dimecres, 28 de desembre del 2011

Ornitòlegs de fora de L'Hospitalet visiten la Torre Gran

La zona del riu i la Torre Gran integrada de forma espontània en el circuit usual de diferents naturalistes que visiten el delta del Llobregat

Xavier Larruy (esquerra) i Marcel Gil (dreta) observant el lloc on restava el Falcó pelegrí observat (© Ricard Gutiérrez)



Si a principis de 2011 es va integrar la marina de L'Hospitalet en les àrees a censar dins el recompte hivernal d'ocells aquàtics i marins que es fa cada any a Catalunya, i al llarg de l'any diferents naturalistes tant de la ciutat com de la veïna població del Prat de Llobregat han visitat les dues ribes del riu, inclosa la zona de la Torre Gran, el 28.12.2011, sense ser cap innocentada, s'ha pogut coincidir en la visita a la zona amb els biòlegs i naturalistes Xavier Larruy i Marcel Gil, habituals d'àrees com el delta del Llobregat però sobre tot de la conca del Besós i altres llocs que inclouen tant localitats catalanes com de la resta de l'Estat i les seves costes.

Com en el cas d'un altre visitant notable de la zona, el vicepresident de DEPANA, José García o del naturalista local Raúl Bastida, la zona de la Torre Gran s'ha integrat de forma natural en els recorreguts pel delta del Llobregat. 'Estaria millor amb una mica més d'aigua' ha manifestat un dels biòlegs, atrets a la zona per la curiositat generada per l'observació dels grassets de muntanya fa uns dies, absents ara justament per la manca d'aigua que inundi l'espai. No obstant això, habituats a visitar àrees periurbanes com les del Besós, hem pogut comentar observacions d'interès local com la dels martinets de nit de l'altre dia o bé la del grupet de fredelugues present al riu o el falcó pelegrí, en aquest cas un mascle, que ha tornat a descansar durant la nit a la zona.

El conjunt de la marina de L'Hospitalet és cada cop més la porta del Delta del Llobregat on amb unes mínimes inversions de gestió es podria facilitar molt la presència d'espècies protegides i amenaçades, com ara el propi falcó pelegrí, així com facilitar el seu gaudi per part de la ciutadania.

La llista de la fauna observada en una hora d'observació vespertina el 28.12.2011 a la zona de la Torre gran i riu entre ponts inclou les següents espècies d'ocells:


Fotja (Fulica atra) al riu Llobregat entre ponts. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez
 
  • 6 Fotges   al riu  (vegeu foto)
  • Pardals comuns  a la Torre Gran
  • 1 Trist  al marge del riu
  • Cotxes fumades  a la Torre Gran
  • Tallarols capnegres  a la Torre Gran
  • ≥5 Pit-rojos  a la Torre Gran
  • ≥3 Cueretes blanques vulgars  a la Torre Gran
  • Cueretes torrenteres  una al riu i una altra a la Torre Gran
  • Ànecs collverds ♂ al riu entre ponts
  • Xarxet comú  al riu entre ponts (foto)
Xarxet comú (Anas crecca ) mascle al riu Llobregat entre ponts. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez
  • ≥10 Corbs marins grossos  cap els seus dormidors al delta
Corbmarins grossos (Phalacrocorax carbo) en vol direcció dormidor pel riu Llobregat entre ponts. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez
  • ≥150 Gavines vulgars  en moviment per la zona
  • × Gavians argentats  en moviment per la zona i aturades tant al riu com a la  Torre Gran
  • Polles d'aigua  al riu
  • Fredelugues  al riu (vegeu foto)
Fredelugues  (Vanellus vanellus) al riu Llobregat entre ponts. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez
  • Xivites  a la Torre Gran
  • Blauet  al riu
  • Martinet blanc  al riu (vegeu foto)
Martinet blanc (Egretta garzetta) al riu Llobregat entre ponts mirant-se una carpa. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez
  •  ≥30 Esplugabous en predormidor a la Torre Gran
  • 1 Falcó pelegrí ♂ dormint a la zona (amb Xavier Larruy i Marcel Gil)

Esplugabous (Bubulcvus ibis ) en predormidor a la Torre Gran. 28.12.2011 © Ricard Gutiérrez

divendres, 23 de desembre del 2011

Observacions vespertines a la Torre Gran: ratpenat, falcó i martinets de nit

Noves sorpreses a la Torre Gran. Sembla que el fet que sigui una zona sense gaire presència humana, malgrat la seva desprotecció i proximitat a vials transitats, fa que sigui una zona tranquil·la i interessant per a la fauna.

El dia 22.12.2011 es va poder constatar la presència d'una femella de falcó pelegrí (Falco peregrinus) que va dormir la nit del 22 al 23.12 al capdamunt de la torre d'alta tensió de la fotografia de l'esquerra. Es tractava d'una adulta d'origen centroeuropeu atès el seu tamany i coloració, un exemplar per tant hivernant al delta del Llobregat que va triar L'Hospitalet per a descansar.

