divendres, 31 de gener del 2014

Un porc senglar al barri de Sant Feliu



A través de les xarxes socials hem tingut coneixement de l'observació d'un porc senglar Sus scrofa dins el casc urbà, en concret a la zona de Sant Feliu d'acord amb el comunicant, Roger Molinas, que ens ha facilitat la foto que acompanya la present nota.

L'exemplar de la foto sembla un subadult d'algunes desenes de kg. No s'ha d'alimentar aquests animals salvatges que cal recordar que són això, 'salvatges' i poden comportar-se de forma extranya si se'ls molesta.

Els porcs senglars són regulars al riu on, si cerqueu zones amb argila (fang) a la riba de L'Hospitalet, podreu trobar-hi petjades i llocs on es rebolquen al fang. Les aparicions al casc urbà però són més rares. No obstant això, vista la superpoblació de l'espècie a Catalunya, res no fa preveure que disminueixin sinó que, al contrari, potser esdevenen més regulars.

dimecres, 22 de gener del 2014

Cens internacional d'ocells aquàtics a la Marina de L'Hospitalet de Llobregat


Riu entre ponts, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez


Entre el 7 i el 20 de gener de 2014 s'ha efectuat el treball de camp del cens hivernal d'ocells aquàtics i marins a Catalunya. A la plana web de la Generalitat dedicada al cens s'expliquen els objectius i la metodologia i també els resultats que es van obtenint. Els resultats de la Marina de L'Hospitalet, que és la localitat que hi consta al cens oficial internacional, s'integren dins el que fora la gran localitat del Delta del Llobregat, per bé que en correspondre al Barcelonès (a diferència de la resta de zones censades del Llobregat) són considerades a part. De fet, des de la creació de l'actual consorci que gestiona els espais protegits del Delta que el cens ha deixat de ser unitari i ara es fragmenta en quatre parts que efectuen diferents grups com ara DEPANA, el Consorci o la Generalitat de Catalunya:

  • La Vall Baixa del Llobregat (entre el pont de la C-33 a Sant Boi i Martorell)
  • La Marina de L'Hospitalet (l'hemidelta nord a L'Hospitalet, comarca del Barcelonès)
  • Delta del Llobregat (els espais protegits pel Consorci per a la protecció del delta i el litoral fins el límit comarcal)
  • 'L'altre delta', les localitats interiors o no protegides pel Consorci entre Castelldefels i El Prat de Llobregat, que inclouen però diferents basses i espais d'interès ornitològic.
A la Marina de L'Hospitalet tenim quatre localitats d'interès ornitològic per al cens: cal Trabal, el riu al nord de la C-31, el riu entre ponts i la bassa de la Torre Gran.


La zona de Cal Trabal, eminentment agrícola, ha contribuït al cens amb dues rapinyaires: dos exemplars de xoriguer gros Falco tinnunculus. En total van aparèixer 17 espècies d'ocells potser el més interessant una tallareta cuallarga Sylvia undata, la segona observació de l'espècie al terme municipal de L'Hospitalet després de la primera, també a Cal Trabal, el 21 de setembre de 2009.  Per la zona de cal Trabal i el riu, cada tarda, baixen per les tardes les gavines que han remuntat el Llobregat amunt i que van a dormir al Port. De fet, els gavians i gavines del Port es censen en part des de L'Hospitalet per on el 2014 han passat 1826 gavians argentats de potes grogues Larus michahellis, 2 gavians foscos Larus fuscus (espècie escassa a la ciutat) i 872 gavines vulgars Chroicocephalus ridibundus. Com diria aquell... 'tela marinera!'


Larus michahellis & Chroicocephalus ridibundus, riu Llobregat/cal Trabal, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez


La Torre Gran, la bassa de laminació que hi ha al costat de la masia (ocupada) d'igual nom apareix regularment en aquest bloc ja que és un indret interessant per trobar espècies escasses o singulars en l'entorn de la ciutat. Però també del delta del Llobregat. I així ha estat. A la Torre Gran ha aparegut (com era previst, mireu com han anat sortint aquestes espècies en aquest bloc la present temporada hivernal), la xivita Tringa ochropus (un màxim, amb 4 exemplars!), la xivitona Actitis hypoleucos i l'únic exemplar de corriol petit Charadrius dubius del delta del Llobregat i probablement de totes les comarques de Barcelona. Sí, a la bassa de la Torre Gran, al lloc que per a molts no val res, 'l'antic dipòsit municipal de vehicles' un lloc marginal (ho és geogràficament, perquè és al límit sud del municipi), però sense dubte un lloc interessant i d'un potencial brutal per a la fauna.


