dimarts, 28 d’abril de 2020

Noves espècies d'ocells a L'Hospitalet de Llobregat durant el confinament del COVID19

No tot han de ser males notícies. El fet de passar més temps a casa i mirar pels balcons i finestres arran de les mesures per combatre la pandèmia del Covid19 ha produït un petit efecte positiu: afegir-hi espècies al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Fins el 28.4.2020 el nombre d'espècies noves mai citades prèviament és de tres:

  • Gamarús Strix aluco [Cárabo]

La nit del 12 d'abril de 2020 es va escoltar des de Sant Josep un breument cap a la zona del cementiri-Parc de les Planes (Ricard Gutiérrez). S'ha escoltat altres nits sense èxit.

Strix aluco © Jos Zwarts / Wikimedia commons

Mapa d'abundància del Gamarús a Catalunya
(Atles dels ocells nidificants 1999-2002). Font: SIOC
El gamarús (veieu informació de l'espècie al servidor del SIOC), és un rapinyaire nocturn de mida mitjana-gran i que es abundant a la Catalunya vella, particularment a les zones de muntanya per bé que presenta importants zones de distribució a les zones meridionals (Prades, Montsant, Els Ports) i litorals (serralada litoral, incloent-hi Garraf-Ordal i Collserola).

 Justament un exemplar procedent de Collserola serà probablement el que es detectés el dia 12.4. La manca de soroll nocturn dels dies de confinament i la pràctica absència de persones al carrer en un indret tan poblat com l'Hospitalet hauria afavorit per un costat escoltar-lo i per l'altre que un gamarús s'aventurés Collserola avall cap el parc de les Planes a la cerca d'alguna presa. El fet de no haver-lo tornat a sentir reclamar, malgrat algunes escoltes nocturnes efectuades, parlaria d'un fet potser puntual, relacionat amb una incursió de caràcter tròfic, a la cerca d'aliment.



  • Papamosques de collar Ficedula albicollis [Papamoscas collarino]
Entre el 21-22 d'abril de 2020 es va veure un mascle de papamosques de collar al Gornal (Ramon Homs).

Del 20-23.4.2020 es va registrar una entrada de papamosques de collar a Catalunya. Un mínim de 19 exemplars (vegeu la plana d'abril de RarebirdsCat per a una revisió amb fotografies) van ser detectats a comarques litorals entre el Baix Llobregat i l'Alt Empordà després que un temporal de llevant escombrés el país els dies anteriors, coincidint amb la migració d'aquesta espècie cap al centre i nord d'Europa. Aquests papamosques, que migren més cap a Itàlia i l'est, van ser arrossegats cap a Catalunya pels vents de llevant i un dels primers va ser detectat a L'Hospitalet, a una zona arbrada del Gornal, on va restar els dies 21 i 22 d'abril, esdevenint la primera observació d'aquesta raresa a la ciutat.

© Ramon Homs, 22.4.2020

  •   Capó reial Plegadis falcinellus [Morito]
El dia 28.4 J. David Muñoz observa, des de casa seva a El Prat de Llobregat, com un grup de 39 exemplars creua el riu i passa damunt  Bellvitge direcció nord.

Malgrat és una espècie, en expansió, que gairebé només és present al Delta de l'Ebre a Catalunya, els darrers mesos es registren grups d'algunes desenes al delta del Llobregat. Així, l'abril de 2020, el blog de novetats ornitològiques del Llobregat en registrava 17 a cal Nani, El Prat o 13 a Can Dimoni, Sant  Boi de Llobregat i  el març de 2020 havien arribat a 51 a les Filipines, a Viladecans. És possible que el grup observat, en vol directe cap el nord, bé formi part d'aquest contingent del Llobregat o que fins i tot sigui un grup procedent del sud, de l'Ebre o més enllà, en moviment dispersiu cap altres zones com podrien ser els Aiguamolls de l'Empordà.

