dimarts, 11 d’octubre del 2016

La Gioconda no es pot trencar [Reflexions sobre el PDU Granvia i Cal Trabal]

Destruir Cal Trabal és trencar la 'Mona Lissa' que és el Delta del Llobregat


S'ha acabat el termini de presentació d'al·legacions al 'PDU Gran Via' de L'Hospitalet de Llobregat, un projecte urbanístic que afecta la franja sud del municipi, a l'entorn de la Gran Via, a Bellvitge. Aquest projecte inclou afectacions a la Important Bird Area del Delta del Llobregat, a la zona de Cal Trabal, a banda d'un impacte urbanístic sever com el que representa la construcció de grans blocs a tota la zona. L'Ajuntament sembla molt més interessat en que es soterri una part de la Gran Via (però vegeu les al·legacions de la Saboga questionant que es soterri gaire) que en mantenir el que ens queda de Delta del Llobregat al terme municipal, vistes les propostes contingudes en aquest pla.

L'esmentat pla ha estat fortament contestat. Des del barri, amb la plataforma 'No més blocs' i des de la majoria de (excepte dos) grups polítics de l'Ajuntament, tots ells a l'oposició. També per les ONGs DEPANA, declarada d'utilitat pública i degana de la conservació de la natura a Catalunya, i La Saboga, pròpia de la ciutat. Aquest bloc també s'ha significat, i es significa, davant qualsevol agressió al que ens queda de medi natural al municipi.

Ara és temps d'analitzar les al·legacions. Alguns ja deuen estar preparant l'argumentari contra el que una bona part del poble sense lligams amb qui impulsa els projectes reclama. El clam és clar. Volem viure, som d'aquí. No més especulació amb els usos del territori, no més totxos, no més blocs. Els ocells ho diuen també. Queden pocs deltes, queden poques zones segures sense caça. Necessiten racons com els de L'Hospitalet de Llobregat. Potser considerats 'patatals' pels que no entenen com funcionen aquests sistemes naturals, més o menys antropitzats, però part indissoluble del delta del Llobregat. D'aquesta àrea d'importància internacional, una veritable Gioconda dins els espais amb valors propis de la Xarxa Natura 2000 europea, les Important Bird Areas . Trencar, mutilar, estripar, un racó d'aquesta àrea, com és el de L'Hospitalet, és com estripar aquesta obra d'art natural. Sí, és un racó, no afecta la cara ni el somriure del quadre, però ens hem carregat la nostra Gioconda del Llobregat. I estripant-la, ha deixar de ser el quadre que és. I és un quadre d'importància mundial. Com el nostre delta del Llobregat, del que cal Trabal en forma part.


No és un tot terreny creuant el Zambeze. És el c.Enric prat de la Riba cantonada Rodés el 23.9.2016 (Foto: videocaptura del video a El Periodico). Aquí comença el delta del Llobregat. Aquí l'aigua vol tornar on li pertoca, però es troba un delta humanitzat. Com el que es vol fer més avall també.

Fa poc ha plogut dos cops i la ciutat s'ha inundat. S'inunda perquè és un delta i sembla que ens haguem d'assabentar per tercers. S'ha de dir! És 2016 i això passa i passarà. Perquè no s'ha respectat que vivim a un delta inundable. Hi ha veïns als que se'ls ha inundat l'aparcament. El pont que passa sota la carretera de Collblanc es va inundar i el bus L14 va haver de canviar de ruta. Fets. Som en un ambient deltaic, mediterrani, on respectar el que això vol dir és important. I on zones com les de la Marina de L'Hospitalet són importants per a infiltrar aigua cap a l'aqüífer. Un aqüífer que ens estalvia diners als ciutadans en fornir l'aigua que serveix per a regar carrers i parcs. O que dona de beure el municipi veí d'El Prat de Llobregat. Afectarà també aquest pla directament la nostra butxaca en relació a aquest tema? Algú ho ha estudiat?


