dilluns, 22 de maig de 2017

Tornen les deixalles a la Torre Gran

El que havia estat un dipòsit de vehicles sembla que torna a ser-ho. De moment d'un sol, i cremat. Vandalitzat i decorat ja de pas. Això ens informa DEPANA que ha visitat la zona i detectat un vehicle cremat el passat dia 17 de maig de 2017:


'En la explanada de la entrada de la Bassa se van sumando "cosas" estos días ha aparecido un coche, que es de suponer han robado, desballestado y posteriormente quemado para no dejar huellas'

Les fotos no deixen marge al dubte. Aquest vehicle s'afegeix a algunes piles de runa que també han aparegut a la zona.









Valors naturals


Es dona la circumstància que el mateix equip de DEPANA ha confirmat la presència d'una espècie d'ànec protegit a la mateixa Torre Gran i que ja vàrem poder detectar l'abril. De confirmar-se la reproducció fora un dels pocs indrets de Catalunya on ho ha aconseguit. Es tracta de l'ànec blanc (Tadorna tadorna). A més, la bassa acull un any més parelles nidificants de corriol petit (Charadrius dubius) i presència de cames llargues (Himantopus himantopus), les dues espècies protegides.

La zona de la Torre Gran entenem que és de gestió municipal i es troba al límit sud del municipi. Ara mateix, i malgrat les desagradables fotos del principi del post i els projectes destructius que l'amenacen, és un dels pols de diversitat de L'Hospitalet perquè és a tocar del riu Llobregat i té hàbitats inundables, que malgrat el seu orígen antròpic, atrauen fauna protegida.

Esperem que aviat desaparegui aquesta brutícia i es posi mans a l'obra per garantir que es preservi al màxim el patrimoni natural de la marina de L'Hospitalet que ocupa els pocs llocs que li queden de la nostra part de Delta del Llobregat.

Ànec blanc (Tadorna tadorna) a la Torre Gran, abril 2017

Corriol petit (Charadrius dubius) a la Torre Gran, abril 2017

 

 

dilluns, 30 de gener de 2017

Plaça Europa: trampa mortal per a ocells migratoris


Becada morta a la plaça Europa, gener 2016 (© N.Rodríguez)



Afegir una espècie al catàleg de la fauna de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat és habitualment un motiu d’alegria. Sobretot perquè té mèrit afegir quelcom en el municipi on som, no pel lloc molt interessant en el que ens trobem, a cavall de la serralada litoral i el delta del Llobregat, en plena ruta migratòria, sinó pels pocs espais naturals que ens queden. I que a sobre són menystinguts i gairebé ignorats quan no directament obviats. Davant aquesta circumstància habitualment es mostra la cara nova de la ciutat, representada sobre tot per l’entorn de la Fira i la plaça Europa. Un nou problema sorgeix en aquest àmbit: la mort d’ocells per col·lisió amb edificis de vidre a la zona


El 25 de gener de 2017 una ornitòloga que passa regularment per la zona va trobar un cadàver de becada (Scolopax rusticola) a la plaça Europa prop el carrer Amadeu Torner. Els ocells xoquen amb l’edifici de vidre on hi ha un gimnàs.  Aquesta va ser considerada la primera citació de l’espècie a la ciutat fins que l’autora va confirmar que havia trobat becades en dos casos més a la mateixa zona, una d’elles el 16 de novembre de 2012 (vegeu imatges).

Restes de becada a la plaça Europa, Novembre 2012 (© N.Rodríguez)


Per desgràcia, i sense tractar-se d’una prospecció sistemàtica, el llistat provisional d’espècies mortes a la zona no es circumscriu a la becada, sinó que hi ha constància al menys de quatre espècies protegides migratòries més mortes: tallarol de garriga (Sylvia cantillans) el 8.9.2015, mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i mosquiter de passa (P.trochilus) la mateixa tardor i mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) el 19.9.2016. Totes aquestes són espècies migratòries que passen per la zona perquè som dins una ruta migratòria molt activa de la que el delta del Llobregat (on és situada, recordem-ho, la plaça Europa) en forma part. A més, totes les espècies són migrants transsaharians de llarga distància que migren ràpid, de nit també, i que xoquen contra els vidres perquè reflecteixen el que hi ha darrera, que poden ser arbres, cel o simplement una altra etapa del seu viatge que acaba fatalment.

Ficedula hypoleuca (© N.Rodríguez)


Malauradament, les espècies trobades són sempre la punta de l'iceberg: sense oblidar els serveis de neteja 'humans', tant animals domèstics (gats, rates, gossos) com salvatges (gavians, garses...) poden fer desaparèixer ràpidament els cadàvers.  Per tant, la problemàtica és sempre major del que la troballa d'exemplars indica inicialment. L'abast de la mateixa cal acotar-ho.