© J.David Muñoz @J_David_Munoz a twitter

Tres noves addicions a nivell específic que se sumen a la també nova cita de la subespècie balear del capsigrany Lanius senator badius també observada a El Gornal i de la qual teniu més dades a la plana d'abril 2020 de la web Rarebirds.cat. Veurem què més ens proporciona des del punt de vista faunístic ens aquest confinament del covid19.



dissabte, 11 d’abril de 2020

15 ocells fàcils de veure a L'Hospitalet des de finestres o balcons durant el confinament del COVID19




Entre el 15 de març de 2020 i el dia 11 d'abril de 2020 s'ha observat un total de 55 espècies d'ocells a la ciutat. No és una xifra baixa, ja que és gairebé una tercera part de les que s'han vist històricament a L'Hospitalet de Llobregat. Algunes són difícils, passen en vol ràpid però d'altres les pot veure i identificar tothom. Quines són? Veiem les potser 15 més freqüents:

Totes les fotos han estat fetes a Sant Josep, des de casa, entre el 15.3-10.4.2020 excepte la de la merla, que és d'arxiu.

  •  Gavià argentat (Larus michahellis). Gaviota argéntea
Lluny de quedar-se a prop la costa, el gavià argentat ha començat a niar a la ciutat i aquests dies per exemple hi ha un niu actiu a l'entorn de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet. Els adults tenen el cap blanc, bec i potes grogues, parts inferiors blanques i mantell i parts superiors gris pàl·lid. Les puntes de les ales són negres amb alguna taqueta blanca. Els joves, que també es veu algun en vol, tenen més tons marrons al plomatge, on, quan volen, s'aprecia una mena de finestra blanca a les ales.

Gavià argentat, adult © Ricard Gutiérrez
  • Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) Cotorra argentina i altres lloros.
Tothom les  ha vist, són verdes amb zones blaves, de mida mitjana i molt sorolloses. Nien sobre tot en palmeres de la ciutat i es poden veure en grupets amunt i avall. Hi ha altres dues cotorres a la ciutat però: la de Kramer (Psittacula krameri), de cua més llarga, reclam com una mena de crit que no té res a veure amb el de la cotorreta de pit gris i bec molt vermell. També es pot veure, tot i que més rarament, l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata), que és més gran, sorollosa -també diferent de la de pit gris i l'altra- i verda amb el cap una mica vermell.

Cotorreta de pit gris i dos coloms domèstics © Ricard Gutiérrez


  • Colom domèstic (Columba livia) Paloma bravía doméstica
El colom 'de carrer' que tothom coneix. Són en plena època de cria i hi ha veïns que tenen exemplars pintats o de varietats marrons o fosques, diferents de les properes a les salvatges que són les grises i blanques



  •  Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz
El tudó és un altre colom, aquest salvatge, que viu a zones arbrades i parcs però que pot sobrevolar les zones edificades i fins i tot aturar-s'hi. Té una taca blanca al coll i a les ales, fet que el diferencia, mida a banda, del colom domèstic.



  •  Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Tórtola turca
També de la família dels coloms, aquestes tórtores de tons gris marronosos són abundants i freqüenten antenes i teulades des d'on podrem escoltar les seves veus tremoloses.



  • Ballester (Apus melba) Vencejo real 
Arriben a la ciutat des de les seves zones d'hivernada africanes per Sant Josep més o menys i els tindrem aquí fins la castanyada. Són grans voladors, amb formes que recorden un arc, d'ales estretes i panxa blanca, van en grups i emeten les seves característiques veus pel matí i al vespre. Nien a edificis alts, de més de cinc pisos per tota la ciutat.



  • Falciot negre (o comú) (Apus apus) Vencejo común
De la mateixa família que el ballester, i de formes similars, però una mica més petit i totalment negre. Pot niar a edificis més baixos. També migrador, arriba una mica més tard que el ballester i marxarà cap el continent africà el juliol.