Charadrius dubius, Torre Gran, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez

Tringa ochropus, Torre Gran, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez

D'entre els ocellets, un pardal de bardissa Prunella modularis (també hi havia un altre a cal Trabal), que és una espècie molt escassa al delta del Llobregat; gratapalles Emberiza cirlus en un dels pocs llocs on es veu amb certa regularitat al delta, un xoriguer i un aligot Buteo buteo, la rapinyaire més gran que es pot observar a la ciutat (si exceptuem el voltor que es va veure a Collblanc i alguna rapinyaire rara en pas).


Buteo buteo, riu Llobregat a L'Hospitalet, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez



El riu Llobregat a L'Hospitalet el partim en dos parts per causa de la dificultat d'accés: la part 'sud' entre el pont de l'AVE i el de la C-31 (que com saben els lectors del blog anomenem 'riu entre ponts') i el tram de riu dins el terme al nord de la C-31, anant cap a Cornellà. Aquesta zona és molt interessant perquè la qualitat d'aigua del riu es tradueix en fauna. I al cens hem trobat 15 espècies en el tram entre ponts i 38 més amunt. Les espècies observades han estat les que presentem regularment en el blog: ànecs collverds Anas platyrhynchos (6 al riu entre ponts) i xarxets Anas crecca (4 al riu entre ponts, grups mòbils entre Cornellà i L'Hospitalet més amunt); fotges Fulica atra (7 exemplars), dos bernats pescaires Ardea cinerea o quatre cabussets Tachybaptus ruficollis a banda d'algun altre aligot i un esparver Acccipiter nisus.

Per la zona del riu hi ha una concentració important d'espècies protegides que cal preservar i de la qual per motius de conservació, no podem donar més detalls, que no obstant això inclou un grup rellevant dels protegis martinets de nit Nycticorax nycticorax a banda d'esplugabous Bubulcus ibis i martinets blancs Egretta garzetta. Així mateix a les illetes del riu s'hi apleguen per descansar-hi gavines de les quals en vam veure una d'anellada amb una anella metàl·lica que no varem, però, poder llegir a causa de la distància.



Anas crecca ♂, riu Llobregat entre ponts, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez


Bubulcus ibis, riu entre ponts, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez
Nycticorax nycticorax, subadult, gener de 2014 © Ricard Gutiérrez
Chroicocephalus ridibundus, riu Llobregat entre ponts,  gener de 2014 © Ricard Gutiérrez

Properament seran disponibles els resultas definitius del cens hivernal d'aquesta localitat i de la resta d'àrees del delta del Llobregat i Catalunya. Quan tinguem els resultats oficials disponibles us els oferirem. 

En qualsevol cas, altre cop, es demostra com un lloc terriblement humanitzat, menystingut per molts -inclosos alguns membres de l'administració-; ignorat per encara més, però refugi segur al cap i la fi, el darrer refugi del delta del Llobregat al nord del riu, encara presenta una diversitat d'espècies d'ocells. Ocells aquàtics i marins que ens visiten. Que hi passen l'hivern. Vinguts del centre i nord d'Europa. Per a passar la temporada freda a casa nostra. Turistes de la Marina de L'Hospitalet. Alats i plomats visitants riberencs. Benvinguts siau, bona estada tingueu.

dissabte, 11 de gener del 2014

El voltor ja és al Centre de Recuperació. Epíleg

© CAR/Generalitat de Catalunya
Dijous al vespre els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya van finalment capturar l'exemplar subadult de voltor comú Gyps fulvus que era a Collblanc.

En la nota de premsa difosa pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, s'expliquen els detalls del procediment, habitual i estimem necessari en aquest cas, vista la impressió que ens va donar l'exemplar el passat dimecres observant-lo de lluny.

