dilluns, 20 de juny del 2011

Horticultura de balcó


El passat dia 18.6 es va celebrar una sessió pràctica de Pessics de Ciència, el cicle d'activitats i conferències que fa habitualment el Centre Cultural de Sant Josep, a la ciutat, però que en aquesta ocasió va emigrar momentàniament als jardins de can Sumarro. Tractava d'horticultura domèstica. Hi vam anar amb en Gerard (12 anys) que va aprendre a plantar enciams i raves. Vist l'interès del tema, gestionat per l'ocasió per l'equip de Serveis d'Educació Ambiental Roda per a Pessics de Ciència, us en deixem les instruccions i forma de procedir per tal de tenir un balcó ple d'hortalisses, tal i com ens ho van explicar. A la biblioteca de can Sumarro hi ha bibliografia al respecte pel públic més interessat.


Segons se'ns va explicar, per un enciam és suficient amb un recipient (ampolla de plàstic o tetra-brik) d'un litre. Si es volen plantar raves també cal una garrafa de cinc litres, que és l'opció que vam fer. Cal retallar la garrafa als efectes que es converteixi amb un test per a la plantació.


Un cop retallada la garrafa cal fer uns forats a la base perquè quan es regui marxi l'aigua i no s'embassi. Es poden fer amb un punxó, ajudats d'una superfície per fer força com ara un tubo de l'estil del que ens van deixar. Però hi ha altres possibilitats. El cas és fer uns pocs forats, com els d'un test de veritat.



Per tal que no marxi la terra pels forats cal posar una base, d'uns dos dits, de pedretes que serveixin de drenatge. En aquest cas eren unes pedres rodones que ens van proporcionar però podrien servir còdols per exemple.



A continuació cal afegir-hi terra. No qualsevol terra. Segons la bibliografia que hi havia allà de la biblioteca no tot serveix. El cas és que ha d'haver-hi una part d'adob (en aquest cas compost que portaven les monitores) i una altra d'un element que espongi la terra i la deixi abastable a les arrels. Es va emprar escorça de coco, barrejada meitat i meitat (al 50%) amb el compost, produint aquesta mescla, mullada, que s'havia de col·locar dins el test.



Un cop preparat el terra, s'havia de fer un forat per a posar-hi el plançó d'enciam, que portava una mica de pam de terra. Es podia fer amb les mans o amb un estri de jardineria, plantador, que ve a ser un punxó cònic. Els raves es plantaven d'una forma més senzilla. Amb el dit es feia un forat de 2 cm de fondària i es posaven algunes llavors. Es tapava i ja estava preparat. Cada llavor s'ha de plantar a la fondària adequada o no sortirà. Als quadres que ens van donar i que reproduïm s'explica força bé.


I després de regar-la amb una regadora o aigua sense massa força sinó com de pluja (perquè no marxin els nutrients) ja teníem enllestit el planter de raves i enciams!.


Durant la sessió es va repartir documentació en forma de DINA4 de com plantar i del calendari de les plantacions, que reproduïmb a continuació.


Esperem que els resultats siguin com els del test que tenien allà de mostra, amb enciams, raves i també tomàquets. Molt bé Pessics de Ciència!


dimarts, 14 de juny del 2011

Agapornis de Namíbia, nova espècie exòtica per a L'Hospitalet


Agapornis roseicollis. Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 14.6.2011 ©Helena Arbonés


La dita de Sir Francis Bacon, 'Si la montaña no viene a Mahoma, Mahoma irá a la montaña' però al revés, sembla adient en aquest cas. Sí que ha vingut la muntanya. El 14.6.2011 s'ha afegit una nova espècie d'ocell exòtic al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat. Al riu? No. A cal Trabal? No. A la marina? Tampoc. Al meu balcó!

Un exemplar adult d'
Agapornis de Namíbia (Agapornis roseicollis) va ser fotografiat el migdia del 14.6.2011 a un balcó del barri de Sant Josep (Helena Arbonés). Podeu observar un parell de fotos adjuntes. Malgrat aquesta espècie de simpàtic lloro 'inseparable' ja havia estat observada de forma ocasional prèviament en llibertat a Catalunya i sense que es tingui constància de la seva eventual reproducció la present cita, al balcó d'aquest qui us escriu, és la primera que es coneix per a L'Hospitalet de Llobregat.

