 |
| Cotorreta de pit gris o argentina (Myiopsitta monachus) © Ricard Gutiérrez |
Malgrat és una espècie regular i d’observació freqüent a la ciutat, sembla com si aquesta espècie de psitàcid naturalitzat a Catalunya i Espanya, la cotorreta de pit gris o argentina (Myiopsitta monachus) hagués desaparegut de parts de la ciutat i que se’n vegin menys.
La cotorreta de pit gris és declarada espècie invasora a Catalunya. La base de dades exocat en resumeix el seu estatus com a invasora. Alguns municipis com Barcelona han publicat la seva estratègia de control d’aquesta espècie (descarregueu-la aquí) però no es coneixen dades públiques de cap actuació a L’Hospitalet de Llobregat més enllà de l’evidència de que ha desaparegut d’alguna zona.
A manca de censos totals o informacions oficials, una aproximació a la resposta de la pregunta la podria donar la ciència ciutadana i l’anàlisi de les dades que s’ha registrat a la ciutat els darrers anys.
Mètodes
S’ha analitzat un total de 1125 dies de camp de l’autor entre els anys 2020 i 2025 (fins el 20 de març) en el que s’ha efectuat dos itineraris registrats a la plataforma eBird (www.ebird.org):
- Una observació estàtica al barri de Sant Josep, d’entre 15-30 minuts, habitualment efectuada pels matins a primera hora (‘Sant Josep’ al llarg del present estudi).
- Un recorregut lineal d’uns 800-900 metres segons els dies entre Gran Via Sud i la Zona Franca de Barcelona (‘Gran Via S’ al llarg del present treball).
 |
| Part del recorregut per Gran Via Sud (© Ricard Gutiérrez) |
En total s’ha analitzat els resultats de 922 llistats a Sant Josep i 203 a Gran Via Sud (taula 1)
|
S Josep |
Gran Via S |
total |
||
|
2020 |
256 |
|
256 |
|
|
2021 |
200 |
|
200 |
|
|
2022 |
152 |
7 |
159 |
|
|
2023 |
136 |
82 |
218 |
|
|
2024 |
145 |
93 |
238 |
|
|
2025 |
33 |
21 |
54 |
|
|
922 |
203 |
1125 |
Taula 1
Nº de dies amb llistats analitzats en el període 2020-2025 (n= 1125)
Per tal d’estudiar la presència/absència de l’espècie, s’ha registrat en quants d’aquest dies de camp es va observar la cotorreta de pit gris i també les altres dues espècies de cotorres freqüents a l’àrea i també establertes: la cotorra de Kramer (Psittacula krameri), espècie també catalogada d’invasora i l’aratinga mitrada (Psittacara mitratus), de moment no classificada d’invasora.
Com a espècie ‘control’ pròpia d’ambients urbans i periurbans amb zones verdes, amb la que comparar els resultats dels psitàcids, s’ha analitzat els resultats obtinguts per a la tórtora turca (Streptopelia decaocto).
 |
| Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) © Ricard Gutiérrez |
 |
| Aratinga mitrada (Psittacara mitratus) © Ricard Gutiérrez |
 |
| Tórtora turca (Streptopelia decaocto) © Ricard Gutiérrez |
Per tal d’estudiar l’evolució del nombre d’ocells detectat, s’ha descarregat tota la informació dels 1125 dies de camp per a les quatre espècies analitzades i per a cadascuna de les dues zones: Sant Josep i Gran Via Sud. S’ha analitzat el nombre total de dies per any en el que es va citar l’espècie, el nombre total d’ocells per any i el ràtio d’ocells vistos per dia. L’evolució dels ratis anuals s’han analitzat amb el programari TRIM per conèixer si hi havia tendències poblacionals significatives i obtenir el percentatge d’augment o disminució anual per a cada espècie i localitat.
Resultats
Probabilitat d’observació
La cotorreta de pit gris és detecta en un 63,03% dels dies d’observacions a Sant Josep (rang 52,94-71,88%) i la seva observació és sis cops més probable que la de la cotorra de Kramer (9,20% de mitjana, rang 5,92-20,69%) o la de l’aratinga mitrada, de similars proporcions les dues (11,82%, rang 7,03-31,72%). Les probabilitats de detecció de les cotorres són inferiors a les de la regular tórtora turca (mitjana 89,77%, rang 78,13-94,48%).
A Gran Via Sud – Zona Franca de Barcelona, la cotorreta de pit gris és detecta més regularment que a Sant Josep, amb un 95,06% dels dies amb observacions (rang 90,48-100%). En aquesta part de la ciutat, amb més zones amb jardins, la cotorra de Kramer és més regular (45,15% de mitjana, rang 28,57-64,63% pel període 2022-2025) però l’aratinga mitrada és rara (1,49%, rang 0-4,88% anual). La probabilitat de detecció de la cotorreta de pit gris és pràcticament igual a la de la tórtora turca (mitjana 94,71%, rang 90,48-100%), com caldria esperar d'unes espècies que ocupen aquests hàbitats urbans laxes.
