dissabte, 30 de setembre del 2017

L’Hospitalet ja no és per als ocells


Periparus ater. Parc de les Planes, 30.9.2017



Dia de reflexions. En plural. Visita matinera al parc de les Planes, que feia temps que no hi anava. A veure si hi havia algun ocell migratori. Dos espècies migratòries sí. Un mastegatatxes i un mosquiter de passa. La resta, les espècies sedentàries o alguna hivernant. Els grups de cotorres, alguna tórtora turca, un parell de tudons molt espantats per tot. Unes garses pels arbres i uns pocs, molt pocs, ocellets pels arbres. El llistat el teniu a eBird. Tot difícil de veure, de gaudir. Perquè de silenci, simplement, no n’hi havia.

Camions i vehicles per la part alta. Mes gossos que persones, la majoria fora del recinte –ampliat- que els han fet a la part alta del Parc, amb font inclosa. Jocs esportius reglats (al camp de la Florida) i espontanis (a la pista de bàsquet reconvertida en camp de futbol sala internacional). Fins i tot un botellón matiner amb ràdio d’aquelles dels anys vuitanta –la de piles que deu gastar- i el que semblaven indigents de països de l’Est (per la parla), acampats –sí, amb una tenda igloo-, al mig del parc. Difícil era veure ocells, certament. Em comentava un veí fa poc que, anant a córrer –el que determinat segment de la població anomena ‘running’- va ser víctima d’un intent de robatori que va evitar justament això, corrent. El parc de les Planes es degrada. I molt. Ja no s’hi pot anar a segons quines hores. Sembla que tornem a l’època dels kinkis, ara versió global. 

Entre tant de soroll algun ocell, com la mallerenga petita de la foto de dalt. Sembla que s’ho miri com dient, ‘què passa aquí? I jo també m’ho pregunto. Resistiu, si us plau. Aquest parc va sortir a la meva guia Quan i on veure ocells a Catalunya, tant en les versions catalanes i castellana com a la internacional. Ara potser m'ho pensaria abans de recomanar-ne obertament la visita.

Són conegudes les voluntats poc amistoses del consistori de la ciutat vers la conservació del que ens queda de zona agrícola i natural a la marina de la ciutat. Com a mínim, senyores i senyors, vetllin pels pocs, poquíssims, parcs urbans que tenim. Si no ho fan pels ocells,  mirin de fer-ho per les persones.


Upupa epops Parc de les Planes, 30.9.2017
Regulus ignicapilla Parc de les Planes, 30.9.2017

Cyanistes caeruleus Parc de les Planes, 30.9.2017

Phylloscopus trochilus. Parc de les Planes, 30.9.2017

Columba palumbus. Parc de les Planes, 30.9.2017

dilluns, 29 de maig del 2017

Temporada de cria a la Torre Gran i el riu entre Ponts


El 28.5.2017 hem pogut fer una breu visita a la zona de la Torre Gran i el riu entre ponts, a la marina de L'Hospitalet de Llobregat. Informacions procedents de DEPANA senyalaven la presència continuada de l'ànec blanc, ja vist el passat mes d'abril, i davant la nidificació de l'espècie riu avall era interessant comprovar si es produïa o no dins el terme de L'Hospitalet.

En el conjunt de la zona es van detectar 25 espècies d'ocells (veure llistat) si bé l'activitat general era baixa en tractar-se d'hores properes al mig dia.


Torre Gran i part de la bassa, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez


La Torre Gran

A la Bassa de la Torre Gran cal destacar la presència d'una parella de corriols petits, que torna a intentar nidificar a la zona. De fet, mentre s'intentava obtenir una fotografia d'ells per a aquesta entrada del blog van efectuar una còpula que vam poder immortalitzar, la seqüència de la la qual teniu a sota.

Cal dir que José García Moreno ja havia trobat un niu d'aquesta espècie enguany a la zona, si bé no el vam cercar ni tampoc observar polls. La presència de depredadors com la garsa o el gavià argentat (foto), podria haver depredat els polls d'una primera posta de l'espècie. I això explicaria una segona posta de la qual el dia 28 es produiria la còpula aquí referenciada.

Interessant va ser la presència d'un esplugabous en plomatge d'estiu (foto). El to de les parts no plomades, d'intensos tons vermellosos, suggereix que l'espècie estigui activa sexualment i que pugui ser niant a una distància que inclogui la Torre Gran com a indret de repòs o abeurament.