No menys interessant va ser l'observació de tres martinets de nit (Nycticorax nycticorax) resseguint el curs del riu, gairebé ja de nit, direcció mar. El martinet de nit és un hivernant força escàs a Catalunya i al delta del Llobregat s'hi apleguen uns pocs exemplars. Probablement aquests tres foren part del grup de 9 individus observats sota el pont de la C-32 el dia 18.12.2011 (Raúl Bastida). Se'n coneixen molt poques localitats d'hivernada a Catalunya.

A la zona hi havia a més tres ànecs coll-verd (A.platyrhynchos), dues xivites (T.ochropus) i al menys cinc pit-rojos (E.rubecula). Un solitari rat-penat (Pipistrellus sp.) voltava, malgrat els 14ºC de temperatura, per damunt de la bassa de laminació.

Un altre exemple més de com petites incursions al que ens queda de medi natural a L'Hospitalet poden produir dades interessants no únicament a nivell local sinó també català.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Arxiu de cites ornitològiques de la Torre Gran

Xivita (Tringa ochropus) el 15.12.2011, Torre Gran © Ricard Gutiérrez


Raül Bastida, ornitòleg local i membre de DEPANA i SEO/BirdLife ens ha tramès les següents cites de la zona de la Torre Gran. Gràcies, Raül! Les complementem amb unes darreres cites del 15.12.2011.

  • 2010

25/12/2010

Bassa de laminació La Torre Gran (al sud de l’Hospital de Bellvitge):

- P.montanus (uns 150-200)
- M.monachus (22)
- M.cinerea (3)
- T.ochropus (3)
- F.coelebs (2-3)
- S.decaocto (1)
- E.rubecula (2-3)
- M.alba (2-3)
- A.pratensis (1)
- L.ridibundus (30-40 sedimentats)
- B.ibis (1 sedimentat)
- Ph.ochruros (2-3)
- S.serinus (<20)
- S.vulgaris (<10)
- C.livia (<10)
- Ph.collybita (>10)
- C.cetti (1)
- S.melanocephala (2)
- R.pendulinus? (2 escoltats)

Cal Trabal:

- P.pica (uns 10)
- C.chloris (6-7)

  • 2011
6/3/11

Bassa de laminació la Torre Gran (al marge Esquerra del riu a l’alçada de Bellvitge):

- T.ochropus (2)
- H.rustica (1)
- L.ridibundus (uns 40 sedimentats)
- B.buteo (1)
- M.alba (sólo 1)
- S.serinus (varis ex. cantant)
- F.tinnunculus (1 cernint-se)

13/3/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- T.ochropus (5)


26/3/11

Bassa laminació La Torre Gran:


- T.ochropus (2)
- Ch.dubius (2)
- M.flava (1)
- M.alba (2-3)
- A.platyrhynchos (1 parella)

21/4/11

Bassa de laminació La Torre Gran:

- Charadrius dubius (2)

22/4/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- Ch.dubius (4; una parella copulant)
- A.hypoleucos (1)
- M.alba (1)
- C.cetti (1)
- Ph.trochilus (>5)
- P.montanus (>5)

Can Trabal:

- C.juncidis (1 cantant)
- C.palumbus (1 aturat als camps)

4/5/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- Ch.dubius (1)
- M.alba (2)

9/8/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- H.himantopus (1)
- A.hypoleucos (1)
- T.glareola? (1)
- M.alba (11?)

4/9/11

Bassa de laminació La Torre Gran:

- A.hypoleucos (1)

5/10/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- A.hypoleucos (1)
- T.ochropus (1)
- M.alba (1)
- B.ibis (1 sedimentat)

25/10/11

Bassa de laminació la Torre Gran:

- T.ochropus (2)
- A.hypoleucos (1)
- M.cinerea (1)
- M.alba (2)
- A.pratensis (1 escoltat)

18/11/11

Bassa de laminació La Torre Gran:

- T.ochropus (3)
- S.serinus (>40)
- E.schoeniclus (1)

15/12/11

Bassa de laminació La Torre Gran
(Ricard Gutiérrez)
:

- Tringa ochropus (4)
- Actitis hypoleucos (1)
- Motacilla cinerea (1)
- Motacilla alba (4)
- Larus ridibundus (30)
- Phalacrocorax carbo (1 en vol)
- Erithacus rubecula (1)
- Sylvia melanocephala (1)
- Phoenicurus ochruros (2)
- Carduelis carduelis (1)

Riu Llobregat entre ponts:

- T.ochropus (1)
- Vanellus vanellus (9)
- Fulica atra (5)
- Gallinula chloropus (3)
- Phalacrocorax carbo (9)
- Larus michahellis (>10)
- Larus fuscus (1 primer hivern, presumible 2ª cita per a la ciutat)
- Larus ridibundus (~40)
- Ardea cinerea (1)
- Alcedo atthis (1)

Blauet (Alcedo atthis). Riu Llobregat entre ponts. 15.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Fredeluga (Vanellus vanellus), amb gavina riallera (Larus ridibundus) en primer terme . Riu Llobregat entre ponts. 15.12.2011 © Ricard Gutiérrez

dimarts, 13 de desembre del 2011

Alliberament d'una guatlla maresa a la Torre Gran



El dia 12.12.2011 s'ha alliberat un primer hivern de guatlla maresa (Crex crex), espècie nova per a L'Hospitalet de Llobregat i rara en el conjunt d'Espanya (vegeu el meu bloc Rare Birds in Spain per a un comentari al respecte) si bé citada en algunes ocasions al delta del Llobregat.