No obstant això, l’evolució interanual del percentatge de dies amb presència de l’espècie mostra a Sant Josep una situació estable per a l’espècie de control, la tórtora turca, una situació poc clara per a la cotorreta de pit gris, que hauria estat menys freqüent entre 2022 i 2023 però que va recuperar presència entre 2024 i 2025 (figura 1). L’evolució de les altres dues cotorres és similar, amb també un augment en 2024. Les dades de 2025, en correspondre només al primer terç de l’any caldrà seguir-les amb atenció per confirmar les tendències apuntades.
L’evolució a Gran Via Sud, on hi ha dades entre 2022 i 2025, figura 2, mostra proporcions similars per a la cotorreta de pit gris i la tórtora turca i dades inferiors per a les altres dues espècies de lloros.
Les dades apuntades permeten establir l’estatus de freqüència comparada entre les diferents espècies i la seva evolució interanual en el període estudiat, que no sembla mostrar tendències significatives a l’alça o la baixa de detecció interanuals. Pot haver canviat el nombre d’ocells observats, més enllà de la freqüència registrada? Veiem l’anàlisi del nombre d’ocells observats.
Figura 1
Evolució interanual del % de dies amb presència de les espècies a Sant Josep. Myomon : cotorreta de pit gris, Psikra: cotorra de Kramer, Psimit: aratinga mitrada, Strdec: tórtora turca. Font: 922 observacions pròpies introduïdes al portal eBird.
Figura 2
Evolució interanual del % de dies amb presència de les espècies Gran Via Sud i Zona Franca. Myomon : cotorreta de pit gris, Psikra: cotorra de Kramer, Psimit: aratinga mitrada, Strdec: tórtora turca. Font: 203 observacions pròpies introduïdes al portal eBird.
Ocells observars per dia de camp
 |
| Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) © Ricard Gutiérrez |
Myiopsitta monachus
El nombre mitjà d’ocells per dia pel període 2020-2025 és de 2,857 per dia (rang 1,609-3,478) a Sant Josep, figura 3. A Gran Via Sud hi ha més ocells per dia: 7,418 de mitjana entre 2022 i 2025 (rang 5,211-9,429).
Les xifres més altes són les del principi del període i les més baixes les de 2025, suggerint un davallada poblacional (figura 3).
Figura 3
Nombre de cotorretes de pit gris per dia en el període d’estudi. La tendència és a la baixa en les dues zones d’estudi.
L’anàlisi TRIM de les dades anuals dona tendències incertes tant per a Sant Josep com per a Gran Via Sud. Amb tot, la disminució interanual registrada és del 11,32% a Sant Josep (TRIM value = 8,8868, SD=0.1391) i del 18.24% a Gran Via Sud (TRIM value = 0.8176, SD=0.1405).
 |
| Cotorra de Kramer (Psittacula krameri) © Ricard Gutiérrez |
Psittacula krameri
El nombre mitjà de cotorres de Kramer per dia és pràcticament idèntic a les dues localitats: 1,625 Sant Josep (rang 1,00-2,11) i 1,659 a Gran Via Sud – Zona Franca (rang 1,4-1.981). La tendència interanual és a la baixa (figura 4) per bé que l’anàlisi TRIM dona una tendència incerta.
Els valors de l’anàlisi TRIM donen una davallada anual del 11,18% a Sant Josep (TRIM valuye 0.8882, SD=0.1798) i del 3,22% a Gran Via Sud (TRIM value 0,9678, SD=0,3556).
Figura 4
Nombre de cotorretes de Kramer per dia en el període d’estudi. La pendent és pràcticament idèntica i a la baixa en les dues zones d’estudi.
 |
| Aratinga mitrada (Psittacara mitratus) © Ricard Gutiérrez |
Psittacara mitratus
El nombre mitjà d’aratingues mitrades per dia és de 7,149 ocells a Sant Josep (rang 3,750-10,615) i de 8,667 a Gran Via Sud (rang 0-25,000), en correspondre a una espècie que gairebé sempre va en grups.. La tendència interanual és fluctiuant però lleugerament a l’alça a Sant Josep, i no gaire significativa a Gran Via Sud, on mostra una fluctuació molt gran. a la baixa (figura 5). L’anàlisi TRIM dona una tendència incerta a Sant Josep i una tendència estable a Gran Via 2.
Els valors de l’anàlisi TRIM donen un augment anual del 8,69% a Sant Josep (TRIM value 1.0869, SD=0.1003) i del 0% a Gran Via Sud (TRIM value 1, SD=0,0007).
Figura 5
Nombre d’aratingues mitrades per dia en el període d’estudi. El comportament de les dues zones d’estudi és diferent, amb un augment lleuger a Sant Josep i una tendència estable, malgrat el gràfic, a Gran Via Sud.
Agrupades per barris, mentre que les dues cotorres declarades invasores mostren tendències a la baixa, l’aratinga mitrada mostra un comportament diferent, amb nombres superiors observats tot i les fluctuacions observades (figures 6 i 7).
