En una visita primaveral d'un aleshores subdirector general de conservació de la natura a la Reserva Natural del Delta del Llobregat que jo dirigia per allà final dels anys 1990s, i davant la contemplació d'una pletòrica maresma de les Filipines amb centenars o milers d'ocells de desenes d'espècies, espiadimonis, papallones, cavalls, en fi, amb la natura 'a tope', l'esmentat senyor tot i reconèixer la diversitat que veia em va dir que no li agradava allò. Perplexe, li vaig preguntar perquè. I la raó va ser perquè no 'desconnectava', perquè estava massa prop de l'aeroport i tant el paisatge del fons com el soroll no tan de fons, segons en quins moments, no li deixava gaudir d'allò que s'esdevenia davant dels ulls de tothom...
La natura no és la del prat de la vaca blava d'un anunci de xocolatines suïsses. És la que hi ha a cada lloc. I les escales s'han d'adequar al lloc on ets i al que t'ha costat conservar aquell retall, aquella peça que altrament fora -com tantes que ho han estat- ciment o formigó. Els que vimim en grans ciutats ens agrada veure grans espais solitaris, grans muntanyes sense carreteres, grans extensions sense ningú. Però no són a prop d'on vivim. Si no sabem contentar-nos amb el gaudi d'allò que sí tenim a prop, a una altra escala, és que no som naturalistes de veritat. És que no sabem apreciar aquella abella, aquella flor o aquell cant de la mallerenga o de mosquiter migratori.
A l'Hospitalet ens queden ben poques zones naturals. Oasis de vida vorejats de ciment, de totxo, de plom a l'ambient que respirem i que, mira per on, és 'l'ecosistema' preferit per alguns arquitectes urbanistes amants de xafar tot allò que faci olor de verd a la nostra ciutat.
 |
| Falciot negre Apus apus Cal Trabal 13.4.2013 |
 |
| Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013 |
 |
| Trist Cisticola juncidis, Cal Trabal 13.4.2013 |
Una passejada per cal Trabal i el camí del riu el dia 12.4.2013 ha estat emocionant. No únicament pels tons verds intensos contra un cel blau primaveral carregat d'orenetes, falciots i ballesters. No per escoltar el cant del rossinyol, recent arribat del seu periple migratori per l'Àfrica i que s'entesta en dir-nos que ja és aquí des d'una bardissa a cal Trabal. Tampoc per veure enfeinats els tristos a fer nius en aquestes 'males herbes' que sembla també deuen molestar algú. No. Ha estat un d'aquells espais 'illa' entre els sorollosos vials del nus del Llobregat. M'he teletransportat als camps i erms de can Pí, de Santa Eulàlia, de davant el Polígon Gornal de la meva infància. Plens de flors. Plens d'olors. Plens d'insectes. I ortigues. I 'punxes'. Colors, olors... vida.
Aquests espais, sortosament oblidats per la colla d'urbanistes pro-plaça Europa (de tot ha d'haver a la vida i s'ha de respectar però...) són, a diferència dels espais també verds gairebé monotemàtics però empestats d'herbicides, pesticides, adobs i caques de gos, una plètora de diversitat. Diversitat a petita escala però biodiversitat en directe: abelles per centenars com feia anys que no veia, coleòpters de dissenys impossibles, dípters de colors i de formes estilitzades, papallones Pieris gaudint de les umbel·líferes i flors de colors i formes que semblen del disseny més rabiós. Això és natura de prop. I qui més hi havia? Doncs ocells insectivors és clar! mallerengues carboneres, talarols migratoris com el de casquet o la tallareta comuna (primeres de l'any a la ciutat), mosquiters de passa o mosquiters pàl·lids!. És evident que aquestes illes mostren com, allà on es deixa la natura sense tocar, al seu 'aire', retornen una diversitat de plantes ruderals i amb elles tot un conjunt d'animals que, ves per on, se n'aprofiten. Quin excel·lent refugi de diversitat a petita escala!.
 |
| Mallerenga carbonera Parus major ♂ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013 |
 |
| Tallarol de casquet Sylvia atricapilla ♀ 'Illa' del nus del Llobregat, 13.4.2013 |
I el riu? Molts passejants aprofitant l'accés aconseguit amb sang, suor i llàgrimes. Tan difícil era? Encara manen alguns dels mateixos que no veien que això cridava al cel que no existís. Al mig del riu, aprofitant la temperatura, desenes de tortugues, la majoria de Florida, però entre mig, alguna de rierol Mauremys leprosa, l'espècie més amenaçada d'extinció de l'Hospitalet de Llobregat i catalogada com a tal, que dona importància internacional al riu Llobregat. Ocells diversos, com ara una altra família d'ànecs collverds aquesta amb vuit pollets, corriols petits, fotges o polles d'aigua. I rastres de les visites nocturnes que el porc senglar Sus scrofa fa, pel que els rastres denoten, contínuament a aquesta zona.
Ja veieu, flors, invertebrats, rèptils, ocells, mamífers... a una de les ciutats més densament poblades del món, L'Hospitalet de Llobregat. És obvi però, que com a aquell subdirector, molta gent ho valorarà de forma diferent. I potser seguirà havent-hi gent que preferirà seguir veient per la televisió reportatges de zebres en el millor dels casos, quan la natura és, ara més que mai, aquí al costat. Veure el 40% de les espècies vistes a L'Hospitalet en el que va de 2013 en mig matí ho testimonia.
Ara només cal sortir i gaudir-ne.
Llistat d'espècies de vertebrats
Cal Trabal
Illa del nus del Llobregat
1 Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli
1 Garsa Pica pica
4 Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus
Riu Llobregat (pont C-31)
1 Cadernera Carduelis carduelis
3 Corriols petits Charadrius dubius
≥20 Tortuga de Florida Trachemys scripta
1 Tortuga de Rierol Mauremys leprosa
Rastres Porc senglar Sus scrofa
Hola,es cierto,todo son ladrillos sobre ladrillos,no hay qué dejar qué nos manipulen más,la naturaleza es muy buena y sana para la salud.
ResponElimina