El Centre de Recuperació de Torreferrussa és a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental, i és el centre de referència principal a la costa catalana per a la recuperació d'espècies protegides com ara el voltor. Esperem que, amb el tractament iniciat, pugui recuperar-se de l'estat de deshidratació i debilitat que presentava.

Finalment, després de tres dies al centre, el voltor va morir. Feta la necròpsia per personal del centre no es va apreciar cap símptoma de malaltia 'no-natural' com podria haver estat la derivada d'un enverinament o de la ingesta d'algun material no comestible. El diagnòstic vindria associat a la debilitat que arrossegava combinada amb la infecció que portava. 

El divendres dia 18.1.2013 es va observar un altre voltor, aquest no a L'Hospitalet però sí a prop, per sobre de Molins de Rei i Esplugues de Llobregat (Sergi Sales com.pers.) pel que aquests fenòmens ara casuals o noticiables potser esdevindran més freqüents en el futur.

dimecres, 8 de gener del 2014

Voltor comú a L'Hospitalet. Una peça d'un puzzle

Avui 8.1.2014 seguia el voltor comú Gyps fulvus ben visible al terrat de la Carretera de Collblanc, 123 de L'Hospitalet de Llobregat. Des de la veïna gasolinera adjacent es podia observar bé l'espècie protegida descansant al marge de l'edifici. Durant una estona el voltor ha estat aturat on hi havia roba estesa a un terrat (vegeu fotos). Posteriorment s'ha desplaçat a la cantonada de l'edifici on està passant la nit.

Veïns de l'escala han advertit amb un cartell la presència de l'espècia al veïnat de l'escala per evitar eventuals ensurts tant a la gent que, en recollir roba estesa, es trobés a un animal de més de dos metres d'envergadura al costat. Però també per evitar ensurts al propi ocell.  El dispositiu d'alerta amb els agents rurals segueix activat però s'estima que no cal una vigilància continuada i cal veure què farà l'animal les properes hores o dies. Aparentment està bé si bé sembla una mica prim segons com. Caldrà seguir els esdeveniments a veure com evolucionen.

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. Durant la tarda ha restat molta estona dormint i rarament ha ensenyat el cap

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. Les plomes del coll marrons daten l'ocell com a subadult.
Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. La major part de la tarda semblava que haguessin tallat el cap de l'ocell. El que passa és que estava dormint i descansant. Noteu que al darrera seu hi havia la roba estesa...
 
Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Guillem Aubaó. El voltor dorm aquesta nit a Collblanc.
Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Guillem Aubaó. Un denominador comú d'aquest indret del seleccionat el dia anterior és l'àmplia visibilitat que té l'ocell que li permetria enlairar-se amb seguretat en qualsevol moment i amb garanties.

Ressò i reflexions mediàtiques

Els medis digitals de L'Hospitalet s'han desplaçat a l'indret per donar compte d'aquesta observació ornitològica d'interès. Més enllà del fet curiós hi ha elements que permeten reflexionar sobre el paper d'aquesta mena d'observacions.

La ciutat és a cavall de les serralades de Collserola i del delta del Llobregat. Això fa que a la marina hi trobem espècies lligades al delta del Llobregat però que en aquesta part alta de la ciutat a vegades passin coses com que entrin porcs senglars Sus scrofa al parc de la Marquesa o què, si mirem al cel com ha passat aquest matí del 8.1.2014 també, no hi hagi un voltor divagant sinó una femella d'una espècie forestal com és l'esparver Accipiter nisus sobrevolant el lloc on restava el voltor comú. Un divagant aturat a un terrat, una espècie forestal típica mediterrània que entra a la ciutat des del seu hàbitat de Collserola.

Espaerver Accipiter nisus ♀,  Carretera de Collblanc, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez.

Casa do Home, A Coruña
Per un altre costat, petites peces del puzzle que és la dinàmica poblacional d'una espècie acaben conformant una imatge real més interessant, com aquelles fotografies fetes a la vegada d'altres fotos com aquella de la Casa do Home, a A Coruña, que forma una Mona Lisa en base a fotos enviades per gent.

Així, més enllà del fet anecdòtic, si investiguem al Servei Meteorològic de Catalunya el regim de vents dels primers dies de l'any veurem com els dies 4 de gener a la tarda i 5 de gener es van registrat vents molt per sobre de la mitjana dels dies anteriors i posteriors, amb una ratxa màxima de 61,9 km/h el matí del dia 5.1 i que podrien haver portat l'ocell cap a la ciutat (figures a sota).







