dissabte, 13 d’abril del 2013

Oasis primaverals


En una visita primaveral d'un aleshores subdirector general de conservació de la natura a la Reserva Natural del Delta del Llobregat que jo dirigia per allà final dels anys 1990s, i davant la contemplació d'una pletòrica maresma de les Filipines amb centenars o milers d'ocells de desenes d'espècies, espiadimonis, papallones, cavalls, en fi, amb la natura 'a tope', l'esmentat senyor tot i reconèixer la diversitat que veia em va dir que no li agradava allò. Perplexe, li vaig preguntar perquè. I la raó va ser perquè no 'desconnectava', perquè estava massa prop de l'aeroport i tant el paisatge del fons com el soroll no tan de fons, segons en quins moments, no li deixava gaudir d'allò que s'esdevenia davant dels ulls de tothom...

La natura no és la del prat de la vaca blava d'un anunci de xocolatines suïsses. És la que hi ha a cada lloc. I les escales s'han d'adequar al lloc on ets i al que t'ha costat conservar aquell retall, aquella peça que altrament fora -com tantes que ho han estat- ciment o formigó. Els que vimim en grans ciutats ens agrada veure grans espais solitaris, grans muntanyes sense carreteres, grans extensions sense ningú. Però no són a prop d'on vivim. Si no sabem contentar-nos amb el gaudi d'allò que sí tenim a prop, a una altra escala, és que no som naturalistes de veritat. És que no sabem apreciar aquella abella, aquella flor o aquell cant de la mallerenga o de mosquiter migratori.



A l'Hospitalet ens queden ben poques zones naturals. Oasis de vida vorejats de ciment, de totxo, de plom a l'ambient que respirem i que, mira per on, és 'l'ecosistema' preferit per alguns arquitectes urbanistes amants de xafar tot allò que faci olor de verd a la nostra ciutat.

Falciot negre Apus apus Cal Trabal 13.4.2013
 
Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013

Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013


Una passejada per cal Trabal i el camí del riu el dia 12.4.2013 ha estat emocionant. No únicament pels tons verds intensos contra un cel blau primaveral carregat d'orenetes, falciots i ballesters. No per escoltar el cant del rossinyol, recent arribat del seu periple migratori per l'Àfrica i que s'entesta en dir-nos que ja és aquí des d'una bardissa a cal Trabal. Tampoc per veure enfeinats els tristos a fer nius en aquestes 'males herbes' que sembla també deuen molestar algú. No. Ha estat un d'aquells espais 'illa' entre els sorollosos vials del nus del Llobregat. M'he teletransportat als camps i erms de can Pí, de Santa Eulàlia, de davant el Polígon Gornal de la meva infància. Plens de flors. Plens d'olors. Plens d'insectes. I ortigues. I 'punxes'. Colors, olors... vida.




Aquests espais, sortosament oblidats per la colla d'urbanistes pro-plaça Europa (de tot ha d'haver a la vida i s'ha de respectar però...) són, a diferència dels espais també verds gairebé monotemàtics però empestats d'herbicides, pesticides, adobs i caques de gos, una plètora de diversitat. Diversitat a petita escala però biodiversitat en directe: abelles per centenars com feia anys que no veia, coleòpters de dissenys impossibles, dípters de colors i de formes estilitzades, papallones Pieris gaudint de les umbel·líferes i flors de colors i formes que semblen del disseny més rabiós. Això és natura de prop. I qui més hi havia? Doncs ocells insectivors és clar! mallerengues carboneres, talarols migratoris com el de casquet o la tallareta comuna (primeres de l'any a la ciutat), mosquiters de passa o mosquiters pàl·lids!. És evident que aquestes illes mostren com, allà on es deixa la natura sense tocar, al seu 'aire', retornen una diversitat de plantes ruderals i amb elles tot un conjunt d'animals que, ves per on, se n'aprofiten. Quin excel·lent refugi de diversitat a petita escala!.