Figura 6
Nombre de psitàcids observats per dia a Sant Josep (2020-2025)
Figura 7
Nombre de psitàcids observats per dia a Gran Via Sud (2022-2025)
L’espècie control: Streptopelia decaocto
A diferència de les dues cotorres invasores observades, l’espècie control, la tórtora turca, presenta evolucions a l’alça tant a Sant Josep (3,493 ocells/dia de mitjana entre 2020-2025, rang 3,00-4,43) com a Gran Via Sud, on la mitjana d’ocells vistos per dia és de 6,282 entre 2022 i 2025 (rang 3,286-8,053).
L’anàlisi TRIM de la tendència és incert, però els valors donen un increment anual del 7.49% a Sant Josep (TRIM value 1,0749, SD=0.1363) i un augment cada any del 28,03% a Gran Via Sud (TRIM value 1,2803, SD=0.2608), figura 8.
Figura 8
Nombre de tórtores turques per dia en el període d’estudi. Hi ha un increment a les dues zones però la zona de Gran Via Sud presenta més ocells.
 |
| Grup d'aratingues mitrades sobre Sant Josep © Ricard Gutiérrez |
Discussió
La situació de les cotorres citades a l’àrea d’estudi difereix de la del conjunt català.
La tendència poblacional a Catalunya de la cotorreta de pit gris, d’acord amb el portal SIOC és de moderat increment en la població nidificant i incerta, però amb una certa alça a la gràfica a la població a l’hivern .
Quant a la cotorra de Kramer la població nidificant catalana mostra una tendència significativa a l’augment fort a llarg termini (p<0.05) i moderat a curt termini, també estadísticament significatiu (p<0.05). La població a l’hivern segueix el mateix patró.
L’aratinga mitrada presenta una tendència incerta a Catalunya , propera a l’estabilitat d’acord amb el gràfic, a la població nidificant.
La població catalana de tórtora turca presenta una tendència a llarg termini a l’increment moderat (p<0.01) i estable a curt termini en les poblacions nidificants, mentre que la població hivernal es manté estable.
Aquestes dades generals contrasten amb les obtingudes en el present estudi on les dues espècies de cotorres exòtiques presenten descensos.
La cotorreta de pit gris continua essent la més freqüent, sovint gràcies a la seva vocalització que permet detectar-la a distància i abans de creuar volant les zones d’estudi o cens, però les diferències detectades entre zones responen al comportament de les espècies en aquests àmbits: mentre que la cotorreta de pit gris nia a l’entorn de Gran Via Sud, particularment ja dins el terme municipal de Barcelona a la Zona Franca, no ho fa a la zona estudiada de Sant Josep on els nius més propers han desaparegut tant de l’Avinguda Carrilet com del parc de Can Creixell. Els ocells detectats han estat majoritàriament en vol. Això explica que quan l’espècie és local i nidificant presenti una probabilitat de detecció semblant a la de la tórtora turca (Gran Via S, figura 2), però quan no hi ha un lligam amb el terreny, aquesta probabilitat baixi en relació a l’espècie control, la tórtora turca (Sant Josep, figura 1).
La cotorra de Kramer necessita arbres grans amb forats per a niar, i sembla ho faria a l’entorn de l’itinerari de Gran Via Sud però a Sant Josep és exclusivament en moviment, amb les zones de cria més properes, al menys en els anys d’estudi, prop l’estació de RENFE L’Hospitalet.
L’aratinga mitrada es mou en grups alimentant-se de brots d’arbres (per exemple moreres) i és present no de forma regular, tot i que pot aparèixer en grans grups a ambdues zones. Aquesta manca de regularitat explicaria la variació de la presència a Gran Via Sud i una regularitat semblant a la de Kramer a Sant Josep.
La mida poblacional observada per dia difereix entre les espècies invasores i la resta. Aquesta evolució, diferent també a la del conjunt català, suggereix que s’ha efectuat alguna acció de control poblacional al menys, i de forma més intensa, a L’Hospitalet de Llobregat. Les cotorres observades a l’itinerari de Gran Via Sud es beneficiarien de l’aparent manca d’activitats d’eradicació al tram barcelonès de l’itinerari, malgrat que presentin percentatges de disminució interanual en tots els casos.Cal recordar que es tracta d'espècies invasores sotmeses a la legislació en la matèria que obliga al seu necessari control i, si s'escau, eradicació.
L’aratinga mitrada no és invasora de moment i bé presenta poblacions estables o en augments moderats, que recorden als de l’espècie control, la tórtora turca, que també presenta augments interanuals variables segons les dues zones d’estudi.
Les dades de ciència ciutadana poden servir
per a estudiar la presència diferencial d’aquestes espècies al territori i l’èxit,
o fracàs, de polítiques de gestió que s’apliquin, com sembla ha estat el cas
amb les dues espècies invasores estudiades, d'acord amb la legislació vigent i per molt maques que li puguin semblar a algunes persones. A l'equilibri del medi ambient també es contribueix des dels ecosistemes urbans.
 |
| Cotorreta de pit gris a L'Hospitalet... per quant de temps? © Ricard Gutiérrez |
