La marina de L'Hospitalet sota zero

 

Aquest matí del 4.2.2012 la bassa de la Torre Gran restava totalment gelada. Alguns ocells com estornells o un colom lliscaven per la superfície. Els ocells aquàtics de la zona havien marxat al riu, on hi havia algun toll però la situació era de normalitat. Els gruixos als tolls de l'àrea eren d'aproximadament 1 cm i hem trencat alguns perquè els ocells poguessin beure ja que hem observat que s'acostaven a la zona sense saber què fer.

 

 

Malgrat el fred regnant (entre 0ºC a les 9 h i 4ºC a les 12h), s'ha observat un bon nombre d'ocells, ja registrats al portal ornitho.cat:

Xarxet comú    Anas crecca    2 al riu
Ànec collverd    Anas platyrhynchos 3 al riu
Martinet blanc    Egretta garzetta  1 al riu 
Falcó pelegrí    Falco peregrinus 1 ♂ adult sobrevolant la zona i cap a cal Trabal
Polla d'aigua    Gallinula chloropus al riu, unes poques

Fotja vulgar    Fulica atra     3 al riu
Fredeluga    Vanellus vanellus    un grup de 28 al riu
Xivita    Tringa ochropus   3 al riu
Gavina vulgar    Larus ridibundus    mínim 60 a l'aigua al riu
Gavià argentat    Larus michahellis    al menys 3
Colom roquer    Columba livia   un grup a la Torre Gran
Blauet    Alcedo atthis    1 al riu
Titella    Anthus pratensis 
Cuereta blanca vulgar    Motacilla alba 
Pit-roig    Erithacus rubecula 
Cotxa fumada    Phoenicurus ochruros 
Mosquiter comú    Phylloscopus collybita 
Garsa    Pica pica    Estornell vulgar 
Sturnus vulgaris    Pardal comú    Passer domesticus 
Pinsà comú    Fringilla coelebs 
Gafarró    Serinus serinus 

Riet Vell, SEO/BirdLife i DE.PA.NA interessats en el conreu de l'arròs a L'Hospitalet

Fa uns mesos parlàvem en aquest bloc de l'arròs a L'Hospitalet, com a passat i com a opció de futur per a cal Trabal. Després de mantenir converses molt interessants amb DE.PA.NA, entitat que a través del seu vicepresident, José García, va plantejar inicialment l'opció de recuperar el conreu de l'arròs al delta del Llobregat, aquest 2 de febrer de 2012 aquesta idea ha donat un pas endavant.

 En el marc d'una reunió informal amb el president de SEO/BirdLife, Dr.Eduardo de Juana i el Director General de Riet Vell S.A., Juan Carlos Cirera, en el marc d'unes jornades de turisme en zones humides al delta de l'Ebre hem estat parlant del projecte de portar arròs a cal Trabal.

D'esquerra a dreta, Eduardo de Juana, president de SEO/BirdLife, l'autor del bloc
i Juan Carlos Cirera, Director General de Riet Vell S.A., 2.2.2012

Des del punt de vista de SEO/BirdLife 'és gairebé un luxe tenir un aiguamoll i una zona on fer educació ambiental pel qual l'arrossar és un bon medi al costat de la ciutat i encara més ben connectat amb metro i autobús'. Aquesta circumstància de tenir zones humides a tocar de la ciutat és un dels fets que troben a faltar a Madrid per exemple. Segurament la zona de cal Trabal, sense que De Juana la conegui, podria acollir un bon equipament en aquest sentit i a més recuperar altres espècies deltaiques de flora i fauna a més dels ocells.

Quant a la possibilitat tècnica de conrear arròs, i més específicament el biològic, Juan Carlos Cirera va comentar que el fet que a una zona com cal Trabal es pugui fer rotacions de conreu entre arròs i conreus d'horta o cereals és garantia d'èxit, ja que ajuda a controlar les plantes adventícies (les males herbes) de forma natural. En una zona on històricament s'havia conreat arròs i on les característiques del sòl (llimós-argilós) ho permeten, aquesta pràctica és viable. A més, arribat el cas i el moment, Riet Vell podria ajudar i implicar-se en el cicle del conreu.

Per la seva banda, DEPANA ja havia manifestat l'interès de potenciar la zona amb aquest conreu i aportava el seu capital humà per a la gestió del terreny.

A Cal Trabal hi ha ja al menys dues hectàries de terreny públic on es podria començar a actuar ja. Tenim una empresa i dos ONGs molt potents que donen suport a la iniciativa. Potser va essent hora de posar-nos en marxa i fer els nostres somnis realitat. I al cap d'un temps fer una gran paella popular d'arròs de L'Hospitalet brindant per la recuperació d'una part del nostre patrimoni històric i també natural.