  •  Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) Colirrojo tizón
Una mica més difícil de veure que d'escoltar, aquest ocell de petita mida es caracteritza per tenir la cua vermella i un cos entre gris cendra (femelles) i gris, blanc i negre els mascles. Ha colonitzat la ciutat recentment i se'l pot escoltar pel matí cantant des d'antenes o edificis. A Sant Josep al menys hi ha dues parelles nidificants.



  • Merla (Turdus merula) Mirlo
Si teniu algun arbre o jardí a prop vostre, no és el cas de qui escriu aquestes ratlles, potser la veureu. Els mascles són negres amb el bec groc i les femelles més marrons. Als parcs de la ciutat hi nia però rarament surt d'ells. El de la foto té el bec enfosquit perquè encara no és adult del tot.

Merla © Ricard Gutiérrez

  • Garsa (Pica pica) Urraca
Blanca i negra, gran i amb la cua llarga. Inconfusible. El seu reclam 'ja ja ja' fa que sembli que s'estigui rient. Nia a parcs i marges però volta per les zones més urbanes a veure què troba.





  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto
N'hi ha als parcs però també entren a la ciutat, on poden aturar-se a teulades, terrats i antenes. Negre amb puntets -contra més avanci la primavera, menys- i bec groc, es diferencia de la merla perquè la seva cua és més curta, per les pintes blanques del plomatge i pel comportament: a vegades van en grupets, cosa que la merla no fa.



  • Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común
Ja no és tant comú com abans però la relativa tranquil·litat d'aquests dies fa potser que se'n vegin més. El mascle té tons grisos al capell, la part superior del cap i la femella és més marró.




  • Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo
Petit ocell, menor que un pardal, que abans era considerat ocell de gàbia. Canta molt seguit, a vegades quan vola, i sol freqüentar parcs o allà on hi hagi algun arbre gran. A la ciutat també hi ha algunes caderneres i verdums, parents del gafarró. Aquest petit ocell és verdós i a la base de la cua presenta una taca groca, el carpó, que és un dels seus trets característics. No és molt abundant, però va per barris i zones.

Gafarró mascle © Ricard Gutiérrez



diumenge, 23 de juny de 2019

La llúdriga (Lutra lutra) torna a L'Hospitalet de Llobregat

Era qüestió de temps, de dedicar-s'hi a buscar-la i d'una mica de sort. Aquesta combinació de factors és la que ha culminat el darrer 13 de maig de 2019 en la primera cita del segle XXI de llúdriga dins el terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat, al riu del mateix nom.

Tomàs Ballesteros i Artur Degollada, vells coneguts naturalistes del Delta del Llobregat, estan actualitzant per compte de l'Ajuntament de la ciutat el catàleg que ells mateixos van elaborar fa uns 15 anys. Dintre de les investigacions de camp que han dut a terme s'ha comptat amb una càmera de fototrampeig que va captar la nit del dia 13.5 una llúdriga al riu (foto).


La troballa va ser objecte d'atenció de Televisió de L'Hospitalet, que li va dedicar un reportatge.


Fa cinc anys, el 5.8.2014 es va detectar un exemplar a plena llum del dia al tram del mateix riu que hi ha davant Cornellà, a l'alçada del camp del RCD Espanyol.




Aquesta espècie, indicadora de bona qualitat d'aigües, ha tornat al delta del Llobregat esperem que per quedar-s'hi. La densitat de vegetació del tram de L'Hospitalet l'afavoreix, en trobar-hi indrets on passar-hi desapercebuda.

