diumenge, 8 de novembre de 2020

Rareses ornitològiques a L'Hospitalet la tardor de 2020

Mosquiter de doble ratlla

 

Aquesta tardor s’afegeix una espècie al catàleg de la fauna ornitològica de L’Hospitalet de Llobregat, el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus). Es tracta d’una raresa a nivell català de la que cada cop hi ha més dades (vegeu mapa per a una recopilació de les observacions de la tardor 2020) gràcies a que cada cop es coneix més la seva veu i els hàbitats on viu, sovint arbredes caducifòlies o arbres d’aquestes característiques en entorns urbans o de ribera com és el cas de la cita de 2020.

Phylloscopus inornatus. Cites la tardor de 2020 (Font: ornitho.cat)


El 26 d’octubre de 2020 Manolo García-Tarrasón va sentir un a les 13:30 a prop del col·legi Xaloc, a la marina de la ciutat.

La fotografia correspon a un exemplar vist i sentit el 17 d’octubre de 2020 a Castelldefels,  Baix Llobregat (Ricard Gutiérrez) on es veuen bé la característica cella i disseny alar d’aquesta espècie.

 

Phylloscopus inornatus. Castelldefels, 17.10.2020 © Ricard Gutiérrez

 


Cornella emmantellada


El 8 de novembre de 2020 s’ha registrat la primera observació de cornella emmantellada (Corvus cornix) dins el casc urbà de la ciutat. D’acord amb el portal ornitho.cat hi ha tres cites a L’Hospitalet, dues a l’entorn del riu i aquesta darrera. Són observacions corresponents al nucli d’exemplars establerts al delta del Llobregat des de fa pocs anys però que, malgrat que han niat a El Prat de Llobregat i Sant Boi, de moment no es deixen veure gaire per l’hemidelta nord del Llobregat. La foto és d’arxiu de les que han niat al delta del Llobregat el 2020.

 

 

8 març 2018

3 individus a prop del restaurant la Marina de l’Hospitalet (Víctor Cañadas @ornitho.cat)

27 octubre 2019

3 individus al riu Llobregat entre ponts, vistos des d’El Prat de Llobregat (Pau Esteban)

8 novembre 2020

Un exemplar en vol sobre el barri de Sant Josep direcció plaça Espanya de Barcelona i Montjuïc sobre les 10:20 hores.


Corvus cornix © Ricard Gutiérrez, maig 2020


 

 

dissabte, 3 d’octubre de 2020

Passing Xot


 

El xot (Otus scops) és un petit rapinyaire nocturn migratori que nia a Catalunya on també hi hiverna en petit nombre. És típic d'arbredes de ribera i bosquines mediterrànies on emet el seu característic xiulet, diferent de to entre mascle i femella però característic de les nits d'estiu. És una espècie regular al Delta del Llobregat, on nia, però que a L'Hospitalet ha desaparegut com a nidificant. El 2005 Ballesteros i Degollada, al seu catàleg de la fauna i flora de la ciutat el donaven com a nidificant en dos llocs de la marina de L'Hospitalet, però en la seva darrera revisió de 2020 ja no apareix com a espècie reproductora. De fet, el portal de cites ornitològiques ornitho.cat no recull cap observació de xot a la ciutat. 

Per aquestes raons, quan l'Eva Maria González va notar com alguna cosa havia aterrat sobtadament a la seva terrassa del barri de Sant Josep la matinada del dia 27.9.2020, es va sorprendre de veure el que va interpretar que era un pollet de mussol. La mida del xot i la seva cara de sorpresa (vegeu la foto), certament feien pensar que podia ser un animal que requeria atenció. I així va ser. Posat finalment en contacte amb els Agent Rurals de la Generalitat, el xot va ser traslladat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa on està essent atès per tal de retornar-lo al medi natural.

Malgrat el xot pot restar a algunes àrees temperades de Catalunya a l'hivern, es tracta d'una espècie migrant que travessarà el Sàhara i hivernarà a les zones tropicals de l'Àfrica (vegeu el mapa a la web del zoo en aquests enllaç). 



