dimarts, 17 de maig de 2011

Arròs de L'Hospitalet?

Imatge aèria de la desembocadura del Llobregat el 1929 (©Josep Gaspar i Serra, ICC). S'aprecia que els conreus dominen a l'hemidelta nord, mentre que al sud, hi ha taques importants de vegetació natural a la zona de ca l'Arana i més al sud cap a la Ricarda i l'actual aeroport

Des del descobriment de les aigües subterrànies contingudes als aqüífers superior i inferior del delta del Llobregat a finals del segle XIX, l’agricultura del delta del Llobregat ha estat de regadiu. Les aigües, aleshores emergents, artesianes, van afavorir un canvi radical de la mena de conreus de secà que antigament hi havia al delta del Llobregat i per extensió, i com a part d’ell, a la marina de L’Hospitalet a uns d’horta, de regadiu, més productius com el que ara ens perduren. Un d’ells va ser l’arròs. Segons l'historiador local Manel Domínguez: 'L'arròs es va introduir a la Marina hospitalenca vers el 1850 pels propietaris més arriscats que buscaven nous conreus que els proporcionessin més beneficis. Tanmateix, l'embassament d'aigües que requeria el conreu va fer que es prohibís, doncs es relacionava amb el paludisme, endèmic al Delta. Finalment fou el blat de moro el conreu que reeixí durant la segona meitat del XIX'.


Conreus a l'Hospitalet de Llobregat el 1807, abans del descobriment de les aigües de l'aqüífer (Font: el·laboració pròpia traspassant càrregues, quintals i quarteres a kg en base a Codina, J.1988). Del total de 84.000,8 kg produits, la majoria ho eren de cànem i vi.


El conreu de l’arròs que implica la inundació d’àrees planes i de sol argilós-llimós no és només típic del delta de l’Ebre o de l’Empordà. Al delta del Llobregat, particularment durant el segle passat també es va practicar, sobre tot al Prat de Llobregat, i gent de L’Hospitalet, com la meva tia-àvia Mercedes hi van treballar.

El conreu de l’arròs es va aprofitar de la salinitat important de les terres que vorejaven llacunes i eren prop la costa. Allà, la inundació facultava la possibilitat de conrear-hi aquest cultiu que, a la vegada i gràcies a la necessària inundació dels camps, incrementava la superfície d’aigües lliures i atreia ocells pels aleshores importants vedats de caça del delta. Amb el temps els arrossars van desaparèixer del delta del Llobregat no obstant això restant-nos una pràctica agrícola de lluita contra la salinitat i també fito-sanitària semblant, que és la de l’estanyat dels camps, és a dir, de la inundació amb aigua d’un camp, com si d’un arrossar es tractés, durant un temps als efectes de fer minvar la salinitat superficial i de pas millorar la qualitat del terreny, eliminant potencials plagues. Aquesta tècnica de l’estanyat ha perdurat fins els nostres dies i és regular tant als termes d’El Prat de Llobregat, part de Sant Boi de Llobregat i més rarament a Viladecans, on els terrenys són ja més sorrencs. Però també s’ha practicat en temps recents a cal Trabal, a la marina de L’Hospitalet de Llobregat.


Estanyats a cal Roc, El Prat de Llobregat, l'abril de 2004 © Ricard Gutiérrez


L’interès dels estanyats i per extensió els arrossars inundats és cabdal per a la fauna i flora d’aiguamoll. En un territori, la mediterrània, on trobar aiguamolls és una raresa (menys de l’1% del territori són maresmes inundables), l’increment ni que sigui temporal que aquestes veritables maresmes humanitzades que esdevenen abans els arrossars i actualment els estanyats han estat i són refugi d’espècies d’ocells migratoris i també de plantes amenaçades d’extinció, vestigis del nostre passat lligat al conreu de l’arròs. L’increment de superfície inundada que l’arrossar comporta al delta de l’Ebre explica l’extraordinària riquesa faunística, però també paisatgística, d’aquell delta.