Per la resta, indicis de cria de tallarol capnegre i de trist.


Bubulcus ibis, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Larus michahellis adult, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle s'acosta a la femella, que s'ho mira de reull. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Mascle damunt la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Moment de la còpula. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle se separa de la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

El riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

 

El riu entre ponts

La quantitat d'aigua al riu entre ponts no semblava més baixa de l'habitual. No obstant això només es va observar un collverd i, encara per la zona, el mascle d'ànec blanc de sospitosa presència durant l'època reproductora (foto). És de suposar que hi hagi la femella niant a algun lloc de la rodalia. Però no hem obtingut cap evidència al respecte.

Tadorna tadorna ♂ Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez



La manca de fotges o cabussets potser té a veure amb que hi pugui haver unes certes condicions d'anòxia al riu. La combinació de càrrega de matèria orgànica i temperatures elevades segurament són darrera de les concentracions de llisses cabeçudes Mugil cephalus, cercant l'aigua 'oxigenada' que venia d'un col·lector procedent de la Torre Gran. Fins i tot una resistent carpa Cyprinus carpio i les abundants gambúsies cercaven aquesta aigua en teoria més neta.

Sortida d'un col·lector al Llobregat des de L'Hospitalet. La taca grisa de l'esquerra és un grup de Mugil cephalus (detall a sota). Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Mugil cephalus. Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez




A la ribera del riu s'escoltava un teixidor, probablement nidificant a la vora pratenca, així com dos boscarles de canyar cantant animadament a l'illa de canyissar del mig del riu.

Faltaria una prospecció del riu entre la C-31 i C-32 per acabar de veure quin serà el panorama nidificant aquesta temporada 2017 que sembla l'habitual dels darrers anys. Una gestió acurada dels espais inundables de la Torre Gran sense dubte milloraria molt el nombre d'espècies protegides que en podrien fer ús. Però no som optimistes al respecte. Hi manca sensibilitat. Com a mínim des d'aquí hi aportem el coneixement i la divulgació. Potser amb el temps. De canyes ja n'hi ha.
 


Llistat d'espècies




Bassa de la Torre Gran (n=17 espècies)
11h15-11h45

  1. 1 Cadernera Carduelis carduelis
  2. 1 Gafarró Serinus serinus
  3. 2 Pardals comuns Passer domesticus
  4. 2 Estornells vulgars Sturnus vulgaris
  5. 3 Garses Pica pica
  6. 2 Tallarols capnegres Sylvia melanocephala
  7. 1 Trist Cisticola juncidis
  8. 3 Rossinyols bords Cettia cetti
  9. 2 Cueretes blanques vulgars Motacilla alba alba
  10. 1 Oreneta cuablanca Delichon urbicum
  11. 1 Oreneta vulgar Hirundo rustica
  12. 6 Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus
  13. 2 Cotorres de Kramer Psittacula krameri
  14. 3 Coloms roquers Columba livia
  15. 8 Gavians argentats Larus michahellis
  16. 2 Corriols petits Charadrius dubius
  17. 5 Esplugabous Bubulcus ibis

Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)(n=14 espècies)
11h45-12h05

  1. 1 Verdum Chloris chloris
  2. 1 Teixidor Remiz pendulinus
  3. 2 Boscarles de canyar Acrocephalus scirpaceus
  4. 2 Rossinyols bords 
  5. 3 Orenetes cuablanques 
  6. 1 Oreneta vulgar 
  7. 3 Falciots negres Apus apus
  8. 1 Tudó Columba palumbus
  9. 31 Coloms roquers 
  10. 8 Gavians argentats 
  11. 1 Corriol petit 
  12. 2 Polles d'aigua Gallinula chloropus
  13. 1 Ànec collverd Anas platyrhynchos
  14. 1 Ànec blanc Tadorna tadorna

Quien no llora no mama




Aquesta dita de la meva àvia materna sembla que s'ha fet realitat. El cas és que després de la darrera entrada sobre la brutícia a la Torre Gran, les coses han canviat.

En visita efectuada el dia 28.5.2017 s'ha pogut comprovar com les piles de deixalles que hi havia abocades han desaparegut i com s'ha tornat a tancar la porta que dona accés a la zona des de la Zona Franca. Només resta el vehicle cremat i destruït que sembla esperar el seu torn de recollida.