La llúdriga s'afegeix als diferents valors naturals que atresora la marina de L'Hospitalet i que inclouen un dormidor hivernal d'espècies protegides i palesen la rellevància dels espais lliures de la ciutat davant les iniciatives que només tendeixen a la construcció i destrucció del rol que la nostra zona agrícola i resta d'espais naturals i periurbans que ens queden tenen en el conjunt del Delta del Llobregat i de la conservació de la natura en general. Això passa justament en moments en que l'informe de Nacions Unides sobre la conservació de la biodiversitat i serveis ecosistèmics alerta de la greu pèrdua que estem patint i a la que hem de contribuir, no accelerant-la, sinó frenant-la. Començant per casa nostra. Començant pel nostre propi municipi. Hi donem exemple?




dissabte, 13 de gener de 2018

Cabussó collnegre, espècie nova per a L'Hospitalet de Ll. detectada durant el cens hivernal d'ocells

Anas platyrhynchos ♀ & Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez


El dia 13.1.2018 s'ha efectuat el cens de les zones no incloses als espais naturals del Delta del Llobregat, organitzat per DEPANA. Una de les zones visitades ha estat la Torre Gran i també el riu entre ponts, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una de les sorpreses ha estat l'observació d'un cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) al riu entre ponts. Hi ha alguns exemplars hivernant a la maresma de les Filipines, a Viladecans i segurament algun altre en algun indret del delta del Llobregat però aquesta espècie és rara i infreqüent en cursos fluvials.

Es tracta d'una nova espècie per al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat que revisarem properament.


Anas platyrhynchos ♂ & Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez


 Podiceps nigricollis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Cens hivernal 13.1.2018 © R.Gutiérrez

A la Torre Gran s'han observat 18 espècies d'ocells i s'ha introduït un llistat al portal eBird que és consultable en aquest enllaç. Destaca la presència d'un esparver femella jove, caçant a la zona i potser responsable de l'absència de xivites o corriols a la zona.

A la zona del riu Llobregat entre ponts a banda de l'esmentat cabussó, hi havia un blauet, quatre ànecs grisets, cinc collverds i quatre xarxets, i també com a interessant, un pardal de bardissa i una mallerenga blava.El llistat de les 21 espècies observades és al portal eBird és aquí.


Riu entre ponts, 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Alcedo atthis 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Anas platyrhynchos ♂ 13.1.2018 © R.Gutiérrez

Mareca strepera ♂ 13.1.2018 © R.Gutiérrez



El cens ha continuat riu avall, ja al terme d'El Prat de Llobregat, al pont de Mercabarna (des d'on s'han observat dues polles blaves), llistat aquí, i al pont de Nelson Mandela on hi havia gran quantitat de gavines (1027 rialleres per exemple), dues cornelles emmantellades i també un grup de 24 flamencs (llistat aquí).

Manquen encara algunes zones per censar de L'Hospitalet. El seu cens és previst per la setmana del 15-20.1.2018.


Tadorna tadorna & Phoenicopterus roseus. Pont de Nelson Mandela, Llobregat. 13.1.2018 © R.Gutiérrez




dissabte, 30 de setembre de 2017

L’Hospitalet ja no és per als ocells


Periparus ater. Parc de les Planes, 30.9.2017



Dia de reflexions. En plural. Visita matinera al parc de les Planes, que feia temps que no hi anava. A veure si hi havia algun ocell migratori. Dos espècies migratòries sí. Un mastegatatxes i un mosquiter de passa. La resta, les espècies sedentàries o alguna hivernant. Els grups de cotorres, alguna tórtora turca, un parell de tudons molt espantats per tot. Unes garses pels arbres i uns pocs, molt pocs, ocellets pels arbres. El llistat el teniu a eBird. Tot difícil de veure, de gaudir. Perquè de silenci, simplement, no n’hi havia.

Camions i vehicles per la part alta. Mes gossos que persones, la majoria fora del recinte –ampliat- que els han fet a la part alta del Parc, amb font inclosa. Jocs esportius reglats (al camp de la Florida) i espontanis (a la pista de bàsquet reconvertida en camp de futbol sala internacional). Fins i tot un botellón matiner amb ràdio d’aquelles dels anys vuitanta –la de piles que deu gastar- i el que semblaven indigents de països de l’Est (per la parla), acampats –sí, amb una tenda igloo-, al mig del parc. Difícil era veure ocells, certament. Em comentava un veí fa poc que, anant a córrer –el que determinat segment de la població anomena ‘running’- va ser víctima d’un intent de robatori que va evitar justament això, corrent. El parc de les Planes es degrada. I molt. Ja no s’hi pot anar a segons quines hores. Sembla que tornem a l’època dels kinkis, ara versió global. 