Aquestes circumstàncies no són anecdòtiques sinó que petits, o no tan petits, episodis com aquests són darrera de fenòmens biològics de colonització de noves zones per espècies, que no d'invasió biològica d'espècies foranes.

És el cas protagonitzat per aquesta mateixa espècie de voltor quan el 30 d'octubre de 2008 - el procès és ben conegut i documentat - van colonitzar les Illes Balears, on quatre anys després van començar a niar (hi ha una crònica molt interessant d'aquesta colonització biològica empesa pel venta la revista Es Busqueret del  GOB/Mallorca aquí i a la revista Quercus 311 de gener de 2012 aquí).



Els desplaçaments migratoris, aquests sí deliberats, entre Europa i Àfrica (els voltors comuns també migren) els han portat a Senegal on han reclutat una espècie Africana el voltor de Rüppell (Gyps rueppellii) que ara cada cop és més freqüent a la Península Ibèrica on un dia o l'altre acabarà criant.

Voltor de Rüppell Gyps ruepellii , Los Barrios, Cádiz, 28.10.2013 © Javier Elorriaga

I si us hi fixeu, el voltor de L'Hospitalet és aturat sempre en llocs amb bona visibilitat, talaies perfectes per enlairar-se o aterrar, que són edificis de toxto o pedra, d'uns blocs que no són res més que penya-segats artificials que li recorden el seu hàbitat original.

Per tant, darrera la necessària atenció i protecció legal a una espècie protegida, darrera el que pot semblar un fet noticiable, curiós o simpàtic el que en realitat hi ha és un conjunt de fets de significació ecològica, biològica i fins i tot evolutiva. Un de sol, com el nostre, pot tenir poc significat per sí sol. Però deixat constància del mateix, acumulat en el temps, pot ajudar, sense dubte, a conèixer millor la biologia d'aquestes espècies i el significat ecològic del lloc on vivim.


dimarts, 7 de gener del 2014

Un voltor comú (Gyps fulvus) a L'Hospitalet

Gyps fulvus, adult. La Torrassa, L'Hospitalet, 7.1.2014 Font: Digital-h


El 7.1.2014 salta la noticia al portal digital de la ciutat Digital-h de la presència d'un voltor a un terrat del barri de la Torrassa. L'animal havia estat trobat per un veí que havia avisat la Guàrdia Urbana que, amb bon criteri, dona avís de la presència d'aquesta espècie protegida al cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, policia ambiental catalana competent en aquest cas. Els agents rurals del Barcelonès han anat a la zona però no han trobat l'animal que sí ha pogut ser fotografiat pel veí de la Torrassa (vegeu imatge adjunta).

A la foto s'aprecia que l'ocell és un subadult ja que hi ha plomes de diferents generacions i cobertores molt gastades, que indiquen que les plomes procedeixen de diferents generacions que han estat mudades i gastades diferencialment al llarg del temps, però no té la gorguera blanca com l'adult pur.

L'ocell es troba a un lloc damunt la via del tren que sembla molt adient per posar-se i emprendre el vol ja que hi ha amplis espais com perquè una espècie planejadora com aquesta pugui remuntar i sortir volant amb tranquil·litat. Caldrà veure quin estat de debilitat presenta i si convé un intent de captura i trasllat a un centre de recuperació, però pel que es veu sembla un animal adult i en bon estat aparent que ha triat un lloc adient per al seu descant i envol.

Ja vist el dia 6.1.2014

Aquest voltor però no ha arribat el dia 7.1.2014 a la ciutat. El dia anterior ja va ser vist al mateix barri, aquest cop en vol. Joaquim Ruiz, ex-alumne dels cursos d'identificació d'ocells al camp que vaig efectuar al Centre Cultural de Sant Josep fa uns pocs anys, i que té el bloc de L'Hort i el Jardí de l'escola Pare Enric d'Ossó va posar-se en contacte amb aquest bloc i va enviar la prova fefaent de la presència d'un voltor adult a la ciutat el dia de reis de 2014, amb total seguretat el mateix exemplar vist el 7 de gener.