Davant aquest pla que és contemplat com un desgavell més en territori deltaic, atenció, perquè ben bé amb 'l'esglesia' heu topat. I no és un tema que sorgeixi de manera espontània, que ja fa anys que venim dient que no ens en refiem... Ara teniu l'ocasió de fer cas al que us diu la gent, que no és poca cosa. Ara hi ha ocasió de rectificar i mirar de fer les coses de forma consensuada, escoltant el que us diuen les persones que hi viuen, que hi treballen, que hi respiren cada dia o que miren de curar-se a l'hospital més gran de la ciutat que es vol envoltar de totxo i ciment. Sembla que es vulguin fer més pisos quan la plaça Europa ni tan sols està acabada i menys encara plena de gent. En volem més? No hi som prou gent?

Edifici inacabat. Amadeu Torner amb Natzaret, amb la pl.Europa de fons (Font:Google Street View, però està així a data octubre 2016).


No escoltar la gent és sempre un error. Quan hi ha tantes persones d'acord amb un tema on no hi guanyen res material serà per alguna cosa... I aquest convenciment mou muntanyes. Algú tindrà nervis. Normal en casos com aquest. Hi ha arguments de pes com per repensar el que s'ha presentat i començar a treballar aquests temes de la ma de la gent, de la ma de la terra que ens ha vist nàixer, de la ma del lloc on respirem i de la ma del lloc on encara alguns pensem que podem viure-hi. Si ens deixen, és clar. Els propers mesos seran llargs. Com diu la sèrie de televisió 'Winter is coming'. Preparem-nos. Tothom.



divendres, 7 d’octubre del 2016

Ja arriben els hivernants... i necessiten la marina de l'Hospitalet

Aligot Buteo buteo Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 7.10.2016


Ja són aquí. Les rapinyaires hivernants ja arriben mentre companyes seves són en migració, com les 29 àguiles calçades (Aquila pennata) observades avui des de Viladecans i que de ben segur han travessat els cels de la ciutat malgrat no es pugui assegurar. 

El que sí és segur és que l'aligot ja hi és a la Torre Gran i que un falcó pelegrí caçava a cal Trabal el mig dia del 7.10.2016. Les primeres titelles migratòries (Anthus pratensis) han estat registrades a Viladecans, Gavà i L'Hospitalet simultàniament i grups de corbmarins grossos (Phalacrocorax carbo) anaven prests direcció sud cap a les seves àrees més meridionals d'hivernada.

Les zones de la marina de L'Hospitalet són de seguretat per a la caça, fet que atrau diferents espècies. Les característiques de cal Trabal i la Torre Gran així com el riu fan que siguin recer de moltes espècies protegides com aquestes rapinyaires i el planejament urbanístic ha de vetllar per a la preservació d'aquestes àrees i aquestes espècies.


Llistat d'observacions (portal ornitho.cat)*

 2 Gafarrons  Serinus serinus
× Pardals comuns  Passer domesticus
 ≥20 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
 7 Garses  Pica pica
 2 Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
 1 Trist  Cisticola juncidis
 2 Pit-rojos  Erithacus rubecula
 1 Cuereta blanca vulgar  Motacilla alba
 2 Titelles  Anthus pratensis
 4 Orenetes vulgars  Hirundo rustica
 ≥300 Ballesters  Apus melba
 3 Tórtores turques  Streptopelia decaocto
 2 Tudons Columba palumbus
 × Coloms roquers  Columba livia var.domestica
 ≥10 Gavians argentats  Larus michahellis
 1 Falcó pelegrí  Falco peregrinus
 1 Xoriguer comú  Falco tinnunculus
 1 Aligot comú  Buteo buteo
 52 Corbs marins grossos Phalacrocorax carbo

* Llistat parcial ja que no es va poder visitar tota la zona


Aquila pennata. Viladecans, 7.10.2016

Aquila pennata. Viladecans, 7.10.2016

divendres, 16 de setembre del 2016

Una tarda al riu Llobregat




Rubricatus, 'riu vermell'. Així van anomenar al nostre riu els romans. I el dia 15 de setembre el Llobregat, el Rubricatus, feia honor al seu nom en transportar en suspensió abundants llims i argiles destinades a lluitar pel manteniment de la superfície del delta del Llobregat. Tasca difícil avui dia, tot sigui dit, gràcies a la manca d'aportació del riu i potser encara més important, a l'alteració de la dinàmica litoral que han suposat els ports i els espigons associats.

