Bec de corall senegalès: primera evidència de cria segura a la ciutat

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

El 16 de novembre de 2024 vàrem observar 7 exemplars de bec de corall senegalès (Estrilda astrild) a la Bassa de la Torre Gran (llistat a eBird https://ebird.org/checklist/S202626511 ). No és però la primera cita d’aquesta espècie a la ciutat:

Com a exemple, al portal eBird hem introduït 17 observacions amb un total de 180 individus entre el 19 de gener de 2017 i el 16 de novembre de 2024. Els recomptes màxims van ser de 60 exemplars el 5 de gener de 2021 i de 45 el 7 de gener de 2021 a un erm del carrer Botànica. Un altre grup significatiu va ser el de 15 exemplars el 19 de gener de 2017 a Cal Trabal. El 2024 s’observa per primer cop a la Bassa de la Torre Gran: 4 exemplars el 17.7.2024 i 5 el 5.10.2024, amb 7 el 16.11.2024. Anteriorment havia estat citat al riu Llobregat (des del 2020) i a partir del 2022 es veuen exemplars aïllats pel casc urbà de la ciutat.

La novetat de la cita del novembre de 2024 és que, amb tota probabilitat, es tracta de la primera evidència de reproducció comprovada de l’espècie a L’Hospitalet de Llobregat: 4 dels exemplars eren juvenils (observeu a les fotos les ‘boqueres’ blanques a la base del bec, que és negre en els juvenils), que restaven plegats, un al costat de l’altre, en mig d’una de les poques mates de boga que hi ha a la zona. Dos adults es tornaven per la zona per portar-los aliment, el que evidencia que es tractava d’un grup familiar. Aquesta mena d’hàbitat és el típic triat per l’espècie per a reproduir-se a la zona.

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

Pollets el novembre?

El bec de corall senegalès nia a la tardor i s’ha citat com a reproductor tant a la part del Baix Llobregat del Delta del Llobregat com al municipi de Barcelona, on l’atles dels ocells nidificants a Barcelona estima la població en 30 parelles, alguna d’elles a la propera Zona Franca (Anton et al 2017). Aquesta espècie africana assilvestrada i amb poblacions autosuficients a Catalunya és catalogada d’invasora malgrat no se li coneixen interaccions negatives amb altres espècies. La població reproductora va ser avaluada em 500-1000 parelles (SIOC) on s’ha estès per la costa catalana, augmentant entre un 225-575% la seva distribució (vegeu gràfic a la plana del SIOC).

Amb tot, la tendència de la població nidificant, en nombre, és incerta d’acord amb les dades del projecte SOCC i la xifra hivernal que dona l’atles dels ocells hivernants a Catalunya és de 2538-4206 individus (Quesada & Herrando 2011). L’Hospitalet de Llobregat s’afegeix a les localitats amb evidència reproductiva de l’espècie.

 

Referències

• Anton, M. Herrando, S., García, D., Ferrer, X. & Cebrián, R. 2017. Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona/ICO/UB/Zoo. Barcelona.
• Quesada, J. & Herrando, S. 2011 Bec de corall senegalès Estrilda astrild .In Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M.(eds). 2011 Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. ICO/Lynx Edicions. Barcelona.

 

La cames-llargues (Himantopus himantopus) torna a niar a L'Hospitalet de Llobregat

Es tracta del segon cas de cria després de l'èxit de la nidificació el 2020.

Una parella ha tirat endavant dos polls a la bassa de la Torre Gran

La visita rutinària a la Torre Gran el 17.7.2024 va comportar diferents sorpreses. En primer lloc (figures), l'extensió de la boga (Typha sp), que donava un cert component de naturalització a aquesta infraestructura hidràulica que, amb tot, és la làmina d'aigua més interessant del municipi i probablement una de les més rellevants del Barcelonès. A les bogues, diferents odonats entre ells la deltaica Sympethrum fonscolombii, de tons vermellosos o grocs.

De l'altra banda, l'extensió de la zona amb aigua essent com era mitjans de juliol, fet que ha possibilitat per segon cop (l'anterior el 2020) la nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) i també la presència d'una parella reproductora de corriol petit (Charadrius dubius) entre d'altres espècies.