Sóc Joaquim Ruiz, he fet algún curset d’identificació d’ocells amb tu a l’Hospitalet fa uns anys, segueixo la meva aficció de mirar al cel de tant en tant. Ahir, dia de reis, sobre les 15 hores des d’un àtic de La Torrassa amb vista cap a la marina de l’Hospitalet vaig veure volant un remolí de gavines i garses al voltant d’una figura molt més gran a la que empaitaven. La sort va fer que el vol del grup d’ocells passés a no gaires metres meu, pràcticament a l’alçada a la que jo em trovaba. Es tractava indubtablement d’un voltor, no vaig ser capaç de definir més, he vist al teu blog que es va veure un voltor negre a Cornellà no fa gaire. Vaig fer una foto però ja estaba massa lluny i no disposava del meu equip, per tant no és gaire aceptable, te la passo. No sé si tot això te interés però per mi va ser molt cridaner, al cap d’una mitja hora més o menys d’observar ... l’ocell va començar a pujar i es va perdre cap al nord, cap a Barcelona més enlla de Montjuic.
 
Gyps fulvus, adult. La Torrassa, L'Hospitalet de Llobregat, 6.1.2014 © Joaquim Ruiz


Gyps fulvus, adult. Detall de la foto anterior. La Torrassa, L'Hospitalet de Llobregat, 6.1.2014 © Joaquim Ruiz

A la foto del dia 6.1.2014 s'aprecia que l'ocell és un adult ja que té el marge de darrera de les plomes de vol molt desgastat de forma diferencial, el que li confereix una silueta irregular, no rectilínia sinó com a 'mossegades'. 

La cua també se li veu força desgastada i probablement li manca alguna ploma. Resulta interessant que l'ocell va ser vist en vol i anant cap a Montjuïc. Això vol dir qu eno està aparentment ferit i sí cobra força, davant les hipòtesis inicials emeses, que l'animal és un divagant des de les seves àrees de distribució naturals cap a la costa, segurament a la cerca de menjar i temperatures càlides. 

Aquesta circumstància explicaria que el voltor hagi triat la talaia perfecta per tal d'enlairar-se i fins i tot segurament que amb una certa corrent vertical d'aire que aquests animals tant agraeixen del lloc on s'acaba la plana deltaica i comença el samuntà de la ciutat, a la Torrassa, prop la plaça Espanyola on pel que es veu a la primera foto, hi ha un bon espai per enlairar-se. 


És normal la presència d'un voltor a la ciutat?

Voltor comú Gyps fulvus. L'Hospitalet de Llobregat, 28.10.2012 © Ricard Gutiérrez


Aquesta no és la primera cita d'un rapinyaire d'aquesta espècie a la ciutat. El 28 d'octubre de 2012 vaig observar des del poliesportiu del Centre un ocell sobrevolant la Remunta riu amunt (foto adjunta). Aquesta primera observació va ser registrada al portal ornitològic ornitho.cat i es referia a un jove (observeu el marge de l'ala que no presenta irregularitats sinó que és uniforme).

De fet, aquest portal ornitho.cat identifica 8 cites de voltor comú al Barcelonès els últims quatre anys:


  • 2013 
    • 28.12.2013 1 exemplar a la Font de la Budellera, Barcelona (Toni Aparicio) volant baix en direcció sudoest. 
    • 20.9.2013 1 exemplar adult sobre el Turo de la Magarola, Barcelona (Jordi Jover) 
  • 2012 
    • 28.10.2012 10 indivius al Turó de la Magarola en el marc del seguiment de la migració post-nupcial del Parc de Collserola (Dani Díaz-Diethelm, Albert Petit, Jordi Ponce i Francesc Llimona). 
    • 28.10.2012 1 individu sobre la Remunta, anant riu amunt a les 11 hores i que abans s’havia vist al delta del Llobregat a El Prat de Llobregat (Ricard Gutiérrez). 
  • 2011 
    • 26.2.20111 1 individu al Parc fluvial del Besòs, Sant Adrià de Besòs (Marc Antón i Erenia Font) 
  • 2010 
    • 16.12.2010 1 individu a can Balasc, Collserola, Barcelona (David Meca) 
    • 25.10.2010 2 individus al Turó de la Magarola, Barcelona (Rafa Boluda, Dani Diaz) 
    • 17.10.2010 2 individus sobre Barcelona (Pedro Bescós)

Resulta interessant apreciar que l'anterior cita de L'Hospitalet coincideix amb un grup de 10 invidus que s'havien vist el mateix dia per Collserola o 17 sobre Begues, Baix Llobregat el mateix dia (Xavier Sempere).

