothom...
La natura no és la del prat de la vaca blava d'un anunci de xocolatines suïsses. És la que hi ha a cada lloc. I les escales s'han d'adequar al lloc on ets i al que t'ha costat conservar aquell retall, aquella peça que altrament fora -com tantes que ho han estat- ciment o formigó. Els que vimim en grans ciutats ens agrada veure grans espais solitaris, grans muntanyes sense carreteres, grans extensions sense ningú. Però no són a prop d'on vivim. Si no sabem contentar-nos amb el gaudi d'allò que sí tenim a prop, a una altra escala, és que no som naturalistes de veritat. És que no sabem apreciar aquella abella, aquella flor o aquell cant de la mallerenga o de mosquiter migratori.
A l'Hospitalet ens queden ben poques zones naturals. Oasis de vida vorejats de ciment, de totxo, de plom a l'ambient que respirem i que, mira per on, és 'l'ecosistema' preferit per alguns arquitectes urbanistes amants de xafar tot allò que faci olor de verd a la nostra ciutat.
![]() |
| Falciot negre Apus apus Cal Trabal 13.4.2013 |
![]() |
| Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013 |
![]() |
| Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013 |
Una passejada per cal Trabal i el camí del riu el dia 12.4.2013 ha estat emocionant. No únicament pels tons verds intensos contra un cel blau primaveral carregat d'orenetes, falciots i ballesters. No per escoltar el cant del rossinyol, recent arribat del seu periple migratori per l'Àfrica i que s'entesta en dir-nos que ja és aquí des d'una bardissa a cal Trabal. Tampoc per veure enfeinats els tristos a fer nius en aquestes 'males herbes' que sembla també deuen molestar algú. No. Ha estat un d'aquells espais 'illa' entre els sorollosos vials del nus del Llobregat. M'he teletransportat als camps i erms de can Pí, de Santa Eulàlia, de davant el Polígon Gornal de la meva infància. Plens de flors. Plens d'olors. Plens d'insectes. I ortigues. I 'punxes'. Colors, olors... vida.
Aquests espais, sortosament oblidats per la colla d'urbanistes pro-plaça Europa (de tot ha d'haver a la vida i s'ha de respectar però...) són, a diferència dels espais també verds gairebé monotemàtics però empestats d'herbicides, pesticides, adobs i caques de gos, una plètora de diversitat. Diversitat a petita escala però biodiversitat en directe: abelles per centenars com feia anys que no veia, coleòpters de dissenys impossibles, dípters de colors i de formes estilitzades, papallones Pieris gaudint de les umbel·líferes i flors de colors i formes que semblen del disseny més rabiós. Això és natura de prop. I qui més hi havia? Doncs ocells insectivors és clar! mallerengues carboneres, talarols migratoris com el de casquet o la tallareta comuna (primeres de l'any a la ciutat), mosquiters de passa o mosquiters pàl·lids!. És evident que aquestes illes mostren com, allà on es deixa la natura sense tocar, al seu 'aire', retornen una diversitat de plantes ruderals i amb elles tot un conjunt d'animals que, ves per on, se n'aprofiten. Quin excel·lent refugi de diversitat a petita escala!.
![]() |
| Mallerenga carbonera Parus major ♂ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013 |
![]() |
| Tallarol de casquet Sylvia atricapilla ♀ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013 |
I el riu? Molts passejants aprofitant l'accés aconseguit amb sang, suor i llàgrimes. Tan difícil era? Encara manen alguns dels mateixos que no veien que això cridava al cel que no existís. Al mig del riu, aprofitant la temperatura, desenes de tortugues, la majoria de Florida, però entre mig, alguna de rierol Mauremys leprosa, l'espècie més amenaçada d'extinció de l'Hospitalet de Llobregat i catalogada com a tal, que dona importància internacional al riu Llobregat. Ocells diversos, com ara una altra família d'ànecs collverds aquesta amb vuit pollets, corriols petits, fotges o polles d'aigua. I rastres de les visites nocturnes que el porc senglar Sus scrofa fa, pel que els rastres denoten, contínuament a aquesta zona.
Ja veieu, flors, invertebrats, rèptils, ocells, mamífers... a una de les ciutats més densament poblades del món, L'Hospitalet de Llobregat. És obvi però, que com a aquell subdirector, molta gent ho valorarà de forma diferent. I potser seguirà havent-hi gent que preferirà seguir veient per la televisió reportatges de zebres en el millor dels casos, quan la natura és, ara més que mai, aquí al costat. Veure el 40% de les espècies vistes a L'Hospitalet en el que va de 2013 en mig matí ho testimonia.
Ara només cal sortir i gaudir-ne.
Llistat d'espècies de vertebrats
Cal Trabal
Illa del nus del Llobregat
1 Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli
1 Garsa Pica pica
4 Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus
Riu Llobregat (pont C-31)
1 Cadernera Carduelis carduelis
3 Corriols petits Charadrius dubius
≥20 Tortuga de Florida Trachemys scripta
1 Tortuga de Rierol Mauremys leprosa
Rastres Porc senglar Sus scrofa
Etiquetes de comentaris:
2013,
cal Trabal,
camí al riu,
primavera,
riu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





