La visita al riu s'emmarcava en una gravació que la televisió de L'Hospitalet va fer fent-se ressò de la cita d'aquest bloc de la reproducció de la guineu. I vam anar a veure fauna vertebrada a la zona la tarda del 15 de setembre de 2016.

Dues fotges (Fulica atra) al riu entre la C-31 i la C-32 (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)



La muralla verda

Molt ha crescut la vegetació a la riba nord de la llera baixa del Llobregat. Avui dia les dues 'ribes' són de L'Hospitalet de Llobregat, ja que el límit del terme passa aproximadament pel mig del total de la llera, i 'l'aigua' passa tocant al costat nord, és a dir, dins el Barcelonès. Les revegetacions fetes anys enrere han deixat com a resultat un conjunt molt important de tamarius Tamarix sp acompanyats d'uns quants arbres de ribera gairebé ofegats per una veritable muralla infranquejable de canyes Arundo donax.

Aquesta mena de selva verda, increïble, s'ha de veure, és refugi de multitud de conills (que vam veure) i d'alguns porcs senglars. També de diferents ocells incloent-hi una concentració d'espècies protegides que atorga importància a la zona.

Al llarg de la visita també es van detectar uns pocs ocells migratoris com el mosquiter de passa, que acompanyaven d'altres lligats al medi aquàtic com la boscarla de canyar, el teixidor o el martinet menut.


Corredor biològic

A banda de les espècies esmentades i d'altres de molt interès com el martinet de nit o el blauet, la zona va presentar un total de trenta espècies detectades, que van ser introduïdes en directe allà al portal eBird i posteriorment a ornitho.cat també. Teniu el llistat més avall.

La natura s'aferra a no desaparèixer ni de L'Hospitalet, ni del conjunt del Delta del Llobregat. Conforme 'baixaves' cap a la llera baixa del riu des de les motes de contenció d'un i altre costat, el soroll de cotxes de la C-31 o de les rondes anava minvant. I el cant del rossinyol bord, el xiscle del blauet o el cant d'una mallerenga carbonera que visitava el riu es feien notar.

Aquest exotisme gairebé periurbà, de gent jugant al golf a la riba del riu, o de ramats d'ovelles amb esplugabous damunt d'elles, versió europea del que fan els mateixos esplugabous a l'Àfrica d'on provenen amb búfals o altres remugants, ens demostra el rol important que té la marina de L'Hospitalet de Llobregat. No ja quant a fet diferencial i de valor històric i patrimonial. No ja d'indret sorprenent gairebé propi d'expedicions selvàtiques. Sinó com a part d'un tot indissoluble que és el delta del Llobregat, amb valors naturals propis i que es sumen al d'aquesta zona d'importància internacional per a la fauna europea de la que la marina de L'Hospitalet en forma part.

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)



LLISTAT D'ESPÈCIES (n=30 espècies d'ocells)

dijous 15 setembre 2016
l'Hospitalet de Llobregat [424/577]