L'ocell havia estat recollit a Barcelona amb una fractura i es va poder recuperar satisfactòriament al centre de recuperació de Torreferrussa. Es va triar aquest indret d'alliberament perquè els rius poden servir d'orientació per a ocells migratoris com la guatlla maresa i perquè la zona és lliure d'una alta densitat de predadors potencials de l'espècie, com podria ser el cas d'altres zones del delta del Llobregat. A més l'indret és a la seva ruta migratòria natural.

Després dels dos mesos en recuperació la mandíbula inferior de l'ocell li havia crescut una mica massa, si bé això es recuperarà al camp. No obstant això, com es veu a les imatges, l'ocell va sortir volant molt bé en el moment de l'alliberament.


dissabte, 10 de desembre del 2011

Retorn a la Torre Gran

Esparver (Accipiter nisus). 1w ♀ Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

El 10.12.2011, venint del sud, hem entrat un moment cap el migdia a la Torre Gran, dos dies després de trobar-hi el grasset de muntanya. Hi havia una mica menys d'aigua i no tanta fauna, un grasset sí però, si bé de lluny ja hem vist alguna cosa gran al mig d'un toll. En aproximar-nos amb cura hem pogut comprovar, i fotografiar, que era una femella jove d'esparver (Accipiter nisus), en castellà 'gavilán'. Per això hi havia pocs ocells de petita mida allà. L'esparver n'és un bon caçador i tot seguit ha anat empaitant uns quants pinsans (Fringilla coelebs) que hi havia cap a l'altre costat del recinte.

Xivita (Tringa ochropus). Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

També dins encara restaven, aquest cop cap a la zona cimentada, una xivitona i quatre xivites, aquestes ja pel seu tamany més tranquil·les amb l'esparver. Un parell d'esplugabous s'han aturat al que queda de masia, al costat dels coloms domèstics de guàrdia.

Esplugabous (Bubulcus ibis) a la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Una altra sorpresa ha estat la presència d'un blauet (Alcedo atthis), en castellà 'martín pescador' que voltava per la zona cimentada a la recerca d'algun peix. A les vores, alguns ocells de petita mida, sobre tot uns pocs mosquiters comuns (Phylloscopus collybita).

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita ). Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Espècies detectades a la Torre Gran (R.Gutiérrez i G.Gutiérrez)
  • ≥20 Pinsans comuns
  • ≥15 Estornells vulgars
  • 1 Tallarol capnegre
  • 1 Blauet
  • 5 Gavians argentats
  • × Coloms roquers
  • 3 Esplugabous
  • 1 Grasset de muntanya
  • ≥4 Mosquiters comuns
  • ≥5 Cueretes blanques vulgars
  • 1 Cuereta torrentera
  • 1 Xivitona
  • 4 Xivites
  • 1 Esparver vulgar

A la zona del riu, dins L'Hospitalet, dues fotges, un martinet blanc (Egretta garzetta), set gavines rialleres i tres polles d'aigua.

Martinet blanc (Egretta garzetta). Riu Llobregat, entre ponts, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Cal afegir al que vam comentar en l'anterior post sobre la zona que les mesures de gestió que demanàvem podrien ser urgents atès que s'està observant com la zona s'està colonitzant en part per canyissos i estan apareixent tamarius (Tamarix gallica), arbrets típics de les zones humides, fet que parla d'una naturalització de la zona, que no obstant caldria adequar per tal de potenciar-la i millorar-la.

Tamarius, els arbustos de color verd, (Tamarix gallica) envoltats de plantes ruderals (cf. Aster squamatus i altres) Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 10.12.2011 © Ricard Gutiérrez

divendres, 9 de desembre del 2011

Parc de les Planes, 9.12.2011

Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

La tarda del 9.12.2011 he anat al Parc de les Planes, entre Sant Josep, Can Serra i la Florida, a veure si havien arribat ocells hivernants i com estava tot plegat. A banda que un dels perills d'anar mirant pel parc cap amunt és que indefectiblement trepitges restes orgàniques dipositades per algun gos, hi havia una considerable animació faunística per l'hora que ha estat, entre les 16:30 i 17:30, amb la posta del Sol.


Borinot (Bombus cf. terrestris) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Un borinot (Bombus sp) voltava per l'únic arboç (Arbutus unedo) que he vist pel parc i que presentava flors i fruits, també aprofitats per un tallarol de casquet. D'ocells hi havia uns quants, 21 espècies en total, que he entrat al portal ornitològic ornitho.cat, potser el més rellevant és la diversitat d'ocells de bosc, amb un parell de bruels (Regulus ignicapilla) hivernants, i algunes mallerengues (blava Parus caeruleus, petita Parus ater i emplomallada P.cristatus) amb una certa abundància de mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) entre els més freqüents pit-rojos (Erithacus rubecula) i les sempre presents garses i cotorretes de pit gris.