A dalt: familia de cames-llargues a la Torre Gran, a sota adult fent el típic 'display' anti-depredadors davant la meva arribada (Fotos: mòbil Samsung a 4x).

Teniu una revisió de l'estatus de la cames-llargues a L'Hospitalet a l'entrada d'aquest blog de la cria de 2020. Curiosament, com en aquella ocasió, també s'ha observat avui un exemplar de polla d'aigua (Gallinula chloropus) i s'ha confirmat la nidificació de la cuereta blanca (Motacilla alba) a la zona.

A Catalunya només hi nien 1700-2300 parelles (www.sioc.cat) i té una distribucíó molt reduïda, amb molts efectius al Delta de l'Ebre. Amb tot és la única parella nidificant al Barcelonès sud i, si no ha niat cap al Besòs, de tota la comarca. Una raó més per valoritzar aquesta zona.

Libel·lules a la marina de L'Hospitalet

 Pot semblar a algú que havien desaparegut fa anys. Però no és el cas. El 2.9.2023, en una visita rutinària per Cal Trabal i la Torre Gran, s'ha observat un nombre important d'odonats (la família de les libel·lules), alguns dels quals estaven reproduint-se. Gràcies a l'especialista Adrià Miralles, s'ha pogut classificar les tres espècies fotografiades:

• Anax parthenope
  

© Ricard Gutiérrez, 2.9.2023

Hi havia diferents exemplars reproduint-se com aquesta parella. Es tracta d'una espècie d'àmplia distribució a nivell continental, estenent-se per Âsia menor i fins el Japó (vegeu mapa de GBIF.org a sota).

•  Sympetrum fonscolombii

 

© Ricard Gutiérrez, 2.9.2023

Una espècie vermella molt regular a les zones humides catalanes i també present a la part deltaica de L'Hospitalet de Llobregat associada a bogues (Typha) i zones inundades. En el nostre entorn biogeogràfic arriba també a les illes de la Macaronèsia i Orient pròxim (mapa de GBIF.org a sota)

• Trithemis annulata

 

© Ricard Gutiérrez, 2.9.2023

Malgrat pugui ser una espècie comuna com les anteriors, aquesta no estava tant associada a les masses d'aigua que ens resten. D'acord amb l'especialista Adrià Miralles ' Trithemis annulata es una especie que es va detectar ja fa unes decades, es africana, però s'ha estès molt ja per Iberia i Sud d'Europa'. Així ho mostra el mapa de gbig.org a sota.

 

 

Malgrat sigui una de les ciutats més urbanitzades del planeta, la fauna s'entesta en resistir a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Que bo fora que els qui manen respectessin i valoressin el que ens queda de patrimoni natural, que també és patrimoni cultural i històric de la ciutat, que és -recordem-ho i diguem-ho fort - 'de Llobregat'.

Primera nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) a L'Hospitalet en el segle XXI

Polls de cames-llargues. Torre Gran. 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

El 5.8.2020 s'ha confirmat la nidificació d'una parella de cames-llargues (Himantopus himantopus), en castellà 'cigüeñuela' a la bassa de la Torre Gran, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una parella d'adults custodiaven quatre polls ja crescuts, però cuacurts encara i sense aparent habilitat de volar que haurien nidificat a la bassa aprofitant l'alt nivell d'aigua de la mateixa a causa de les elevades pluges de la primavera de 2020 (Ricard Gutiérrez). Les maniobres de display aeri dels adults en delataven el parentiu i l'arrelament a la zona, on havien estat observats ja a mitjans de juny 2010 (Ricard Gutiérrez).