Una anàlisi d'aquestes cites mostra com totes són del període tardoral-hivernal, entre finals de setembre i febrer (figura), moment en que els voltors divaguen des de les seves zones de cria cap a d'altres a la recerca d'aliment.



Cites de voltor comú al Barcelonès entre 2010-2013. Font: elaboració pròpia amb dades del  portal ornitho.cat

A més, resulta que si veiem el conjunt d'observacions de voltor registrades a les comarques litorals catalanes, fora de les seves zones de cria, també registrades a aquest portal ornitho.cat veiem com la presència de voltors comuns a la costa no és comú però tampoc és rara (figura)


Nombre de cites de voltor comú a les comarques litorals catalanes, n=274  (Font: ornitho.cat)

Tot i que el nombre total és de 274 cites caldria descomptar les observacions de l'interior del Montsià i Baix Ebre on es reprodueix l'espècie que, com es veu, arriba al Delta de l'Ebre, litoral del Baix Camp, també al Garraf i Collserola, Vallès Oriental sobre tot i després la La Selva i Alt Empordà.

L'Hospitalet de les rapinyaires

Coincideix aquesta observació amb darreres cites molt interessants i rellevants de rapinyaires de gran tamany a la ciutat: un àguila cridanera grossa (Aquila clanga), de l'Europa oriental el passat octubre al riu però també amb una segona cita damunt la Farga el passat dia 30.12.2013 o un voltor negre el passat octubre curiosament també damunt La Farga.

Perquè passa això? Cada cop hi ha més gent prestant atenció a la natura, als ocells que ens envolten i hi ha més mitjans per captar imatges i fets que potser abans passaven desapercebuts. 


A més, L'Hospitalet és dins una via migratòria per la que passen animals en migració resseguit les serralades litorals cap el sud (com diferents rapinyaires dels que en fan un seguiment a Collserola producte del qual per exemple hi ha diferents de les cites de voltor a dalt esmentades). Però també és una ciutat amb una part al delta del Llobregat i amb un riu cada cop més viu com estem dient en aquest bloc. No obstant això la causa última són les ventades fortes de ponent ocorregudes durant els primers dies de l'any que haurien arrossegat l'ocell des de les seves habituals àrees de campeig interiors cap a la cosa. Un fenòmen com aquest, associat a forts vents, és el que va causar la colonització de l'illa de Mallorca per l'espècie fa pocs anys (Diego García-Ferré, com.pers.).

És per això que aquí 'passen coses' i és símptoma de normalitat que fets com aquests, noticiables per inusuals en un entorn urbà dur com el nostre, vagin esdevenint cada cop qüestions més normals que caldrà emmarcar en les dinàmiques poblacionals de les espècies, en aquest cas el voltor comú, i els patrons de divagància i noves costums que puguin emergir relacionats amb fenòmens de tipus tròfic a les seves àrees de distribució habituals.

Més informació sobre el voltor comú al Sistema d'Informació Ornitològica de Catalunya

dimecres, 1 de gener del 2014

Un resum del 2013

Ahir va acabar l'any 2013. Ha hagut 33 entrades d'aquest bloc durant el passat any per 20 el 2012 i 23 el 2011. Des del punt de vista de la natura a la ciutat es podrien establir alguns elements que podrien resumir el que ha estat l'any.



Quant a conservació de la natura que ens resta, tenim els següents fronts oberts:

Cal Trabal, 2013 © Ricard Gutiérrez


  • La zona agrícola de cal Trabal segueix com estava, és a dir, sense urbanitzar. Però també sense conservar. El 15 de gener de 2013 ja feiem una entrada dient com estava la zona de l'accés al riu. L'Ajuntament no ha deixat de fer moviments per determinar la finalitat urbanística de la zona i els membres de la plataforma Salvem la Zona Agricolha, han mantingut algunes reunions durant l'any. Finalment, sembla que podria obrir-se un horitzó de cert optimisme, per confirmar, tal i com explicàvem el passat desembre. Ara bé, caldrà veure què vol dir això si s'aprofitarà l'oportunitat que es genera per donar a conèixer també el patrimoni natural de la zona més enllà de la simple conservació del mateix.
 