Així doncs, és evident que és responsabilitat de tothom fer públiques les alteracions que puguem detectar al medi als efectes de que es puguin corregir. Qui no plora, no mama.


dilluns, 22 de maig del 2017

Tornen les deixalles a la Torre Gran

El que havia estat un dipòsit de vehicles sembla que torna a ser-ho. De moment d'un sol, i cremat. Vandalitzat i decorat ja de pas. Això ens informa DEPANA que ha visitat la zona i detectat un vehicle cremat el passat dia 17 de maig de 2017:


'En la explanada de la entrada de la Bassa se van sumando "cosas" estos días ha aparecido un coche, que es de suponer han robado, desballestado y posteriormente quemado para no dejar huellas'

Les fotos no deixen marge al dubte. Aquest vehicle s'afegeix a algunes piles de runa que també han aparegut a la zona.









Valors naturals


Es dona la circumstància que el mateix equip de DEPANA ha confirmat la presència d'una espècie d'ànec protegit a la mateixa Torre Gran i que ja vàrem poder detectar l'abril. De confirmar-se la reproducció fora un dels pocs indrets de Catalunya on ho ha aconseguit. Es tracta de l'ànec blanc (Tadorna tadorna). A més, la bassa acull un any més parelles nidificants de corriol petit (Charadrius dubius) i presència de cames llargues (Himantopus himantopus), les dues espècies protegides.

La zona de la Torre Gran entenem que és de gestió municipal i es troba al límit sud del municipi. Ara mateix, i malgrat les desagradables fotos del principi del post i els projectes destructius que l'amenacen, és un dels pols de diversitat de L'Hospitalet perquè és a tocar del riu Llobregat i té hàbitats inundables, que malgrat el seu orígen antròpic, atrauen fauna protegida.

Esperem que aviat desaparegui aquesta brutícia i es posi mans a l'obra per garantir que es preservi al màxim el patrimoni natural de la marina de L'Hospitalet que ocupa els pocs llocs que li queden de la nostra part de Delta del Llobregat.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) a la Torre Gran, abril 2017

Corriol petit (Charadrius dubius) a la Torre Gran, abril 2017

 

 

dilluns, 30 de gener del 2017

Plaça Europa: trampa mortal per a ocells migratoris


Becada morta a la plaça Europa, gener 2016 (© N.Rodríguez)



Afegir una espècie al catàleg de la fauna de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat és habitualment un motiu d’alegria. Sobretot perquè té mèrit afegir quelcom en el municipi on som, no pel lloc molt interessant en el que ens trobem, a cavall de la serralada litoral i el delta del Llobregat, en plena ruta migratòria, sinó pels pocs espais naturals que ens queden. I que a sobre són menystinguts i gairebé ignorats quan no directament obviats. Davant aquesta circumstància habitualment es mostra la cara nova de la ciutat, representada sobre tot per l’entorn de la Fira i la plaça Europa. Un nou problema sorgeix en aquest àmbit: la mort d’ocells per col·lisió amb edificis de vidre a la zona


El 25 de gener de 2017 una ornitòloga que passa regularment per la zona va trobar un cadàver de becada (Scolopax rusticola) a la plaça Europa prop el carrer Amadeu Torner. Els ocells xoquen amb l’edifici de vidre on hi ha un gimnàs.  Aquesta va ser considerada la primera citació de l’espècie a la ciutat fins que l’autora va confirmar que havia trobat becades en dos casos més a la mateixa zona, una d’elles el 16 de novembre de 2012 (vegeu imatges).

Restes de becada a la plaça Europa, Novembre 2012 (© N.Rodríguez)


Per desgràcia, i sense tractar-se d’una prospecció sistemàtica, el llistat provisional d’espècies mortes a la zona no es circumscriu a la becada, sinó que hi ha constància al menys de quatre espècies protegides migratòries més mortes: tallarol de garriga (Sylvia cantillans) el 8.9.2015, mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i mosquiter de passa (P.trochilus) la mateixa tardor i mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) el 19.9.2016. Totes aquestes són espècies migratòries que passen per la zona perquè som dins una ruta migratòria molt activa de la que el delta del Llobregat (on és situada, recordem-ho, la plaça Europa) en forma part. A més, totes les espècies són migrants transsaharians de llarga distància que migren ràpid, de nit també, i que xoquen contra els vidres perquè reflecteixen el que hi ha darrera, que poden ser arbres, cel o simplement una altra etapa del seu viatge que acaba fatalment.