Un dels adults sobrevola la bassa en vols de 'display' per fugir eventuals predadors dels polls (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult en vol de 'display' (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult menjant sobre el fons de la bassa, en una zona de baixa inundació, on s'ha acumulat vegetació i aliment per ells (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Un dels quatre polls observats. A diferència dels adults les plomes del dors presenten marges marrons i tenen un capell del mateix color (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Les pluges de la primavera 2020 han ocasionat una inundació permanent de l'àrea que ha permès la colonització d'un parell de racons de la zona per bogues (Typha sp) molt freqüentades el dia 5.8.2020 per libel·lules del gènere Sympetrum, de colors vermell i groc, i alguna més gran blava del gènere Anax. Aquestes àrees de vegetació natural haurien servit de refugi per al niu de la cames-llargues, ara ja desdibuixat, així com a recer com a mínim d'exemplars de polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Una libel·lula del gènere Sympetrum sobre una boga de la bassa de la Torre Gran (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

La cames-llargues s'havia citat a la zona (per exemple, en aquesta entrada del blog de 2014) i durant la darreria del segle XX havia niat probablement al tram del Llobregat entre el pont de la C-31 i la C-32, per bé que el nombre més elevat de parelles es situava més al nord, però no es coneix cap evidència de cria durant aquests dos decennis del segle XX i probablement sigui de les poques de la comarca del Barcelonès, on també havia niat puntualment al Llobregat a la riba de la Zona Franca durant la construcció del pont de Nelson Mandela.

La cames llargues és una espècie aquàtica de limícola protegida, que nia a pocs indrets de Catalunya com són els aiguamolls litorals i també diferents indrets de la plana de Lleida. La seva presència a la Torre Gran, així com les evidències de naturalització puntual esmentades parlen de les possibilitats que té la zona, situada dins el Delta del Llobregat, per a la conservació a escala local de la fauna d'aiguamoll, particularment en un municipi com L'Hospitalet on hi manquen de forma alarmant les zones naturals i les possibilitats de divulgació del patrimoni natural 'quilòmetre zero'.

Malgrat s'ha netejat un seguit d'abocaments ocorreguts a la zona i s'ha pres mesures per evitar-los en el futur, un projecte d'autopista de camions cap el port encara tenim entès que plana sobre la zona, sobre aquesta parella de cames-llargues, els corriols petits -també presents el dia 5.8.2020- i altres ocells i invertebrats que poblen la zona i que demanen a crits que se'ls tingui en consideració. Fora una bona oportunitat per a la ciutat conservar i gestionar aquesta àrea i així contribuir a la preservació global dels ecosistemes d'aiguamoll com els del delta del Llobregat del que formem part.

Corriol petit a la bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

Cabussó collnegre, espècie nova per a L'Hospitalet de Ll. detectada durant el cens hivernal d'ocells

Anas platyrhynchos ♀ & Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

El dia 13.1.2018 s'ha efectuat el cens de les zones no incloses als espais naturals del Delta del Llobregat, organitzat per DEPANA. Una de les zones visitades ha estat la Torre Gran i també el riu entre ponts, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una de les sorpreses ha estat l'observació d'un cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) al riu entre ponts. Hi ha alguns exemplars hivernant a la maresma de les Filipines, a Viladecans i segurament algun altre en algun indret del delta del Llobregat però aquesta espècie és rara i infreqüent en cursos fluvials.

Es tracta d'una nova espècie per al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat que revisarem properament.

Anas platyrhynchos ♂ & Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

 Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Cens hivernal 13.1.2018 © R.Gutiérrez

A la Torre Gran s'han observat 18 espècies d'ocells i s'ha introduït un llistat al portal eBird que és consultable en aquest enllaç. Destaca la presència d'un esparver femella jove, caçant a la zona i potser responsable de l'absència de xivites o corriols a la zona.

A la zona del riu Llobregat entre ponts a banda de l'esmentat cabussó, hi havia un blauet, quatre ànecs grisets, cinc collverds i quatre xarxets, i també com a interessant, un pardal de bardissa i una mallerenga blava.El llistat de les 21 espècies observades és al portal eBird és aquí.

Riu entre ponts, 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Alcedo atthis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Anas platyrhynchos ♂ 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Mareca strepera ♂ 13.1.2018 © R.Gutiérrez

El cens ha continuat riu avall, ja al terme d'El Prat de Llobregat, al pont de Mercabarna (des d'on s'han observat dues polles blaves), llistat aquí, i al pont de Nelson Mandela on hi havia gran quantitat de gavines (1027 rialleres per exemple), dues cornelles emmantellades i també un grup de 24 flamencs (llistat aquí).