Limícoles a un arrossar fangejat el juliol de 2006 al delta de l'Ebre. © Ricard Gutiérrez. El nombre d'ocells migratoris, com ara aquests limícoles (batallaires, tètols cuanegres...) pot ser molt important, fent de complement del paper natural de les maresmes litorals.


Però l’arròs també ha esdevingut un model de producció agrícola ecològica i econòmicament viable. Al delta de l’Ebre, l’empresa Riet Vell, lligada a l’ong SEO/BirdLife (la Societat Espanyola d’Ornitologia) porta 10 anys produint arròs ecològic de primera qualitat que es ven a mercats nacionals i europeus. A la vegada aquella finca, de 44,82 ha de superfície d'arròs al nucli principal d'Amposta, ha esdevingut una reserva natural de primer ordre al delta de l’Ebre.


Treballs de fangeig a Riet Vell, Amposta, Delta del'Ebre. Tardor de 2009 © Ricard Gutiérrez


En els temps en que ens trobem la recuperació del conreu de l’arròs a les terres argiloses i llimoses del delta del Llobregat és una possibilitat real de futur. No únicament és viable des del punt de vista tècnic (no dista gaire el seu conreu de les pràctiques d’estanyament que ja s’efectuen). Sinó que tant per les característiques del terreny, possibilitats d’inundació però també com a model de gestió i de futur per unes terres agrícoles com ara les de cal Trabal a L’Hospitalet de Llobregat, pot permetre tancar un cicle en el qual s’ajuntin: a) elements de protecció del paisatge, b) de diversificació del mateix, c) de viabilitat econòmica (la superfície de la zona és similar a la de la finca de Riet Vell al delta de l’Ebre), d) de crear un producte ecològic propi, amb història darrera, del delta del Llobregat, e) d’associar un ús agrícola amb una possibilitat lúdico-gastronòmica a la zona i també, molt important, f) d'afavorir en el períodes corresponents, la potenciació de la fauna i flora de la zona, permetent un ús públic, una observació de la mateixa com passa i és una realitat a d’altres indrets.


Vista actual (desembre 2009) dels terrenys de cal Trabal, prop el marge oest (a dalt) i recreació dels mateixos camps estanyats o amb arrossars, d'acord amb la proposta de pla de gestió per a cal Trabal efectuada el desembre de 2009 © Ricard Gutiérrez. Els arrossars i els estanyats poden acollir fauna i també visites escolars i turístiques vist el seu interès paisatgístic i faunístic.


Parts d’aquestes possibilitats ja les apuntava al projecte que sobre la zona agrícola de L’Hospitalet vaig efectuar el passat desembre de 2010 i que va ser recollit i recolzat per la Plataforma Salvem la Zona Agrícolha. Ara aquella idea pot ser compatible amb els treballs en relació a la tornada de l’arròs al delta del Llobregat que ha endegat l’ONG degana a casa nostra, DEPANA, també adherida a la plataforma Salvem la Zona Agrícolha i que, en contacte amb tècnics i amb l’empresa Riet Vell, està avaluant la tornada dels arrossars al delta del Llobregat. I cal Trabal és un dels llocs on aquesta tornada pot ser una realitat.


Arròs (Oryza sativa). Delta de l'Ebre, tardor de 2009 © Ricard Gutiérrez


Tanquem el cicle, quadrem el cercle. Conservació de l’espai, ús agrícola rendible de qualitat i respectuós amb el medi, producte amb denominació d’origen, ús lúdico-gastronòmic de la zona i del producte, millora de la fauna i de la flora, itineraris de natura per a gaudir del paisatge i de la fauna. Arròs de L’Hospitalet. Somnis? No. Possibilitats reals que ja s’estan estudiant i analitzant. Parem taula que igual aviat hi ha paella per a dinar.


Ricard Gutiérrez

2 comentaris:

  1. Excel·lent reportatge i iniciativa! Molt bé Ricard i Depana!!! Endavant amb l'arròs al Delta!

    ResponElimina
  2. És la resposta que cal per aquests espais tan amenaçats. Cal revalortizar-los tot recuperant conreus, camins,etc. Tenen un gran valor cultural així com natural.
    M'agradaria que vinguessis a parlar-ne a la ràdio.

    ResponElimina