Entre tant de soroll algun ocell, com la mallerenga petita de la foto de dalt. Sembla que s’ho miri com dient, ‘què passa aquí? I jo també m’ho pregunto. Resistiu, si us plau. Aquest parc va sortir a la meva guia Quan i on veure ocells a Catalunya, tant en les versions catalanes i castellana com a la internacional. Ara potser m'ho pensaria abans de recomanar-ne obertament la visita.

Són conegudes les voluntats poc amistoses del consistori de la ciutat vers la conservació del que ens queda de zona agrícola i natural a la marina de la ciutat. Com a mínim, senyores i senyors, vetllin pels pocs, poquíssims, parcs urbans que tenim. Si no ho fan pels ocells,  mirin de fer-ho per les persones.


Upupa epops Parc de les Planes, 30.9.2017
Regulus ignicapilla Parc de les Planes, 30.9.2017

Cyanistes caeruleus Parc de les Planes, 30.9.2017

Phylloscopus trochilus. Parc de les Planes, 30.9.2017

Columba palumbus. Parc de les Planes, 30.9.2017

dilluns, 29 de maig de 2017

Temporada de cria a la Torre Gran i el riu entre Ponts


El 28.5.2017 hem pogut fer una breu visita a la zona de la Torre Gran i el riu entre ponts, a la marina de L'Hospitalet de Llobregat. Informacions procedents de DEPANA senyalaven la presència continuada de l'ànec blanc, ja vist el passat mes d'abril, i davant la nidificació de l'espècie riu avall era interessant comprovar si es produïa o no dins el terme de L'Hospitalet.

En el conjunt de la zona es van detectar 25 espècies d'ocells (veure llistat) si bé l'activitat general era baixa en tractar-se d'hores properes al mig dia.


Torre Gran i part de la bassa, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez


La Torre Gran

A la Bassa de la Torre Gran cal destacar la presència d'una parella de corriols petits, que torna a intentar nidificar a la zona. De fet, mentre s'intentava obtenir una fotografia d'ells per a aquesta entrada del blog van efectuar una còpula que vam poder immortalitzar, la seqüència de la la qual teniu a sota.

Cal dir que José García Moreno ja havia trobat un niu d'aquesta espècie enguany a la zona, si bé no el vam cercar ni tampoc observar polls. La presència de depredadors com la garsa o el gavià argentat (foto), podria haver depredat els polls d'una primera posta de l'espècie. I això explicaria una segona posta de la qual el dia 28 es produiria la còpula aquí referenciada.

Interessant va ser la presència d'un esplugabous en plomatge d'estiu (foto). El to de les parts no plomades, d'intensos tons vermellosos, suggereix que l'espècie estigui activa sexualment i que pugui ser niant a una distància que inclogui la Torre Gran com a indret de repòs o abeurament.

Per la resta, indicis de cria de tallarol capnegre i de trist.


Bubulcus ibis, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Larus michahellis adult, Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle s'acosta a la femella, que s'ho mira de reull. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Mascle damunt la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. Moment de la còpula. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Charadrius dubius. El mascle se separa de la femella. Torre Gran, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

El riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

 

El riu entre ponts

La quantitat d'aigua al riu entre ponts no semblava més baixa de l'habitual. No obstant això només es va observar un collverd i, encara per la zona, el mascle d'ànec blanc de sospitosa presència durant l'època reproductora (foto). És de suposar que hi hagi la femella niant a algun lloc de la rodalia. Però no hem obtingut cap evidència al respecte.