Mallerenga blava (Parus caeruleus) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

l'Hospitalet de Llobregat [425/580]

  1. ≥6 Pinsans comuns
  2. 3 Tudons
  3. ≥3 Merles
  4. 3 Tórtores turques
  5. 1 Gafarró
  6. 1 Verdum
  7. 1 Tallarol de casquet
  8. 2 Cueretes blanques vulgars
  9. 1 Mallerenga emplomallada
  10. ≥2 Tallarols capnegres
  11. 3 Mallerengues blaves
  12. 4 Mallerengues petites
  13. ≥4 Garses
  14. 2 Bruels
  15. 2 Raspinells comuns
  16. ≥6 Pit-rojos
  17. ≥11 Mosquiters comuns
  18. 1 Cadernera
  19. ≥5 Cotorretes de pit gris
  20. × Coloms roquers
  21. 5 Gavians argentats


Mallerenga petita (Parus ater) Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Pit-roig (Erithacus rubecula), Parc de les Planes, L'Hospitalet de Llobregat, 9.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Com a nota discordant, el fet que diverses de les caixes-niu instal·lades fa algun temps estaven obertes o directament desaparegudes i és que malgrat sembli gran, no hi ha gaire espai idoni en aquest parc i certament les caixes-niu fan el seu paper. Com hem comentat altres cops, els parcs urbans de la ciutat, sobretot aquest de les Planes i el de Can Buxeres, són bons refugis per a l'avifauna forestal i uns indrets on anar a familiaritzar-se amb les espècies més freqüents, ja que, com mostren les fotografies que s'adjunten, els ocells es deixen acostar força. Totes les fotografies fetes allà en una hora i amb Nikon D-80 amb 75-300 mm f/5.6 i flaix Metz Mecablitz 44 AF-1.

dijous, 8 de desembre del 2011

Torre Gran: Grasset de Muntanya, nova espècie per a L'Hospitalet i record de xivites!

La bassa de la Torre Gran. 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez


El 8.12.2011 vaig donar un tomb per la bassa de la Torre Gran, al límit sud de la ciutat, de retorn d'altres zones del delta del Llobregat. Hi havia algunes zones embassades, a un nivell que ja es veia que podria atraure algunes espècies d'interès. I així va ser. Un mínim de dos Grassets de Muntanya (Anthus spinoletta) voltaven per la zona amb altres exemplars de la seva família: ~ 5 titelles (Anthus pratensis), 3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) i més de cinc blanques (Motacilla alba).

El Grasset de Muntanya cria al Pirineu però a l'hivern es desplaça a la plana, particularment als aiguamolls litorals com el delta del Llobregat. No havia estat mai citat a L'Hospitalet de Llobregat i en el conjunt del Delta del Llobregat tampoc no apareix de forma uniforme. Es va poder fer algunes fotos amb una compacta acoplada manualment a uns binocles (tècnica de binoscoping)

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011. El pit ratllat i les potes fosques són típiques d'aquesta espècie © Ricard Gutiérrez

La inundació per les pluges de les darreres setmanes de la bassa de la Torre Gran fa que la zona es comporti ara mateix com un petit aiguamoll temporal on aquesta espècie hi conviu amb altres passeriformes tant de plana agrícola (com un estol d'uns 140 pinsans comuns, Fringilla coelebs que voltava per la zona) com d'aiguamoll: també es van observar un parell de repicatalons (Emberiza schoeniclus), de la subespècie nominal, una espècie escassa també a L'Hospitalet de Llobregat i d'interès per al cens hivernal d'ocells a Catalunya.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus schoeniclus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

La zona acollia també ocells lligats al medi aquàtic com van ser dues espècies de limicoles: una xivitona (Actitis hypoleucos) estava acompanyada de cinc Xivites (Tringa ochropus), la quantitat més gran mai registrada a la zona. Ambdues espècies hivernen al riu Llobregat i les condicions de la zona eren òptimes per a ells. Totes les observacions han estat introduïdes al portal ornitològic ornitho.cat:
  • ≥25 Coloms roquers
  • 3 Cotxes fumades
  • 1 Garsa
  • ≥3 Mosquiters comuns
  • ≥5 Cueretes blanques vulgars
  • 3 Cueretes torrenteres
  • 2 Caderneres
  • ~140 Pinsans comuns
  • 2 Esplugabous
  • ~5 Titelles
  • ≥2 Grassets de muntanya
  • ≥2 Repicatalons
  • 1 Xivitona
  • 5 Xivites
Xivita (Tringa ochoropus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

És una llàstima que els tolls d'aigua que hi ha a la zona inundable de la Torre Gran i que contribueixen a la diversitat de la zona no tinguin una continuitat superior. Unes petites accions de gestió, modificant unes decenes de centimetres el nivell basal de la cubeta en alguns indrets afavoriria la presència d'aquestes aigües i per tant permetria la presència d'ocells aquàtics com els esmentats, possibilitant, sense dubte, noves adicions a l'avifauna local.