Ficedula hypoleuca (© N.Rodríguez)


Malauradament, les espècies trobades són sempre la punta de l'iceberg: sense oblidar els serveis de neteja 'humans', tant animals domèstics (gats, rates, gossos) com salvatges (gavians, garses...) poden fer desaparèixer ràpidament els cadàvers.  Per tant, la problemàtica és sempre major del que la troballa d'exemplars indica inicialment. L'abast de la mateixa cal acotar-ho.


Edificis de vidre, trampa per a ocells


No només passa aquí, però hi ha solucions


La moda dels edificis de vidre dins zones migratòries és letal per a les aus no locals, que no coneixen el perill i no han interioritzat la presència d’aquestes edificacions. Així, està passant el mateix al front litoral de la ciutat de Barcelona (vegeu notícia d’El Periodico aquí) i a Tarragona, on el cas de la plaça Imperial Tarraco ésmolt sagnant, mai millor dit. 

També el problema del window crash és conegut arreu (vegeu aquesta plana de la Universitat de Cornell, en anglès), i s’han cercat solucions.
La més efectiva i complerta és la que es deriva del manual creat per l’Institut Suïs d’Ornitologia: 

Schmid, H., W. Doppler, D. Heynen & M. Rössler (2014): Edificis amb vidre I llum respectuosos amb els ocells. 2a edició revisada. Institut Suís d’Ornitologia, Sempach) 


Si trobeu algun ocell ferit per xocar contra un vidre, truqueu els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que se'n faran càrrec de la seva recuperació.

Ara falta que les administracions implicades siguin coneixedores de la problemàtica i que mirin de prendre cartes a l’assumpte. Mentrestant, anirem mirant d’aprofundir en el coneixement dels desgraciats efectes d’aquesta problemàtica que també s’ha detectat a casa nostra. Però entre tothom, fem alguna cosa?


dilluns, 9 de gener del 2017

Comença el cens hivernal al Llobregat


I la marina de L'Hospitalet és part d'aquest #altredelta que resta, de moment, fora de les zones protegides del delta del Llobregat malgrat ser dins l'IBA (Important Bird Area) del delta. Però això no vol dir que no atresori valors rellevants.

Avui dia 9.1.2017 ha començat el cens oficial d'ocells aquàtics hivernants a Catalunya. A L'Hospitalet de Llobregat ja s'ha censat una part del riu. I han aparegut dues espècies de rapinyaires, l'aligot i el falcó pelegrí, així com nombroses espècies aquàtiques: des de les ardeides martinet de nit, blanc o esplugabous, al blauet passant per uns quants ànecs collverds, xarxets i fotges o una espècie indicadora de bona qualitat de les aigües com el cabusset.

En els propers dies, i particularment el dia 21.1, es censaran totes les zones del delta del Llobregat fora de les àrees actualment protegides. 

Les 38 espècies censades de moment són les següents (noms científics i nombre mínim observat):



7 Anas platyrhynchos
4 Anas crecca
1 Tachybaptus ruficollis
5 Phalacrocorax carbo
12 Egretta garzetta
85 Bubulcus ibis
2 Nycticorax nycticorax
1 Buteo buteo
3 Gallinula chloropus
12 Fulica atra
X Chroicocephalus ridibundus
X Larus michahellis
2 Columba livia (domestica)
2 Columba palumbus
1 Upupa epops
1 Alcedo atthis
1 Falco peregrinus
1 Myiopsitta monachus
6 Pica pica
2 Parus major
1 Aegithalos caudatus
5 Cettia cetti
2 Phylloscopus collybita
2 Cisticola juncidis
2 Sylvia melanocephala
4 Erithacus rubecula
2 Phoenicurus ochruros
1 Turdus merula
1 Turdus philomelos
X Sturnus vulgaris
2 Motacilla cinerea
4 Motacilla alba
4 Anthus pratensis
7 Fringilla coelebs
9 Carduelis carduelis
14 Serinus serinus
5 Passer domesticus
2 Passer montanus 

Number of Taxa: 38