 18h10-19h50 

  1. Caderneres  Carduelis carduelis
  2. Gafarró  Serinus serinus
  3. Bec de corall senegalès  Estrilda astrild
  4. Pardals comuns  Passer domesticus
  5. ≥6 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
  6. Gralla  Corvus monedula
  7. Garses  Pica pica
  8. Teixidor  Remiz pendulinus
  9. Mallerengues carboneres Parus major
  10. Mosquiter de passa  Phylloscopus trochilus
  11. Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
  12. ≥2 Boscarles de canyar  Acrocephalus scirpaceus
  13. Trists  Cisticola juncidis
  14. Rossinyols bords  Cettia cetti
  15. Merles  Turdus merula
  16. Cuereta blanca vulgar  Motacilla alba
  17. Orenetes vulgars  Hirundo rustica
  18. Blauets  Alcedo atthis
  19. Tórtores turques  Streptopelia decaocto
  20. Tudons  Columba palumbus
  21. Colom roquer  Columba livia
  22. Fotges vulgars  Fulica atra
  23. Polles d'aigua  Gallinula chloropus
  24. Bernat pescaire  Ardea cinerea
  25. ≥4 Martinets blancs  Egretta garzetta
  26. ≥14 Esplugabous  Bubulcus ibis
  27. Martinets de nit  Nycticorax nycticorax
  28. Martinet menut  Ixobrychus minutus
  29. Faisà  Phasianus colchicus
  30. Ànecs collverds Anas platyrhynchos

+ 3 Conills
+ Rastres de porc senglar

dimecres, 17 d’agost del 2016

Aparent cria de la guineu (Vulpes vulpes) dins el terme de l'Hospitalet de Llobregat




En data 17.8.2016, durant una inspecció rutinària per la marina de l'Hospitalet de Llobregat i en concret per la riba del riu Llobregat, es va detectar un cau de mamífer amb característiques pròpies de guineu (Vulpes vulpes). Aquest cau presentava signes d'una utilització recent, un diàmetre d'entrada propi de l'espècie i dos canals de sortida, tots excavats sobre sols inundables de la llera del Llobregat (fotos inferiors). No obstant això, no es van observar petjades que poguessin confirmar sense marge d'error la presència de l'espècie a la zona.






La guineu és citada al catàleg de la fauna vertebrada de l'Hospitalet de Llobregat i, en tant que és present aigües avall, a la Reserva Natural de la Ricarda i ca l'Arana, dins els Espais Naturals del Delta del Llobregat, sembla obvi que l'espècie transita, o ho ha fet amb certa freqüència, per la marina de la ciutat. El que no s'havia detectat fins el moment era cap indici reproductor, fet que aquest cau podria sustentar.


dissabte, 21 de maig del 2016

Pregó de la festa major de Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, el 21.5.2016


Us deixem el text del pregó de la festa major de Sant Josep 2016 i que vaig llegir el dia 21.5.2016 al Parc de la Serp davant nombrós públic i autoritats. L'adjunto per l'esment que vaig anar fent sobre la biodiversitat i riquesa ecològica de la nostra ciutat, que crec hem de lluitar per preservar.



Molts de vostès es preguntaran qui soc jo. Bé, a vegades és quelcom que també inevitablement un es pregunta... però com s’ha dit, el meu nom és Ricard Gutiérrez, nascut al barri del costat, amb nom  d’una Santa, fa una mica més de 50 anys.



Quan vaig néixer a una casa on el modus vivendi de la família havia estat tradicionalment lligat al reciclatge d’ampolles, el que al barri anomenaven ‘botellaires’, L’Hospitalet era encara... de Llobregat. Amb majúscules. No vol dir que tècnicament no ho sigui ara, però aleshores no vivia d’esquenes al seu delta. 



El Far del Llobregat (Font: Internet)
Des de casa, s’escoltaven granotes cap a la Gran Via les nits d’estiu i els carrers eren sense asfaltar. El far del Llobregat, temps enrere terme de L’Hospitalet, sonava les nits de boira d’hivern i sovint no deixava dormir ma mare. Més enllà de la Gran Via tot eren camps. I anàvem a comprar melons a Can Pi, on ara hi ha el Gran Via 2. Anar ‘a L’Hospitalet’ era fer una excursió cap el centre de la ciutat, perquè el metro s’acabava on sinó, a ‘la pujada del Metro’, al pont de la Torrassa. I el pont de la Vànguard era sovintejat per bandes de kinkis que funcionaven en horari nocturn. Havies d’anar amb el bus Oliveres que passava de tant en tant. O gairebé de molt en molt. 