Xivita (Tringa ochoropus). Torre Gran, L'Hospitalet, 8.12.2011 © Ricard Gutiérrez

divendres, 25 de novembre del 2011

Cal Trabal i el riu de L'Hospitalet inclosos a la Important Bird Area del Delta del Llobregat



La Unió Europea disposa d'una xarxa d'espais naturals d'importància comunitària: la xarxa natura 2000, la qual consta d'espais declarats en base a les Directives Comunitàries 2009/147/CE d'ocells migratoris i la 92/43/CE d'hàbitats. En el cas que les zones comunitàries siguin designades per la seva importància ornitològica s'anomenen ZEPAs (en anglès SPAs), i si ho són per criteris d'hàbitats, flora o altra fauna no ornitològica són LICs (Llocs d'Interès Comunitari). Una zona pot ser ZEPA i LIC a la vegada.

Pot qualsevol zona formar part d'aquesta xarxa? No. Ha de complir uns criteris científics establerts en base a la seva significació a nivell comunitari. A la pràctica, la Comissió europea té encarregat a l'ONG BirdLife International la designació d'aquests criteris i la proposta de zones a incloure a la xarxa, a mena de llibre blanc o catàleg de zones 'nominades' que són el que s'anomena IBAs o Important Bird Areas. Les IBAs doncs són zones que està provat científicament que són importants a nivell comunitari i que la Comissió Europea considera que haurien de ser designades ZEPA (en el cas dels ocells, que és el que ens ocupa).

Durant el 2010-2011, BirdLife International mitjançant la filial espanyola, SEO/BirdLife ha estat actualitzant el catàleg i extensió de les IBAs espanyoles. Una part del Delta del Llobregat era IBA (de fet és GIBA, Global Important Bird Area, un àrea d'importància ornitològica no local, estatal o europea sinó mundial per la presència d'espècies molt amenaçades d'extinció) des dels anys 1990s.

Com és sabut però, hi ha hagut fortes transformacions urbanístiques al delta del Llobregat en els darrers deu anys (modificació C-31, ampliació aeroport i zones logístiques, desviament Llobregat, parcs empresarials i comercials a l'entorn de la C-32...) que han modificat l'equilibri ecològic del delta. Calia revisar si les zones protegides existents (declarades Reserva Natural per Decret de la Generalitat de Catalunya però també declarades ZEPA en base a la legislació comunitària) eren suficients per mantenir la importància científica del delta del Llobregat. I aquesta revisió l'ha efectuada SEO/BirdLife amb el recolzament de naturalistes locals.

SEO/BirdLife ha reconegut la necessitat d'incorporar noves àrees per preservar la viabilitat d'aquestes espècies i ha elaborat una proposta d'ampliació, incorporant un total de 3500 ha a protegir, davant de les 950 ha protegides fins ara. Dins d'aquesta ampliació hi ha la zona agrícola de cal Trabal i el tram de riu de L'Hospitalet de Llobregat (així com els trams dels municipis veïns). Us podeu baixar un plànol en pdf aquí.



Un cop declarada científicament IBA, ara les organitzacions ecologistes s'estan mobilitzant per demanar que aquesta IBA es converteixi ràpid en ZEPA, que és una figura legislativa (l'altra té validesa jurídica però és una figura de caire tècnic, que no surt publicada a cap diari oficial. En un altre post futur parlarem del que implica ser IBA).

Així, segons informa la web de DE.PA.NA., les entitats civils que promouen la campanya per a l'ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics, que està essent enviat a la Generalitat exposant els arguments per l'inicií del procés d'ampliació. Els eixos fonamentals de la petició són:

La necessitat d'aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l'Article 4 de la Directiva d'Aus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l'Annex I de la mateixa Directiva, especialment: cames llargues, martinets menuts, polles blaves, terreroles vulgars i xatracs menuts, etc...que actualment no es troben suficientment protegides.

La imperiosa necessitat d' incloure dins d'aquestes zones, la nova colònia de gavina corsa, establerta a la illeta del Riu, fora de la zona ZEPA. Aquesta nova colònia constitueix, la única colònia catalana de cria fora del Delta de l'Ebre, essent la única a tota Europa establerta en un àmbit fluvial. Aquesta espècie està catalogada com a vulnerable a nivell mundial, i allotja a Catalunya el 60-70% de la població mundial.

Els estats membres de la UE tenen la obligació d'aplicar les directives a tot el territori i donat que la Directiva d'Aus, es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei d'Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin les zones incloses dins la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat, elaborada per SEO/BirdLife.

Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne d'Espanya, sobre les zones que haurien d'estar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes, projectes que les puguin afectar, com seria el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o d'accessos ferroviaris.