Tadorna tadorna ♂ Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez



La manca de fotges o cabussets potser té a veure amb que hi pugui haver unes certes condicions d'anòxia al riu. La combinació de càrrega de matèria orgànica i temperatures elevades segurament són darrera de les concentracions de llisses cabeçudes Mugil cephalus, cercant l'aigua 'oxigenada' que venia d'un col·lector procedent de la Torre Gran. Fins i tot una resistent carpa Cyprinus carpio i les abundants gambúsies cercaven aquesta aigua en teoria més neta.

Sortida d'un col·lector al Llobregat des de L'Hospitalet. La taca grisa de l'esquerra és un grup de Mugil cephalus (detall a sota). Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez

Mugil cephalus. Riu entre ponts, 28.5.2017 © Ricard Gutiérrez




A la ribera del riu s'escoltava un teixidor, probablement nidificant a la vora pratenca, així com dos boscarles de canyar cantant animadament a l'illa de canyissar del mig del riu.

Faltaria una prospecció del riu entre la C-31 i C-32 per acabar de veure quin serà el panorama nidificant aquesta temporada 2017 que sembla l'habitual dels darrers anys. Una gestió acurada dels espais inundables de la Torre Gran sense dubte milloraria molt el nombre d'espècies protegides que en podrien fer ús. Però no som optimistes al respecte. Hi manca sensibilitat. Com a mínim des d'aquí hi aportem el coneixement i la divulgació. Potser amb el temps. De canyes ja n'hi ha.
 


Llistat d'espècies




Bassa de la Torre Gran (n=17 espècies)
11h15-11h45

  1. 1 Cadernera Carduelis carduelis
  2. 1 Gafarró Serinus serinus
  3. 2 Pardals comuns Passer domesticus
  4. 2 Estornells vulgars Sturnus vulgaris
  5. 3 Garses Pica pica
  6. 2 Tallarols capnegres Sylvia melanocephala
  7. 1 Trist Cisticola juncidis
  8. 3 Rossinyols bords Cettia cetti
  9. 2 Cueretes blanques vulgars Motacilla alba alba
  10. 1 Oreneta cuablanca Delichon urbicum
  11. 1 Oreneta vulgar Hirundo rustica
  12. 6 Cotorretes de pit gris Myopsitta monachus
  13. 2 Cotorres de Kramer Psittacula krameri
  14. 3 Coloms roquers Columba livia
  15. 8 Gavians argentats Larus michahellis
  16. 2 Corriols petits Charadrius dubius
  17. 5 Esplugabous Bubulcus ibis

Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)(n=14 espècies)
11h45-12h05

  1. 1 Verdum Chloris chloris
  2. 1 Teixidor Remiz pendulinus
  3. 2 Boscarles de canyar Acrocephalus scirpaceus
  4. 2 Rossinyols bords 
  5. 3 Orenetes cuablanques 
  6. 1 Oreneta vulgar 
  7. 3 Falciots negres Apus apus
  8. 1 Tudó Columba palumbus
  9. 31 Coloms roquers 
  10. 8 Gavians argentats 
  11. 1 Corriol petit 
  12. 2 Polles d'aigua Gallinula chloropus
  13. 1 Ànec collverd Anas platyrhynchos
  14. 1 Ànec blanc Tadorna tadorna

Quien no llora no mama




Aquesta dita de la meva àvia materna sembla que s'ha fet realitat. El cas és que després de la darrera entrada sobre la brutícia a la Torre Gran, les coses han canviat.

En visita efectuada el dia 28.5.2017 s'ha pogut comprovar com les piles de deixalles que hi havia abocades han desaparegut i com s'ha tornat a tancar la porta que dona accés a la zona des de la Zona Franca. Només resta el vehicle cremat i destruït que sembla esperar el seu torn de recollida.

Així doncs, és evident que és responsabilitat de tothom fer públiques les alteracions que puguem detectar al medi als efectes de que es puguin corregir. Qui no plora, no mama.