Manquen encara algunes zones per censar de L'Hospitalet. El seu cens és previst per la setmana del 15-20.1.2018.

Tadorna tadorna & Phoenicopterus roseus. Pont de Nelson Mandela, Llobregat. 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Temporada de cria a la Torre Gran i el riu entre Ponts

El 28.5.2017 hem pogut fer una breu visita a la zona de la Torre Gran i el riu entre ponts, a la marina de L'Hospitalet de Llobregat. Informacions procedents de DEPANA senyalaven la presència continuada de l'ànec blanc, ja vist el passat mes d'abril, i davant la nidificació de l'espècie riu avall era interessant comprovar si es produïa o no dins el terme de L'Hospitalet.

En el conjunt de la zona es van detectar 25 espècies d'ocells (veure llistat) si bé l'activitat general era baixa en tractar-se d'hores properes al mig dia.

Torre Gran i part de la bassa, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

La Torre Gran

A la Bassa de la Torre Gran cal destacar la presència d'una parella de corriols petits, que torna a intentar nidificar a la zona. De fet, mentre s'intentava obtenir una fotografia d'ells per a aquesta entrada del blog van efectuar una còpula que vam poder immortalitzar, la seqüència de la la qual teniu a sota.

Cal dir que José García Moreno ja havia trobat un niu d'aquesta espècie enguany a la zona, si bé no el vam cercar ni tampoc observar polls. La presència de depredadors com la garsa o el gavià argentat (foto), podria haver depredat els polls d'una primera posta de l'espècie. I això explicaria una segona posta de la qual el dia 28 es produiria la còpula aquí referenciada.

Interessant va ser la presència d'un esplugabous en plomatge d'estiu (foto). El to de les parts no plomades, d'intensos tons vermellosos, suggereix que l'espècie estigui activa sexualment i que pugui ser niant a una distància que inclogui la Torre Gran com a indret de repòs o abeurament.

Per la resta, indicis de cria de tallarol capnegre i de trist.

Bubulcus ibis, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Larus michahellis adult, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle s'acosta a la femella, que s'ho mira de reull. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Mascle damunt la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Moment de la còpula. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle se separa de la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

El riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

 

El riu entre ponts

La quantitat d'aigua al riu entre ponts no semblava més baixa de l'habitual. No obstant això només es va observar un collverd i, encara per la zona, el mascle d'ànec blanc de sospitosa presència durant l'època reproductora (foto). És de suposar que hi hagi la femella niant a algun lloc de la rodalia. Però no hem obtingut cap evidència al respecte.

Tadorna tadorna ♂ Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

La manca de fotges o cabussets potser té a veure amb que hi pugui haver unes certes condicions d'anòxia al riu. La combinació de càrrega de matèria orgànica i temperatures elevades segurament són darrera de les concentracions de llisses cabeçudes Mugil cephalus, cercant l'aigua 'oxigenada' que venia d'un col·lector procedent de la Torre Gran. Fins i tot una resistent carpa Cyprinus carpio i les abundants gambúsies cercaven aquesta aigua en teoria més neta.

Sortida d'un col·lector al Llobregat des de L'Hospitalet. La taca grisa de l'esquerra és un grup de Mugil cephalus (detall a sota). Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Mugil cephalus. Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

A la ribera del riu s'escoltava un teixidor, probablement nidificant a la vora pratenca, així com dos boscarles de canyar cantant animadament a l'illa de canyissar del mig del riu.

Faltaria una prospecció del riu entre la C-31 i C-32 per acabar de veure quin serà el panorama nidificant aquesta temporada 2017 que sembla l'habitual dels darrers anys. Una gestió acurada dels espais inundables de la Torre Gran sense dubte milloraria molt el nombre d'espècies protegides que en podrien fer ús. Però no som optimistes al respecte. Hi manca sensibilitat. Com a mínim des d'aquí hi aportem el coneixement i la divulgació. Potser amb el temps. De canyes ja n'hi ha.
 