El xot que va aterrar a Sant Josep era un migrant, camí de l'Àfrica. Al gràfic adjunt podeu observar la fenologia mensual de les cites de xot recollides al portal ornitho.cat per a la comarca del Barcelonès, on s'observa que es detecta el xot ja quan arriba el març, però sobre tot l'abril i maig quan canta més per les nits i és fàcil de detectar. Després de la nidificació ja no se sent gaire i va desapareixent, amb poques cites, el setembre i l'octubre. Els exemplars de novembre i desembre són cites d'ocells que han restat aquí durant l'hivern.

En el cas que us trobeu mai una espècie protegida aviseu els agents rurals perquè se'n facin càrrec i es pugui recuperar. Potser és un migrant de llarga distància com aquest al que haurem ajudat a continuar els seus desplaçaments vitals.





dimecres, 5 d’agost de 2020

Primera nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) a L'Hospitalet en el segle XXI

Polls de cames-llargues. Torre Gran. 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

El 5.8.2020 s'ha confirmat la nidificació d'una parella de cames-llargues (Himantopus himantopus), en castellà 'cigüeñuela' a la bassa de la Torre Gran, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una parella d'adults custodiaven quatre polls ja crescuts, però cuacurts encara i sense aparent habilitat de volar que haurien nidificat a la bassa aprofitant l'alt nivell d'aigua de la mateixa a causa de les elevades pluges de la primavera de 2020 (Ricard Gutiérrez). Les maniobres de display aeri dels adults en delataven el parentiu i l'arrelament a la zona, on havien estat observats ja a mitjans de juny 2010 (Ricard Gutiérrez).

Un dels adults sobrevola la bassa en vols de 'display' per fugir eventuals predadors dels polls (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult en vol de 'display' (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult menjant sobre el fons de la bassa, en una zona de baixa inundació, on s'ha acumulat vegetació i aliment per ells (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Un dels quatre polls observats. A diferència dels adults les plomes del dors presenten marges marrons i tenen un capell del mateix color (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)


Les pluges de la primavera 2020 han ocasionat una inundació permanent de l'àrea que ha permès la colonització d'un parell de racons de la zona per bogues (Typha sp) molt freqüentades el dia 5.8.2020 per libel·lules del gènere Sympetrum, de colors vermell i groc, i alguna més gran blava del gènere Anax. Aquestes àrees de vegetació natural haurien servit de refugi per al niu de la cames-llargues, ara ja desdibuixat, així com a recer com a mínim d'exemplars de polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Una libel·lula del gènere Sympetrum sobre una boga de la bassa de la Torre Gran (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)


La cames-llargues s'havia citat a la zona (per exemple, en aquesta entrada del blog de 2014) i durant la darreria del segle XX havia niat probablement al tram del Llobregat entre el pont de la C-31 i la C-32, per bé que el nombre més elevat de parelles es situava més al nord, però no es coneix cap evidència de cria durant aquests dos decennis del segle XX i probablement sigui de les poques de la comarca del Barcelonès, on també havia niat puntualment al Llobregat a la riba de la Zona Franca durant la construcció del pont de Nelson Mandela.

La cames llargues és una espècie aquàtica de limícola protegida, que nia a pocs indrets de Catalunya com són els aiguamolls litorals i també diferents indrets de la plana de Lleida. La seva presència a la Torre Gran, així com les evidències de naturalització puntual esmentades parlen de les possibilitats que té la zona, situada dins el Delta del Llobregat, per a la conservació a escala local de la fauna d'aiguamoll, particularment en un municipi com L'Hospitalet on hi manquen de forma alarmant les zones naturals i les possibilitats de divulgació del patrimoni natural 'quilòmetre zero'.

Malgrat s'ha netejat un seguit d'abocaments ocorreguts a la zona i s'ha pres mesures per evitar-los en el futur, un projecte d'autopista de camions cap el port encara tenim entès que plana sobre la zona, sobre aquesta parella de cames-llargues, els corriols petits -també presents el dia 5.8.2020- i altres ocells i invertebrats que poblen la zona i que demanen a crits que se'ls tingui en consideració. Fora una bona oportunitat per a la ciutat conservar i gestionar aquesta àrea i així contribuir a la preservació global dels ecosistemes d'aiguamoll com els del delta del Llobregat del que formem part.