José García entrevistat per Televisió de L'Hospitalet a cal Trabal el 25.11.2011

En data 25.11.2011 el vicepresident de DE.PA.NA, el pratenc José Antonio García, va efectuar declaracions a TV L'Hospitalet sobre aquest moment tan decisiu per a la zona agrícola de la nostra ciutat com és el reconeixement de la seva integra associació als espais protegits i naturals del delta del Llobregat i la seva importància internacional que l'ha valgut la classificació com a Important Bird Area (IBA), una garantia molt important per a la seva futura preservació.

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Polla pintada (Porzana porzana), nova espècie d'ocell per a L'Hospitalet de Llobregat



Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez

El dia 17.10.2011, un exemplar juvenil de Polla pintada (castellà: polluela pintoja, científic: Porzana porzana) va entrar per un pati de llums d'un edifici de la ciutat de Barcelona (Óscar Akira Tange).

L'exemplar, clarament en migració cap els seus quarters d'hivernada, va aterrar a la ciutat de Barcelona abans no pogués arribar a l'aiguamoll més proper, el delta del Llobregat, on aquesta espècie és regular. L'exemplar va ser transportat pels Agents Rurals al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, de la Generalitat de Catalunya. Allà va ser ingressat per a la seva recuperació que va culminar en data 21.10.2011. Es va decidir per criteri veterinari d'alliberar-lo aquell mateix dia en la seva ruta migratòria normal i dins un hàbitat adient. I per això vaig ésser encarregat d'alliberar-lo el més aviat del lloc de troballa dins el medi natural adient, és a dir, al riu Llobregat dins L'Hospitalet de Llobregat, dins el mateix Barcelonès (Ricard Gutiérrez).

Porzana porzana amb el riu Llobregat de fons, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez


La polla pintada és un ocell de la família dels ràl·lids, com la fotja, el rascló o la polla d'aigua, però del gènere més petit dins els que tenim representats a Catalunya: el Porzana o 'polluelas' en castellà. de 23 cm de longitud, és un migrant escàs i hivernant irregular el Delta del Llobregat. El pas de tardor a la nostra àrea s'esten des de la primera desena de setembre fins a la tercera d'octubre, amb observacions aïllades el novembre (Gutiérrez et al 1995, Els Ocells del Delta del Llobregat, Lynx edicions). Vegeu també la gràfica d'anellaments a Catalunya del portal SIOC.cat a sota. Els hivernants s'han detectat el desembre i el gener tot i que a hores d'ara és un hivernant molt escàs a Catalunya (Gutiérrez 2011, Porzana porzana In Atlas dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009, ICO/Lynx eds.).


Porzana porzana. Anellaments a Catalunya (Font: SIOC.cat). La presència de l'espècie és relativament més abundant a la primavera que a la tardor, mentre que és molt rara a l'hivern (de fet no apareix a la gràfica)


Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez.Observeu que les ales són totalment noves, amb tot el marge de les plomes ben definit i sense desgast aparent.


L'exemplar alliberat era un juvenil: l'iris de l'ull era grisós amb un anell marró estret voltant la nineta i el que es veu millor, la lista superciliar, loral i les auriculars (la cara) són marrons amb zones blanques, no d'un to gris. Hi ha una excel·lent descripció de la identificació d'aquest gènere Porzana i del rascló a Europa publicada en anglès a la revista Dutch Birding, 17 de 1995 que es pot descarregar en pdf aquí (Becker 1995, Dutch Birding 17: 181-211).

Porzana porzana. Riu Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, 21.10.2011 © Ricard Gutiérrez

La present cita és la primera per a L'Hospitalet de Llobregat, malgrat l'espècie, en ser regular al delta del Llobregat probablement hagués passat en alguna ocasió pel riu, on va ser alliberat el present exemplar.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Ballesters encara uns dies entre nosaltres

Ballesters sobre Sant Josep, L'Hospitalet de Llobregat, 15.10.2011 © Ricard Gutiérrez


No és producte de les altes temperatures de la inusual tardor de 2011. És normal. Al menys a L'Hospitalet. El què? Doncs veure al capvespre d'octubre encara grups de desenes de ballesters (Apus melba), un ocell que de lluny pot semblar una oreneta gran però que ni tan sols és de la mateixa família ni del mateix ordre (Apodiformes) i que té a casa nostra un dels seus principals refugis de Catalunya.

Mireu el cel quan està a punt de pondre's el sol o ja es fa fosc, si veieu grups d'ocells ràpids, d'ala en forma de 'ballesta' (d'aquí el seu nom) i que tenen la panxa blanca són ells.

Marxaran cap a finals de mes, anunciant potser el canvi d'hora a l'horari d'hivern. Amb ells marxa l'estiu del tot. I es fa el silenci vespertí a la ciutat. Fins finals de març, quan tornaran a alegrar-nos les tardes i a donar vida a la ciutat. Fins aviat ballesters hospitalencs, bon viatge a l'Àfrica.

Per saber-ne més: SIOC.cat.

dijous, 6 d’octubre del 2011

Pobra qualitat de l'aire aquesta setmana a L'Hospitalet


Les dades de la setmana del 3-9.10.2011 estan essent dolentes quant a la contaminació atmosfèrica a L'Hospitalet de Llobregat, producte d'un anticicló que tenim a sobre (i que sembla desapareix el dia 7.10.2011).