Ha plogut bastant des d’aleshores. Els carrers, i els camps de melons, són asfaltats. Segueix plovent, però ja no s’inunda el pont  que uneix el barri de Santa Eulàlia amb Sant Josep.  Hi ha més transport públic. Els kinkis van desaparèixer com els Seat 124... I jo vaig arribar aquí quan una dona de bellesa incontestable em va convidar a compartir una aventura vital al lloc on vivia sota les estrelles, que donaven nom al seu carrer.



Soc biòleg i treballo en conservació de la natura a Catalunya. Amb espècies en perill d’extinció com la segona balena més gran del món, una de les gavines més rares de la terra o un ocell del que queden menys a tot el planeta que gent hi ha ara mateix a aquesta plaça. Sí..., no en queden gaires... 

Quan dius que treballes en això de la natura la gent diu ‘que maco’ (particularment si són de les comarques de Barcelona que aleshores diuen ‘ca macu’). Bé, cert. Però és dur també quan veus el que costa tot, el que s’ha de patir per a salvar una espècie, una zona natural, o també, perquè no, un modus de vida d’una gent que vol viure al camp i prop la natura  fent allò que havia fet històricament la seva família. 


Ós polar (Font: Internet)
Perquè...  tothom és a favor de salvar l’ós polar al que el desgel produït pel canvi climàtic fa nedar cada cop més entre tros de gel i tros de gel al pol nord. O als dofins mulars que no volem que restin en captivitat perquè són millor al mar. O a la conservació de l’Amazònia, que ‘ens cal’ per a preservar la capa d’ozó..., però també sobretot cal als nadius que hi viuen. Tot temes importants, però una mica remots. Físicament llunyans.  

A la vegada, resulta que al tros de riu de 900 metres de llarg que tenim a L’Hospitalet de Llobregat (sí, sí, tenim un tros de riu!) hi viu una tortuga d’aigua, la tortuga de rierol es diu, que és en perill d’extinció en el mateix grau d’amenaça que  per exemple algunes àguiles dels Pirineus o la balena que dèiem. Quan resulta també que s’han vist 39 espècies d’ocells d’importància internacional a la ciutat. I que les parets de les cases més altes d’aquest barri són refugi d’uns ocells que abans vivien als Pirineus i ara són entre nosaltres ajudant-nos a controlar plagues com la dels mosquits tigre, potencials transmissors de malalties amb afectació per a la nostra espècie humana. Per tant, aquí prop, aquí on som, també podem ajudar a salvar aquell ós del pol nord, l’Amazònia o les espècies amenaçades d’extinció, començant per respectar, preservar i conservar les nostres que tenim aquí al barri, aquí a la ciutat

Ballester (Foto © Ricard Gutiérrez)

Només tenim un planeta. No hi ha vida als planetes de prop nostre. I només tenim un L’Hospitalet de Llobregat. Si perdem el que queda de natural, d’agrícola, d’història, perdem una part de nosaltres.

Una temporada llarga que de petit vaig haver d’estar ingressat a l’hospital de Bellvitge, mirava per la finestra uns camps que hi havia davant. Veure passar ocells, ovelles, i el paisatge d’aquells camps verds sense dubte va ajudar la meva convalescència. A banda de beneficis com aquest, les nostres zones naturals també comporten d’econòmics per a tots nosaltres.