Corriol petit a la bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)





dimecres, 27 de maig de 2020

El gavià argentat s'espandeix com a nidificant a la ciutat de L'Hospitalet

Gavià argentat a Sant Josep 'el coix', un exemplar, mascle sembla, que ha passat tota la temporada al barri (Ricard Gutiérrez)


El gavià argentat (Larus michahellis) és l'espècie de gavina 'gran' que tothom està acostumat a veure per gairebé tot arreu, la ciutat i terme municipal de L'Hospitalet inclosa. Durant l'hivern i part de la resta de l'any nombrosos exemplars, variables en nombre segons els anys però que poden arribar a ser més de 1.100 exemplars, sobrevolen la ciutat per les tardes direcció al mar, a l'entorn del Port de Barcelona, després d'haver-se alimentat a la conca del Llobregat. De fet, part del cens hivernal del port de Barcelona es fa no allà sinó des de la ciutat, al riu, comptabilitzant els exemplars que van direcció mar.

Un altre fenomen és la nidificació. Malgrat tradicionalment associem gavians a penya-segats litorals, fa anys que també nien a les ciutats, com també ho fan altres espècies típiques de penya-segats com són els ballesters o, més recentment, la cotxa fumada.

Al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de 2004, Tomàs  Ballesteros i Artur Degollada van trobar gavians argentats niant en tres quilòmetres quadrats de la ciutat, els marcats en tons verds i violetes a la figura adjunta. El 2019, en repetir aquest mostreig, han trobat gavians nidificants a la major part de la ciutat, a 10 km2 de L'Hospitalet.

Distribució del gavià argentat a L'Hospitalet 2004-2019 (Font: elaboració pròpia en base als catàlegs de fauna existents)


D'acord amb el nou treball de Ballesteros i Degollada: 'Dins de la ciutat s’han trobat unes 25-30 parelles reproductores distribuïdes en 10 quadrícules. Fa els seus nius damunt dels terrats i teulades, generalment en parelles aïllades o en petit grup. És una espècie que està en expansió a tot el territori'. 


Situació a Sant Josep



Aquesta parella ha tornat a fer niu el 2020 a la mateixa teulada informa Francisco Caballero via twitter (foto adjunta), per bé que les pluges de l'entorn de Sant Jordi, i el fet que el niu fos a la base d'una teulada, segurament van fer malbé les postes i la nidificació 2020 ha fracassat.


Niu de gavià argentat amb els dos adults, un covant, el dia 20.4.2020 (Francisco Caballero)

Durant els dies del confinament del covid19 l'espècie ha estat abundant i freqüent al barri, on s'avalua que podrien haver-hi entre 3 i 5 parelles mínim, això sense haver pogut prospectar acuradament res per les limitacions del confinament. Amb tot, les teulades de les naus properes a la via del tren i del sector Tecla Sala podrien acollir més parelles.

Un dels gavians territorials del barri és un adult que presenta una pota caiguda i que, pel seu plomatge, sembla tenir certa edat. La seva presència ha estat regular tot el període.

S'ha pogut confirmar la reproducció d'una segona parella localitzada entre el c.Rodés i Av.Isabel la Catòlica, prop l'edifici de la Farga, on Ángeles Villanueva ens confirma el 24.5.2020 la presència de tres polls ja crescuts, al costat de la parella de dos adults. Tres polls és la producció habitual d'aquesta espècie i, pel que es veu a les imatges, estan en bona condició física.

Adult de gavià (esquerra) i tres polls (dreta). La Farga al fons (Ángeles Villanueva)

Els dos adults i els tres polls (Ángeles Villanueva)

El niu aprofita unes teulades properes a La Farga (Ángeles Villanueva)

Malgrat la nidificació del gavià és a la baixa a les principals colònies catalanes, a la ciutat de L'Hospitalet està expandint-se sense arribar a grans xifres poblacionals però sí convertint-se en una espècies més dels nostres cels. I teulades. 