L'ICQA (Índex Català de Qualitat de l'Aire) ha anat baixant durant la setmana com es veu al gràfic adjunt. Segons la web de la Generalitat:


La qualitat de l'aire a Catalunya es valora en funció de l'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) que es calcula sobre els nivells d'immissió dels contaminants SO2, NO2, CO, PST, O3 i PM10 mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de l'ICQA el determina el contaminant crític mesurat a cada estació (contaminant que ha donat l'ICQA més baix). Com més alt és l'índex, millor és la qualitat de l'aire, de manera que un ICQA=100 representa una atmosfera totalment neta dels contaminants abans esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l'aire d'algun contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit acceptable. El valor de l'ICQA determina la categoria de qualitat de l'aire (pobra, millorable o bona).


Com es pot observar la situació és francament millorable, ratllant la dolenta. Les dades concretes

Taula de valors de l'ICQA:
Dades del 28/09/2011 al 04/10/2011

ICQA diari 28/09/2011 29/09/2011 30/09/2011 01/10/2011 02/10/2011 03/10/2011 04/10/2011 ICQA setmanal
================================================
l'Hospitalet de Llobregat 50 PM10 17 PM10 13 PM10 40 PM10 51 PM10 7 PM10 3 PM10 26 ***

================================================
Resum diari 28/09/2011 29/09/2011 30/09/2011 01/10/2011 02/10/2011 03/10/2011 04/10/2011 Resum setmanal
ICQA màxim 50 17 13 40 51 7 3 51
ICQA mitjà 53 17 13 40 51 7 3 26
ICQA mínim 50 17 13 40 51 7 3 3
Estacions amb incidències 0 0 0 0 0 0 0 0
Estacions amb dades 1 1 1 1 1 1 1 1
================================================

PM10:Partícules en suspensió (PM10)

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire
-----------------------------------------------------------------------------
Excelent 0 %
Satisfactòria 28,6 %
Acceptable 14,3 %
Baixa 57,1 %
Deficient 0 %
Molt deficient 0 %

Distribució dels valors diaris de l'ICQA per contaminant crític
---------------------------------------------------------------
PM10 100 %

Distribució dels valors mitjans setmanals de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire
----------------------------------------------------------------------------------------
Excelent 0 % 0 *****
Satisfactòria 0 % 0 ****
Acceptable 100 % 1 ***
Baixa 0 % 0 **
Deficient 0 % 0 *
Molt deficient 0 % 0 o


En data 6.10.2011 les dades automàtiques generades per l'estació de mesura de contaminació que hi ha al Torrent Gornal dona aquestes dades:

Nivells d'immissió de l'estació:
l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès
Ubicació: Av.Torrent Gornal

MITJANES HORÀRIES ENREGISTRADES EL DIA 06.10.2011 (Dades pendents de validació)
-------------------------------------------------------------------------------
NO(µg/m³) NO2(µg/m³) PM10(µg/m³)
00:00 1 29 37
01:00 1 49 39
02:00 1 41 40
03:00 2 43 40
04:00 1 42 36
05:00 6 55 38
06:00 7 56 39

MÀXIMA 7 56 40
MITJANA 3 45 38
MÍNIMA 1 29 36


Les dades de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es poden consultar a internet aquí.

Per veure la situació de setmanes anteriors i com evoluciona l'índex de qualitat de l'aire podeu consultar aquest enllaç on es poden trobar les dades de L'Hospitalet de Llobregat.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Falcó pelegrí del nord d'Europa a cal Trabal



© Ricard Gutiérrez

El passat dia 23.9.2011 en el decurs d'una prospecció rutinària per la zona es va detectar a la zona de cal Trabal un mascle subadult de falcó pelegrí (Falco peregrinus). El falcó pelegrí és una espècie pròpia de Catalunya on hi nia la subespècie brookei, de parts inferiors ataronjades i que s'ha reintroduït en alguns indrets com ara també L'Hospitalet de Llobregat. L'exemplar detectat, però no era d'aquesta subespècie local sinó d'una més centre o nordeuropea: bé peregrinus (la nominal de centre-Europa) o més aviat la nordenca calidus. El tamany i les proporcions de l'ocell parlen de que es tractava d'un mascle, ja que les femelles són molt més voluminoses i robustes. Els tons grisos del dors ja senyalen un ocell al menys d'un any de vida però sembla albirar-se, malgrat la distància, alguns tons marronosos a la cua i al dors fets que units a una taca blanquinosa al clatell fa pensar en un subadult.

Els falcons peregrins de les races nordenques migren pel litoral català, L'Hospitalet inclòs, en el decurs dels seus viatges. La data de l'observació coincideix amb les esmentades per la bibliografia (vegeu e.g. SIOC) per a la migració de l'espècie, que també pot hivernar a casa nostra.