Aquest lloro de petita mida es distribueix de forma natural entre Angola i Sudàfrica. De 15-18 cm té un carpó blavós lluent i cua curta, amb un disseny facial característic de color rosaci i front vermella que contrastat amb el bec groguenc i l'anell ocular blanc. És una espècie típicament mantiguda en captivitat, des d'on s'haurà escapat i arribat a Sant Josep.

Un cas clar de com si no vas a veure ocells, els ocells venen a veure't...

Agapornis roseicollis. Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 14.6.2011 ©Helena Arbonés


dijous, 2 de juny del 2011

Corriols petits a la Torre Gran

Corriol petit (Charadrius dubius). Adult. Torre gran, L'Hospitalet de Llobregat, 2.6.2011 © Ricard Gutiérrez.

El corriol petit, Charadrius dubius, és un ocell limícola de l'ordre dels Caradriformes, família dels caràdrids, emparentat amb fredalugues, pigres i daurades, el que en castellà es coneix com a 'chorlitos' essent aquest, pel seu tamany, el que en castellà seria un 'chorlitejo'. De les tres espècies de corriols que hi ha presents a Catalunya dos han estat observats a L'Hospitalet: el corriol petit, aquí present i el corriol gros, que és estrictament migratori. El tercer del grup és el corriol camanegre, que cria a les platges per exemple (tot i que cada cop és més escàs) a les properes del delta del Llobregat.

El corriol petit és un ocell estival que passa l'hivern en latituds més càlides tot i que alguns exemplars aïllats poden hivernar a Catalunya, per exemple a la vall Baixa del Llobregat. És típicament un ocell associat a cursos de riu on nia a les illes amb codols que es formen als seus cursos baixos i mitjans. També pot fer-ho en camps de conreu, marges de platges i basses aillades (vegeu mapa).

Enllaç

Corriol petit (Charadrius dubius). Mapa de les observacions registrades a Catalunya el 2011 fins el 2.6.2011 i incloent-hi l'actual (n=787, el·laborat en base a les dades generades pel portal ornitho.cat). Observeu com les observacions es concentren a la costa i seguint les valls dels rius així com a la depressió central. Manca a àmplies zones del Pirineu i prepirineu així com interior de Tarragona.





Fàcilment identificable dins els limícoles pel seu aspecte rabassut i compacte, presenta un collar complert negrós i una taca frontal negra, amb un anell ocular groc i absència de franja alar visible en vol. Aquestes característiques, unides al color de parts no plomades (potes cremoses pàl·lides, bec fosc i curt) donen les claus necessàries per a la seva identificació.


Corriol petit (Charadrius dubius). Adult. Torre gran, L'Hospitalet de Llobregat, 2.6.2011 © Ricard Gutiérrez


Fa unes setmanes naturalistes locals (Raúl Bastida, Ricard Gutiérrez) i d'El Prat de Llobregat (José García) ja havien detectat la presència de l'espècie a la bassa de laminació, de la Torre Gran, a L'Hospitalet de Llobregat.

L'espècie ja havia estat detectada altres anys al terme municipal i figura al catàleg de la fauna de L'Hospitalet, per bé que nia molt escassament i de forma gairebé reduïda al riu.


Corriol petit (Charadrius dubius). Adult. Torre gran, L'Hospitalet de Llobregat, 2.6.2011 © Ricard Gutiérrez

La troballa del corriol petit durant l'època de cria i de forma continuada en aquests espais de la marina de L'Hospitalet representa tant la consolidació d'una petita població local (quatre adults detectats el 2.6.2011) com una constatació de la potencialitat de la zona de la Torre Gran tant per a la fauna local com per a indret d'alimentació d'ocells en trànsit pel riu Llobregat en moments de baixa disponibilitat d'hàbitats soms com en casos d'avingudes com la del mateix dia 2.6.2011 i que podria haver afectat hàbitat de cria d'algunes espècies d'ocells aquàtics. En aquests moments, hàbitats protegits (la zona és tancada pel seu paper hidrològic) i amb certa predecebilitat quant a l'estabilitat de l'hàbitat són òptims com a futurs (ja actuals a petitat escala com en el present cas) indrets de cria, hivernada i migració d'espècies protegides. Esperem que el corriol petit no sigui la darrera.


Riu Llobregat al sud del pont de la C-31, L'Hospitalet de Llobregat, 2.6.2011 © Ricard Gutiérrez.
Observeu la càrrega important de sediments vermellosos arran de les pluges de les darreres hores i dies, aquest aspecte vermellós és el que li va donar nom en temps dels romans, el 'flumen Rubricatus', el riu vermell.