Gavià argentat al c. Enric Prat de la Riba amb Rodés (Ricard Gutiérrez)

Agraïments. LHNatura agraeix a Tomàs Ballesteros la informació del darrer atlas i a Francisco Caballero i Ángeles Villanueva les seves observacions així com a la botiga TotBo la canalització d'aquestes informacions.

Ricard Gutiérrez, Maig 2020.

dimarts, 28 d’abril de 2020

Noves espècies d'ocells a L'Hospitalet de Llobregat durant el confinament del COVID19

No tot han de ser males notícies. El fet de passar més temps a casa i mirar pels balcons i finestres arran de les mesures per combatre la pandèmia del Covid19 ha produït un petit efecte positiu: afegir-hi espècies al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Fins el 28.4.2020 el nombre d'espècies noves mai citades prèviament és de tres:

  • Gamarús Strix aluco [Cárabo]

La nit del 12 d'abril de 2020 es va escoltar des de Sant Josep un breument cap a la zona del cementiri-Parc de les Planes (Ricard Gutiérrez). S'ha escoltat altres nits sense èxit.

Strix aluco © Jos Zwarts / Wikimedia commons

Mapa d'abundància del Gamarús a Catalunya
(Atles dels ocells nidificants 1999-2002). Font: SIOC
El gamarús (veieu informació de l'espècie al servidor del SIOC), és un rapinyaire nocturn de mida mitjana-gran i que es abundant a la Catalunya vella, particularment a les zones de muntanya per bé que presenta importants zones de distribució a les zones meridionals (Prades, Montsant, Els Ports) i litorals (serralada litoral, incloent-hi Garraf-Ordal i Collserola).

 Justament un exemplar procedent de Collserola serà probablement el que es detectés el dia 12.4. La manca de soroll nocturn dels dies de confinament i la pràctica absència de persones al carrer en un indret tan poblat com l'Hospitalet hauria afavorit per un costat escoltar-lo i per l'altre que un gamarús s'aventurés Collserola avall cap el parc de les Planes a la cerca d'alguna presa. El fet de no haver-lo tornat a sentir reclamar, malgrat algunes escoltes nocturnes efectuades, parlaria d'un fet potser puntual, relacionat amb una incursió de caràcter tròfic, a la cerca d'aliment.



  • Papamosques de collar Ficedula albicollis [Papamoscas collarino]
Entre el 21-22 d'abril de 2020 es va veure un mascle de papamosques de collar al Gornal (Ramon Homs).

Del 20-23.4.2020 es va registrar una entrada de papamosques de collar a Catalunya. Un mínim de 19 exemplars (vegeu la plana d'abril de RarebirdsCat per a una revisió amb fotografies) van ser detectats a comarques litorals entre el Baix Llobregat i l'Alt Empordà després que un temporal de llevant escombrés el país els dies anteriors, coincidint amb la migració d'aquesta espècie cap al centre i nord d'Europa. Aquests papamosques, que migren més cap a Itàlia i l'est, van ser arrossegats cap a Catalunya pels vents de llevant i un dels primers va ser detectat a L'Hospitalet, a una zona arbrada del Gornal, on va restar els dies 21 i 22 d'abril, esdevenint la primera observació d'aquesta raresa a la ciutat.

© Ramon Homs, 22.4.2020

  •   Capó reial Plegadis falcinellus [Morito]
El dia 28.4 J. David Muñoz observa, des de casa seva a El Prat de Llobregat, com un grup de 39 exemplars creua el riu i passa damunt  Bellvitge direcció nord.

Malgrat és una espècie, en expansió, que gairebé només és present al Delta de l'Ebre a Catalunya, els darrers mesos es registren grups d'algunes desenes al delta del Llobregat. Així, l'abril de 2020, el blog de novetats ornitològiques del Llobregat en registrava 17 a cal Nani, El Prat o 13 a Can Dimoni, Sant  Boi de Llobregat i  el març de 2020 havien arribat a 51 a les Filipines, a Viladecans. És possible que el grup observat, en vol directe cap el nord, bé formi part d'aquest contingent del Llobregat o que fins i tot sigui un grup procedent del sud, de l'Ebre o més enllà, en moviment dispersiu cap altres zones com podrien ser els Aiguamolls de l'Empordà.