Migració del falcó pelegrí per Catalunya d'acord amb dades del programa PERNIS (Font: SIOC.cat)


La presència de falcó pelegrí a la zona és important. El Falcó pelegrí és inclòs a l'annex I de la DIRECTIVA 2009/147/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de noviembre de 2009 relativa a la conservación de las aves silvestres que esmenta la necessitat de protegir àrees del territori significatives per a aquestes espècies. Tant en el gràfic del SIOC a dalt esmentat com en els censos hivernals i migratoris és palès que el delta del Llobregat és rellevant per a la hivernada i migració d'aquesta espècie que té singularment a cal Trabal un lloc de repós i d'observació força regular.


© Ricard Gutiérrez

divendres, 19 d’agost del 2011

Migració d'ocells i futur camí al riu Llobregat


La tarda del 19.8.2011 durant una visita amb la TV de L'Hospitalet a les obres del camí peatonal d'accés al riu (vegeu una imatge a sota), s'ha pogut constatar que la migració d'ocells, malgrat els 32ºC ambientals, és en marxa.

A la riba del riu de L'Hospitalet, prop uns pescadors orientals situats al terme del Prat de Llobregat hi havia un corriol gros (Charadrius hiaticula), tres petits (C. dubius) amb una xivitona (Actitis hypoleucos) com a més interessant. Prop, una tórtora comuna (Streptopelia turtur), veritable futura raresa catalana però la qual encara és espècie cinegètica, trobava recer entre el riu i cal Trabal, en una zona la nostra que per sort és declarada 'de seguretat' per a la caça i on la fauna pot restar tranquil·la davant els caçadors de la mitja veda estival.

Encara la presència d'algun esplugabous (Bubulcus ibis) i altra fauna que fa veure com són d'importants a nivell local els petits espais que ens van quedant i que, tot sigui dit, seran més accessibles a la ciutadania en el futur. Ni que sigui en fila india en alguns llocs, perquè el camí sembla que serà una mica estret en alguns llocs...



dilluns, 20 de juny del 2011

Horticultura de balcó


El passat dia 18.6 es va celebrar una sessió pràctica de Pessics de Ciència, el cicle d'activitats i conferències que fa habitualment el Centre Cultural de Sant Josep, a la ciutat, però que en aquesta ocasió va emigrar momentàniament als jardins de can Sumarro. Tractava d'horticultura domèstica. Hi vam anar amb en Gerard (12 anys) que va aprendre a plantar enciams i raves. Vist l'interès del tema, gestionat per l'ocasió per l'equip de Serveis d'Educació Ambiental Roda per a Pessics de Ciència, us en deixem les instruccions i forma de procedir per tal de tenir un balcó ple d'hortalisses, tal i com ens ho van explicar. A la biblioteca de can Sumarro hi ha bibliografia al respecte pel públic més interessat.


Segons se'ns va explicar, per un enciam és suficient amb un recipient (ampolla de plàstic o tetra-brik) d'un litre. Si es volen plantar raves també cal una garrafa de cinc litres, que és l'opció que vam fer. Cal retallar la garrafa als efectes que es converteixi amb un test per a la plantació.


Un cop retallada la garrafa cal fer uns forats a la base perquè quan es regui marxi l'aigua i no s'embassi. Es poden fer amb un punxó, ajudats d'una superfície per fer força com ara un tubo de l'estil del que ens van deixar. Però hi ha altres possibilitats. El cas és fer uns pocs forats, com els d'un test de veritat.



Per tal que no marxi la terra pels forats cal posar una base, d'uns dos dits, de pedretes que serveixin de drenatge. En aquest cas eren unes pedres rodones que ens van proporcionar però podrien servir còdols per exemple.



A continuació cal afegir-hi terra. No qualsevol terra. Segons la bibliografia que hi havia allà de la biblioteca no tot serveix. El cas és que ha d'haver-hi una part d'adob (en aquest cas compost que portaven les monitores) i una altra d'un element que espongi la terra i la deixi abastable a les arrels. Es va emprar escorça de coco, barrejada meitat i meitat (al 50%) amb el compost, produint aquesta mescla, mullada, que s'havia de col·locar dins el test.



Un cop preparat el terra, s'havia de fer un forat per a posar-hi el plançó d'enciam, que portava una mica de pam de terra. Es podia fer amb les mans o amb un estri de jardineria, plantador, que ve a ser un punxó cònic. Els raves es plantaven d'una forma més senzilla. Amb el dit es feia un forat de 2 cm de fondària i es posaven algunes llavors. Es tapava i ja estava preparat. Cada llavor s'ha de plantar a la fondària adequada o no sortirà. Als quadres que ens van donar i que reproduïm s'explica força bé.


I després de regar-la amb una regadora o aigua sense massa força sinó com de pluja (perquè no marxin els nutrients) ja teníem enllestit el planter de raves i enciams!.


Durant la sessió es va repartir documentació en forma de DINA4 de com plantar i del calendari de les plantacions, que reproduïmb a continuació.


Esperem que els resultats siguin com els del test que tenien allà de mostra, amb enciams, raves i també tomàquets. Molt bé Pessics de Ciència!