Pou artesià al delta del Llobregat (Font: Internet)
Uns anys després d’aquella estada hospitalària lluitaria per la preservació del delta del Llobregat, que és el lloc on som: si fem un forat, més enllà de l’aparcament de la grua municipal i del túnel del carrilet, trobarem aigua. Som damunt un delta que conté capes d’aigua subterrània emmagatzemades. Som, a partir del carrer Enric Prat de la Riba, damunt el delta del Llobregat.  El segon delta més gran de Catalunya. L’aigua subterrània que emmagatzema és d’un valor important. Això no és Texas i no tenim petroli, però tenim aigua que serveix per a regar carrers i parcs. Una reserva estratègica que ens estalvia costos, euros, a tots nosaltres. Al veí municipi d’El Prat de Llobregat aquesta mateixa aigua és la que empren per beure. No depenen d’aigües de Barcelona. Són autosuficients. Aquí l’aigua que s’infiltra per les nostres zones verdes i naturals quan plou ajuda a la preservació d’aquesta mena de matalàs d’aigua subterrani.  Ens estalvia diners i riscos futurs davant una sequera com les que a vegades hem patit. Parlant de sants a un barri d’un sant, no ens en recordem de Santa Bàrbara només quan troni. Preservant allò que tenim, afrontem amb garanties el futur. 



A cada poble dels que he visitat en els meus periples professionals sempre són orgullosos de la seva història i del seu patrimoni. Que si l’ermita del sant de torn, que si el molí de no se què, que si el bosc de tal o qual, que el monument d’aquell il·lustre veí, o l’edifici fet per aquell  arquitecte noucentista. Em van batejar, i després em vaig voler casar, a l’ermita del segle XII del municipi que dominava aleshores el delta del Llobregat:  Provençana, a tocar altre cop del mateix pont ‘de la Vànguard’. En un turonet que mai s’inundava... ja ho sabien això al segle XII...  perquè allà començaven els aiguamolls del delta del Llobregat. A l’Hospitalet tenim una llarga història: de la gent del fang de la que venim, i de la que sembla a vegades que reneguem, a la mescla heterogènia que som avui dia. L’estàtua de l’acollidora, símbol de la ciutat, bé representa aquesta realitat. Només cal mirar al voltant nostre per veure que som gent que venim del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà, com deia el cantant  de Verges, al Baix Empordà, que ja sabeu. 

Perquè veïnes i veïns, 
  • vivim a una ciutat a la que li sobren les zones verdes?
  • anem a passejar per boscos de ribera a un riu accessible?  
  • tenim grans parcs urbans on remar en barques i jugar a la gespa? 
  • podem realment gaudir d’un entorn saludable del que ens sentim orgullosos i ensenyem als nostres familiars quan venen de visita?



Ummm. Jo que soc ornitòleg i miro sovint al cel mentre vaig a buscar el L14 practico un esport de risc segons per on passo. L’aixafament de ‘regals canins’. Encara hi ha força incivisme per part d’uns quants que estigmatitzen un col·lectiu i provoquen compres massives de cupons de loteria per allò d’a veure si toca, per allò de que si trepitges ... tens sort.

Us puc dir que són creences errònies. De moment no ha tocat res. Més que el regalet.  

En part aquest fet té a veure amb que lamentablement tenim l’il·lustre títol de ser d’una de les zones més densament poblades del món, la 2ª ciutat més densament poblada d’Europa després de la ciutat de Mislata, a València. Que per cert poca gent sap on és, però que, com nosaltres, hi és. 

Cal Trabal (© Ricard Gutiérrez)




El que ha costat recuperar aquest parc de la Serp ho sap bé el moviment veïnal del barri. El que s’ha suat i lluitat per cada metre quadrat de verd no ha estat poca cosa. Ja fa uns anys que som molts que diem prou totxos i més zones verdes. Començant per preservar el que ens queda d’agrícola i natural a la ciutat. Cal Trabal. El riu. L’entorn de la Torre Gran. I potser, perquè no, somiar en connectar amb un gran espai verd Sant Josep i Bellvitge. Això sí són projectes que il·lusionarien molta gent. No pas que s’instal·li un altre concessionari de vehicles de luxe al municipi. Ni més blocs desvirtuant el que ens queda de natural, d’agrícola i d’història.


És evident que no plouen els diners del cel per pagar tot això. Tampoc es demanen miracles, malgrat que el barri tingui nom de Sant. Però sí demanem saber on anem. I poder somiar. Que..., això sí, encara és gratis. I hi tenim dret.