© J.David Muñoz @J_David_Munoz a twitter

Tres noves addicions a nivell específic que se sumen a la també nova cita de la subespècie balear del capsigrany Lanius senator badius també observada a El Gornal i de la qual teniu més dades a la plana d'abril 2020 de la web Rarebirds.cat. Veurem què més ens proporciona des del punt de vista faunístic ens aquest confinament del covid19.



dissabte, 11 d’abril de 2020

15 ocells fàcils de veure a L'Hospitalet des de finestres o balcons durant el confinament del COVID19




Entre el 15 de març de 2020 i el dia 11 d'abril de 2020 s'ha observat un total de 55 espècies d'ocells a la ciutat. No és una xifra baixa, ja que és gairebé una tercera part de les que s'han vist històricament a L'Hospitalet de Llobregat. Algunes són difícils, passen en vol ràpid però d'altres les pot veure i identificar tothom. Quines són? Veiem les potser 15 més freqüents:

Totes les fotos han estat fetes a Sant Josep, des de casa, entre el 15.3-10.4.2020 excepte la de la merla, que és d'arxiu.

  •  Gavià argentat (Larus michahellis). Gaviota argéntea
Lluny de quedar-se a prop la costa, el gavià argentat ha començat a niar a la ciutat i aquests dies per exemple hi ha un niu actiu a l'entorn de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet. Els adults tenen el cap blanc, bec i potes grogues, parts inferiors blanques i mantell i parts superiors gris pàl·lid. Les puntes de les ales són negres amb alguna taqueta blanca. Els joves, que també es veu algun en vol, tenen més tons marrons al plomatge, on, quan volen, s'aprecia una mena de finestra blanca a les ales.

Gavià argentat, adult © Ricard Gutiérrez
  • Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) Cotorra argentina i altres lloros.
Tothom les  ha vist, són verdes amb zones blaves, de mida mitjana i molt sorolloses. Nien sobre tot en palmeres de la ciutat i es poden veure en grupets amunt i avall. Hi ha altres dues cotorres a la ciutat però: la de Kramer (Psittacula krameri), de cua més llarga, reclam com una mena de crit que no té res a veure amb el de la cotorreta de pit gris i bec molt vermell. També es pot veure, tot i que més rarament, l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata), que és més gran, sorollosa -també diferent de la de pit gris i l'altra- i verda amb el cap una mica vermell.

Cotorreta de pit gris i dos coloms domèstics © Ricard Gutiérrez


  • Colom domèstic (Columba livia) Paloma bravía doméstica
El colom 'de carrer' que tothom coneix. Són en plena època de cria i hi ha veïns que tenen exemplars pintats o de varietats marrons o fosques, diferents de les properes a les salvatges que són les grises i blanques



  •  Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz
El tudó és un altre colom, aquest salvatge, que viu a zones arbrades i parcs però que pot sobrevolar les zones edificades i fins i tot aturar-s'hi. Té una taca blanca al coll i a les ales, fet que el diferencia, mida a banda, del colom domèstic.



  •  Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Tórtola turca
També de la família dels coloms, aquestes tórtores de tons gris marronosos són abundants i freqüenten antenes i teulades des d'on podrem escoltar les seves veus tremoloses.



  • Ballester (Apus melba) Vencejo real 
Arriben a la ciutat des de les seves zones d'hivernada africanes per Sant Josep més o menys i els tindrem aquí fins la castanyada. Són grans voladors, amb formes que recorden un arc, d'ales estretes i panxa blanca, van en grups i emeten les seves característiques veus pel matí i al vespre. Nien a edificis alts, de més de cinc pisos per tota la ciutat.



  • Falciot negre (o comú) (Apus apus) Vencejo común
De la mateixa família que el ballester, i de formes similars, però una mica més petit i totalment negre. Pot niar a edificis més baixos. També migrador, arriba una mica més tard que el ballester i marxarà cap el continent africà el juliol.