Llistat d'espècies




Bassa de la Torre Gran (n=17 espècies)
11h15-11h45

1. 1 Cadernera Carduelis carduelis
2. 1 Gafarró Serinus serinus
3. 2 Pardals comuns Passer domesticus
4. 2 Estornells vulgars Sturnus vulgaris
5. 3 Garses Pica pica
6. 2 Tallarols capnegres Sylvia melanocephala
7. 1 Trist Cisticola juncidis
8. 3 Rossinyols bords Cettia cetti
9. 2 Cueretes blanques vulgars Motacilla alba alba
10. 1 Oreneta cuablanca Delichon urbicum
11. 1 Oreneta vulgar Hirundo rustica
12. 6 Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus
13. 2 Cotorres de Kramer Psittacula krameri
14. 3 Coloms roquers Columba livia
15. 8 Gavians argentats Larus michahellis
16. 2 Corriols petits Charadrius dubius
17. 5 Esplugabous Bubulcus ibis

Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)(n=14 espècies)
11h45-12h05

1. 1 Verdum Chloris chloris
2. 1 Teixidor Remiz pendulinus
3. 2 Boscarles de canyar Acrocephalus scirpaceus
4. 2 Rossinyols bords 
5. 3 Orenetes cuablanques 
6. 1 Oreneta vulgar 
7. 3 Falciots negres Apus apus
8. 1 Tudó Columba palumbus
9. 31 Coloms roquers 
10. 8 Gavians argentats 
11. 1 Corriol petit 
12. 2 Polles d'aigua Gallinula chloropus
13. 1 Ànec collverd Anas platyrhynchos
14. 1 Ànec blanc Tadorna tadorna

Quien no llora no mama

Aquesta dita de la meva àvia materna sembla que s'ha fet realitat. El cas és que després de la darrera entrada sobre la brutícia a la Torre Gran, les coses han canviat.

En visita efectuada el dia 28.5.2017 s'ha pogut comprovar com les piles de deixalles que hi havia abocades han desaparegut i com s'ha tornat a tancar la porta que dona accés a la zona des de la Zona Franca. Només resta el vehicle cremat i destruït que sembla esperar el seu torn de recollida.

Així doncs, és evident que és responsabilitat de tothom fer públiques les alteracions que puguem detectar al medi als efectes de que es puguin corregir. Qui no plora, no mama.

Tornen les deixalles a la Torre Gran

El que havia estat un dipòsit de vehicles sembla que torna a ser-ho. De moment d'un sol, i cremat. Vandalitzat i decorat ja de pas. Això ens informa DEPANA que ha visitat la zona i detectat un vehicle cremat el passat dia 17 de maig de 2017:


'En la explanada de la entrada de la Bassa se van sumando "cosas" estos días ha aparecido un coche, que es de suponer han robado, desballestado y posteriormente quemado para no dejar huellas'

Les fotos no deixen marge al dubte. Aquest vehicle s'afegeix a algunes piles de runa que també han aparegut a la zona.

 

Valors naturals


Es dona la circumstància que el mateix equip de DEPANA ha confirmat la presència d'una espècie d'ànec protegit a la mateixa Torre Gran i que ja vàrem poder detectar l'abril. De confirmar-se la reproducció fora un dels pocs indrets de Catalunya on ho ha aconseguit. Es tracta de l'ànec blanc (Tadorna tadorna). A més, la bassa acull un any més parelles nidificants de corriol petit (Charadrius dubius) i presència de cames llargues (Himantopus himantopus), les dues espècies protegides.

La zona de la Torre Gran entenem que és de gestió municipal i es troba al límit sud del municipi. Ara mateix, i malgrat les desagradables fotos del principi del post i els projectes destructius que l'amenacen, és un dels pols de diversitat de L'Hospitalet perquè és a tocar del riu Llobregat i té hàbitats inundables, que malgrat el seu orígen antròpic, atrauen fauna protegida.

Esperem que aviat desaparegui aquesta brutícia i es posi mans a l'obra per garantir que es preservi al màxim el patrimoni natural de la marina de L'Hospitalet que ocupa els pocs llocs que li queden de la nostra part de Delta del Llobregat.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) a la Torre Gran, abril 2017

Corriol petit (Charadrius dubius) a la Torre Gran, abril 2017