Perquè la grandesa d’aquest barri i d’aquesta ciutat és en aquest parc ara mateix. Aquí som gent treballadora a la que ningú ha regalat res. Gent que anem a peu a estudiar o amb autobús:  el 12, el taronja, el 14..., a Barcelona a treballar. Siguin treballadors de la banca, dependents, personal de l’administració o assistentes de la llar. Som gent que sabem ‘lo que vale un peine’ i que per això mateix no ens rendim davant les adversitats. 
Com no es rendeixen els comerciants que lluiten cada dia per aixecar la persiana. Que sempre tenen un somriure per als seus clients. Que s’esforcen en fer barri, com avui amb aquestes botigues al carrer que hem gaudit aquí al costat, faci fred o faci calor. Gent que dona conversa a persones que la necessiten. I que et saluda al passar. Molt millor aquest teixit social que un dominat per la màquina que et digui ‘su tabaco gracias’.

 
Botigues al carrer, Sant Josep, 21.5.2016 (© Ricard Gutiérrez)

Avui, nosaltres, que som gent normal, treballadora i lluitadora de mena, celebrem una festa com nosaltres: normal, que s’ha treballat i digna, molt digna. Una festa fruït de la il·lusió col·lectiva, de les ganes d’unes quantes i d’uns quants. Del no voler perdre un signe d’identitat
Perquè potser els pisos que hi ha seran més grans, i els cotxes més luxosos, però hi ha barris a parts altes de ciutats veïnes que no tenen festa major. Ni havaneres amb cremat. Ni la senyora aquella que teníem de la llauna. Ni bocates i cerveses al carrer sota les cotorres argentines, els falciots i els ballesters o un cel estrellat. Ni poden, ni potser saben, fer un ball. O una copa de vi, o de cava, al carrer. Ni tampoc poden passejar-se mirant botigues per on normalment passa l’autobús o els cotxes. Sí, d’acord, poden tenir individualment més recursos. Però no són un barri com aquest

Potser aquesta no serà la festa major més espectacular del món. Però sabeu què? És la nostra. I ens la mereixem.

Senyores, senyors, àvies i avis, nenes i nens, jubilats, esportistes, funcionaris, mestresses, jugadors de petanca, propietaris de gossos, patinadors, carters, comerciants, naturalistes urbans, venedors de cupons, cambrers cantants de rock, acordionista de la cabra de dissabte mati sense cabra, repartidors de butà, tortuga amenaçada d’extinció del riu i fauna urbana en general... live long and prosper, llarga i pròspera vida, i que acabeu de passar una molt bona festa major.


Festa Major de Sant Josep. 21.5.2016 (© Ricard Gutiérrez)

 

dissabte, 9 de gener del 2016

El cens hivernal d'ocells 2016, a la marina de L'Hospitalet

Entre el 9 i el 20 de gener aproximadament s'efectua a Catalunya el cens hivernal d'ocells aquàtics i marins. Una de les localitats 'importants' és el delta del Llobregat, abans una única localitat ara repartida en quatre: la que conserva el nom i que inclou els espais naturals protegits inclosos al Baix Llobregat, la vall baixa del Llobregat, que inclou el tram de riu entre el pont de la C-33 i el meandre de Martorell i dues localitats més a la plana deltaica: els espais geològicament de delta del Llobregat però majoritàriament no protegits inclosos al que des de DEPANA i SOS Delta del Llobregat se li diu 'l'altre delta' (o delta interior) i els espais agrícoles, naturals i semi-naturals inclosos a la comarca del Barcelonès dins el municipi de L'Hospitalet de Llobregat. El dia 9.1.2016 ha tocat censar aquestes dues últimes localitats.

Un equip en el que hem participat cinc persones hem recorregut la Torre Gran, el riu entre ponts i després trams del riu fins al límit de la Reserva Natural de la Ricarda - ca l'Arana, al polígon industrial pratenc.