  •  Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) Colirrojo tizón
Una mica més difícil de veure que d'escoltar, aquest ocell de petita mida es caracteritza per tenir la cua vermella i un cos entre gris cendra (femelles) i gris, blanc i negre els mascles. Ha colonitzat la ciutat recentment i se'l pot escoltar pel matí cantant des d'antenes o edificis. A Sant Josep al menys hi ha dues parelles nidificants.



  • Merla (Turdus merula) Mirlo
Si teniu algun arbre o jardí a prop vostre, no és el cas de qui escriu aquestes ratlles, potser la veureu. Els mascles són negres amb el bec groc i les femelles més marrons. Als parcs de la ciutat hi nia però rarament surt d'ells. El de la foto té el bec enfosquit perquè encara no és adult del tot.

Merla © Ricard Gutiérrez

  • Garsa (Pica pica) Urraca
Blanca i negra, gran i amb la cua llarga. Inconfusible. El seu reclam 'ja ja ja' fa que sembli que s'estigui rient. Nia a parcs i marges però volta per les zones més urbanes a veure què troba.





  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto
N'hi ha als parcs però també entren a la ciutat, on poden aturar-se a teulades, terrats i antenes. Negre amb puntets -contra més avanci la primavera, menys- i bec groc, es diferencia de la merla perquè la seva cua és més curta, per les pintes blanques del plomatge i pel comportament: a vegades van en grupets, cosa que la merla no fa.



  • Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común
Ja no és tant comú com abans però la relativa tranquil·litat d'aquests dies fa potser que se'n vegin més. El mascle té tons grisos al capell, la part superior del cap i la femella és més marró.




  • Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo
Petit ocell, menor que un pardal, que abans era considerat ocell de gàbia. Canta molt seguit, a vegades quan vola, i sol freqüentar parcs o allà on hi hagi algun arbre gran. A la ciutat també hi ha algunes caderneres i verdums, parents del gafarró. Aquest petit ocell és verdós i a la base de la cua presenta una taca groca, el carpó, que és un dels seus trets característics. No és molt abundant, però va per barris i zones.

Gafarró mascle © Ricard Gutiérrez



diumenge, 23 de juny de 2019

La llúdriga (Lutra lutra) torna a L'Hospitalet de Llobregat

Era qüestió de temps, de dedicar-s'hi a buscar-la i d'una mica de sort. Aquesta combinació de factors és la que ha culminat el darrer 13 de maig de 2019 en la primera cita del segle XXI de llúdriga dins el terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat, al riu del mateix nom.

Tomàs Ballesteros i Artur Degollada, vells coneguts naturalistes del Delta del Llobregat, estan actualitzant per compte de l'Ajuntament de la ciutat el catàleg que ells mateixos van elaborar fa uns 15 anys. Dintre de les investigacions de camp que han dut a terme s'ha comptat amb una càmera de fototrampeig que va captar la nit del dia 13.5 una llúdriga al riu (foto).


La troballa va ser objecte d'atenció de Televisió de L'Hospitalet, que li va dedicar un reportatge.


Fa cinc anys, el 5.8.2014 es va detectar un exemplar a plena llum del dia al tram del mateix riu que hi ha davant Cornellà, a l'alçada del camp del RCD Espanyol.




Aquesta espècie, indicadora de bona qualitat d'aigües, ha tornat al delta del Llobregat esperem que per quedar-s'hi. La densitat de vegetació del tram de L'Hospitalet l'afavoreix, en trobar-hi indrets on passar-hi desapercebuda.

La llúdriga s'afegeix als diferents valors naturals que atresora la marina de L'Hospitalet i que inclouen un dormidor hivernal d'espècies protegides i palesen la rellevància dels espais lliures de la ciutat davant les iniciatives que només tendeixen a la construcció i destrucció del rol que la nostra zona agrícola i resta d'espais naturals i periurbans que ens queden tenen en el conjunt del Delta del Llobregat i de la conservació de la natura en general. Això passa justament en moments en que l'informe de Nacions Unides sobre la conservació de la biodiversitat i serveis ecosistèmics alerta de la greu pèrdua que estem patint i a la que hem de contribuir, no accelerant-la, sinó frenant-la. Començant per casa nostra. Començant pel nostre propi municipi. Hi donem exemple?