Mallerenga carbonera Parus major ♂ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013


Tallarol de casquet Sylvia atricapilla ♀ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013



I el riu? Molts passejants aprofitant l'accés aconseguit amb sang, suor i llàgrimes. Tan difícil era? Encara manen alguns dels mateixos que no veien que això cridava al cel que no existís. Al mig del riu, aprofitant la temperatura, desenes de tortugues, la majoria de Florida, però entre mig, alguna de rierol Mauremys leprosa, l'espècie més amenaçada d'extinció de l'Hospitalet de Llobregat i catalogada com a tal, que dona importància internacional al riu Llobregat. Ocells diversos, com ara una altra família d'ànecs collverds aquesta amb vuit pollets, corriols petits, fotges o polles d'aigua. I rastres de les visites nocturnes que el porc senglar Sus scrofa fa, pel que els rastres denoten, contínuament a aquesta zona.




Ja veieu, flors, invertebrats, rèptils, ocells, mamífers... a una de les ciutats més densament poblades del món, L'Hospitalet de Llobregat. És obvi però, que com a aquell subdirector, molta gent ho valorarà de forma diferent. I potser seguirà havent-hi gent que preferirà seguir veient per la televisió reportatges de zebres en el millor dels casos, quan la natura és, ara més que mai, aquí al costat. Veure el 40% de les espècies vistes a L'Hospitalet en el que va de 2013 en mig matí ho testimonia.

Ara només cal sortir i gaudir-ne.

Llistat d'espècies de vertebrats

Cal Trabal
Puput  Upupa epops
Esplugabous  Bubulcus ibis
Rossinyols  Luscinia megarhynchos
Tudons  Columba palumbus
≥5 Pardals xarrecs  Passer montanus
Mosquiter pàl·lid  Phylloscopus bonelli
Cogullada vulgar  Galerida cristata
Mallerenga carbonera  Parus major
Tallarols de casquet  Sylvia atricapilla
Tallarol capnegre  Sylvia melanocephala
Gavians argentats  Larus michahellis
≥15 Cueretes grogues  Motacilla flava
≥23 Falciots negres  Apus apus
≥7 Orenetes vulgars  Hirundo rustica
≥4 Trists  Cisticola juncidis
≥3 Coloms roquers  Columba livia, var.domestica
≥6 Garses  Pica pica
≥4 Pardals comuns Passer domesticus
≥13 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
Caderneres  Carduelis carduelis
Mosquiters de passa  Phylloscopus trochilus
Gafarrons Serinus serinus

Illa del nus del Llobregat

Mosquiter pàl·lid   Phylloscopus bonelli
Garsa    Pica pica
Mosquiters de passa  Phylloscopus trochilus
Tudons  Columba palumbus
Mallerengues carboneres   Parus major
Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
Gafarró  Serinus serinus
Rossinyols bords  Cettia cetti
Tallarols de casquet  Sylvia atricapilla
Tallaretes vulgars  Sylvia communis
Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus

Riu Llobregat (pont C-31)


Cadernera  Carduelis carduelis
× Coloms roquers   Columba livia, var.domestica
Tallarol capnegre  Sylvia melanocephala
Mosquiter de passa  Phylloscopus trochilus
Rossinyol    Luscinia megarhynchos
Rossinyols bords  Cettia cetti
× Orenetes vulgars  Hirundo rustica
Xoriguer comú  Falco tinnunculus
Oreneta cuablanca  Delichon urbicum
≥10 Polles d'aigua  Gallinula chloropus
Fotges vulgars  Fulica atra
10 Ànecs collverds  Anas platyrhynchos
Corriols petits Charadrius dubius

≥20 Tortuga de Florida Trachemys scripta
1 Tortuga de Rierol Mauremys leprosa

Rastres Porc senglar Sus scrofa

1 comentari:

  1. Hola,es cierto,todo son ladrillos sobre ladrillos,no hay qué dejar qué nos manipulen más,la naturaleza es muy buena y sana para la salud.

    ResponElimina