Dins la marina de l'Hospitalet s'ha observat un important total de 40 espècies (vegeu llistat) que inclouen aligot Buteo buteo, esparver Accipiter nisus en vol i aturat per la zona mirant de capturar cueretes, algunes aquàtiques habituals com el blauet, fotges, bernats o (només un) xarxet. També les esperades xivita (Tringa ochropus) i corriol petit (Charadrius dubius). S'ha observat també alguns passeriformes d'interès. Dintre d'aquests un parell de teixidors (Remiz pendulinus) però també una mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), escassa en aquesta zona, un pardal de bardissa (Prunella modularis), hivernant escàs i dos joves de gratapalles (Emberiza cirlus).

Com sempre, el comentari entre els nouvinguts a la zona era de com era possible que hi hagués tot això allà i del que podria arribar a haver-hi si hi hagués un mínim interès en l'indret i una mínima gestió.



Buteo buteo. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Buteo buteo. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Carduelis carduelis. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Tringa ochropus. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez


Cens de la bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Accipiter nisus ♀. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Erithacus rubecula. Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez

Anas crecca. Riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez


Censant el riu entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat, 9.1.2016 © Ricard Gutiérrez



LLISTAT D'OBSERVACIONS

  • Bassa de la Torre Gran
09h30-11h10
 09h30-11h10 
  1. Gratapalles Emberiza cirlus
  2. ≥60 Caderneres  Carduelis carduelis
  3. Verdums Chloris chloris
  4. ~40 Gafarrons  Serinus serinus
  5. ~10 Pinsans comuns  Fringilla coelebs
  6. Becs de corall senegalesos  Estrilda astrild
  7. ~5 Pardals comuns  Passer domesticus
  8. ~80 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
  9. Garses  Pica pica
  10. Mosquiter comú Phylloscopus collybita
  11. ≥3 Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
  12. Trist  Cisticola juncidis
  13. Tord comú  Turdus philomelos
  14. Merla  Turdus merula
  15. Bitxac comú  Saxicola rubicola
  16. Cotxa fumada  Phoenicurus ochruros
  17. ≥4 Pit-rojos  Erithacus rubecula
  18. Pardal de bardissa  Prunella modularis
  19. Cueretes blanques vulgars  Motacilla alba alba
  20. Cuereta torrentera  Motacilla cinerea
  21. Titella  Anthus pratensis
  22. Puput  Upupa epops
  23. Tórtora turca  Streptopelia decaocto
  24. ~13 Coloms roquers  Columba livia var.domestica
  25. × Gavians argentats  Larus michahellis
  26. × Gavines vulgars  Chroicocephalus ridibundus
  27. Xivita  Tringa ochropus
  28. Corriol petit  Charadrius dubius
  29. Aligot comú  Buteo buteo
  30. Esparver vulgar  Accipiter nisus
  • Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)
11h10-12h20
 11h10-12h20 
   ≥10 Caderneres  
   ~8 Gafarrons  
     1 Pinsà comú  
     3 Pardals comuns  
31. 2 Teixidors  Remiz pendulinus
32. 1 Mallerenga blava  Cyanistes caeruleus
     2 Mosquiters comuns  
     2 Tallarols capnegres  
     1 Trist  
     4 Rossinyols bords  Cettia cetti
     1 Merla  
     1 Cuereta torrentera  
     1 Blauet  Alcedo atthis
     × Coloms roquers  
     × Gavians argentats  
     × Gavines vulgars  
     1 Xivita  
33. 5 Fotges vulgars  Fulica atra
34. 3 Polles d'aigua  Gallinula chloropus
35. 2 Bernats pescaires  Ardea cinerea
36. 2 Martinets blancs  Egretta garzetta
37. 2 Corbs marins grossos  Phalacrocorax carbo
38. 2 Cabussets  Tachybaptus ruficollis
39. 5 Ànecs collverds  Anas platyrhynchos
40. 1 Xarxet comú Anas crecca


L'equip de cens / El equipo de censo / Census team 9.1.2016