    Bernat pescaire al riu, tardor 2013
  • El riu Llobregat ha recuperat aparentment una certa qualitat a les seves aigües, fet que ha permès la presència de molts peixos a temporades (com ara el passat desembre, amb ocells piscívors inclosos). Ara bé, la part al sud de la C-31 és de difícil accés i els accesos des de Bellvitge de la 'part nord' són millorables i potenciables, ja que hi ha veritables micro 'oasis' naturals en les peces de vegetació que queden entre mig. Per contra hem detectat la desaparició d'algunes espècies de la zona com ara les aloses (Alauda arvensis) hivernants, a causa de la freqüentació humana que inclou -accedint-hi per la banda d'El Prat- gent que fins i tot hi juga al golf, impedint la presència d'aquesta fauna. Fora desitjable articular alguna figura de protecció com a espai natural de protecció especial vist l'interès de la zona per a la fauna, incloent-hi espècies protegides diverses.
 
  • La zona de la Torre Gran és el gran repte de futur. De gestió ara municipal cal aprofitar-la per a generar un espai útil per a la fauna i també el seu gaudi. Cal crear zones inundables, acords amb la finalitat última de l'equipament, i millorar la salubritat de la zona. En aquest sentit, cal retirar i impedir els abocaments de deixalles, fustes o restes diverses que es produeixen a la zona accedint-hi des de la Zona Franca. L'únic lloc amb làmina d'aigua del terme municipal i que ha produït moltíssimes observacions d'interès aquest passat any no pot restar en aquest estat d'abandonament.
  

  • Quant als parcs urbans fora desitjable repassar l'estat de les caixes-niu que hi ha, de les que moltes són mal col·locades -es nota que no es coneixen els hàbits dels ocells per a les quals van destinades - i d'altres simplement destruïdes. Sobre si circular per un parc urbà esdevé una prova de slalom evitant de trepitjar excrements de gos no parlarem massa: els mateixos usuaris de gossos haurien d'entendre que els parcs no són llocs d'anar a fer les seves necessitats a l'ample, sinó llocs per al gaudi de tothom. I que hi ha indrets adequats, dins els parcs, per a aquestes finalitats excretores.
Aegithalos caudatus. Parc de les Planes, 2013 © Ricard Gutiérrez
  
 Quant al catàleg de la fauna de la ciutat:

  • Al riu hi ha peixos, si més no d'aigua dolça i eurihalins.
  • No hem detectat ni un amfibi dins el terme municipal el 2013 i els rèptils han estat molt escassos, essencialment dragons Tarentola mauretanica.
  • De mamifers hi ha hagut observacions frequents de conill Oryctolagus cuniculus i rastres d'altres com ara el porc senglar Sus scrofa, rats penats a banda.
  • Quant als ocells, s'ha afegit el 2013 un total de nou espècies al catàleg de l'avifauna de la ciutat, la segona versió del qual està online aquí. Les espècies afegides són:

Mergus serrator. Riu Llobregat, 31.12.2013 © Ricard Gutiérrez

  • Aquestes addicions tenen a veure en bona mesura en la celebració del 'Big Year 2013' dins el terme municipal amb l'objectiu de palesar la riquesa de la fauna d'una zona a priori 'poc favorable' com és L'Hospitalet, mancada de grans espais naturals.L'objectiu s'ha cobert malgrat que no s'ha arribat, per poc, a la xifra de 100 espècies plantejada inicialment com a repte. Això vol dir que és difícil observar-hi fauna a la ciutat llevat dels llocs a dalt esmentats on hi ha la diversitat que els pertoca amb, això sí, l'afegiment d'alguna raresa o espècie escassa de tant en tant. Han faltat espècies com els rapinyaires nocturns o les aloses que fins fa poc eren a la zona agrícola i el riu. Hem vist coses noves, tal i com s'ha dit. Veurem què ens depara el 2014!