Edificis de vidre, trampa per a ocells


No només passa aquí, però hi ha solucions


La moda dels edificis de vidre dins zones migratòries és letal per a les aus no locals, que no coneixen el perill i no han interioritzat la presència d’aquestes edificacions. Així, està passant el mateix al front litoral de la ciutat de Barcelona (vegeu notícia d’El Periodico aquí) i a Tarragona, on el cas de la plaça Imperial Tarraco ésmolt sagnant, mai millor dit. 

També el problema del window crash és conegut arreu (vegeu aquesta plana de la Universitat de Cornell, en anglès), i s’han cercat solucions.
La més efectiva i complerta és la que es deriva del manual creat per l’Institut Suïs d’Ornitologia: 

Schmid, H., W. Doppler, D. Heynen & M. Rössler (2014): Edificis amb vidre I llum respectuosos amb els ocells. 2a edició revisada. Institut Suís d’Ornitologia, Sempach) 


Si trobeu algun ocell ferit per xocar contra un vidre, truqueu els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que se'n faran càrrec de la seva recuperació.

Ara falta que les administracions implicades siguin coneixedores de la problemàtica i que mirin de prendre cartes a l’assumpte. Mentrestant, anirem mirant d’aprofundir en el coneixement dels desgraciats efectes d’aquesta problemàtica que també s’ha detectat a casa nostra. Però entre tothom, fem alguna cosa?


dilluns, 9 de gener de 2017

Comença el cens hivernal al Llobregat


I la marina de L'Hospitalet és part d'aquest #altredelta que resta, de moment, fora de les zones protegides del delta del Llobregat malgrat ser dins l'IBA (Important Bird Area) del delta. Però això no vol dir que no atresori valors rellevants.

Avui dia 9.1.2017 ha començat el cens oficial d'ocells aquàtics hivernants a Catalunya. A L'Hospitalet de Llobregat ja s'ha censat una part del riu. I han aparegut dues espècies de rapinyaires, l'aligot i el falcó pelegrí, així com nombroses espècies aquàtiques: des de les ardeides martinet de nit, blanc o esplugabous, al blauet passant per uns quants ànecs collverds, xarxets i fotges o una espècie indicadora de bona qualitat de les aigües com el cabusset.

En els propers dies, i particularment el dia 21.1, es censaran totes les zones del delta del Llobregat fora de les àrees actualment protegides. 

Les 38 espècies censades de moment són les següents (noms científics i nombre mínim observat):



7 Anas platyrhynchos
4 Anas crecca
1 Tachybaptus ruficollis
5 Phalacrocorax carbo
12 Egretta garzetta
85 Bubulcus ibis
2 Nycticorax nycticorax
1 Buteo buteo
3 Gallinula chloropus
12 Fulica atra
X Chroicocephalus ridibundus
X Larus michahellis
2 Columba livia (domestica)
2 Columba palumbus
1 Upupa epops
1 Alcedo atthis
1 Falco peregrinus
1 Myiopsitta monachus
6 Pica pica
2 Parus major
1 Aegithalos caudatus
5 Cettia cetti
2 Phylloscopus collybita
2 Cisticola juncidis
2 Sylvia melanocephala
4 Erithacus rubecula
2 Phoenicurus ochruros
1 Turdus merula
1 Turdus philomelos
X Sturnus vulgaris
2 Motacilla cinerea
4 Motacilla alba
4 Anthus pratensis
7 Fringilla coelebs
9 Carduelis carduelis
14 Serinus serinus
5 Passer domesticus
2 Passer montanus 

Number of Taxa: 38

dimarts, 11 d’octubre de 2016

La Gioconda no es pot trencar [Reflexions sobre el PDU Granvia i Cal Trabal]

Destruir Cal Trabal és trencar la 'Mona Lissa' que és el Delta del Llobregat


S'ha acabat el termini de presentació d'al·legacions al 'PDU Gran Via' de L'Hospitalet de Llobregat, un projecte urbanístic que afecta la franja sud del municipi, a l'entorn de la Gran Via, a Bellvitge. Aquest projecte inclou afectacions a la Important Bird Area del Delta del Llobregat, a la zona de Cal Trabal, a banda d'un impacte urbanístic sever com el que representa la construcció de grans blocs a tota la zona. L'Ajuntament sembla molt més interessat en que es soterri una part de la Gran Via (però vegeu les al·legacions de la Saboga questionant que es soterri gaire) que en mantenir el que ens queda de Delta del Llobregat al terme municipal, vistes les propostes contingudes en aquest pla.

L'esmentat pla ha estat fortament contestat. Des del barri, amb la plataforma 'No més blocs' i des de la majoria de (excepte dos) grups polítics de l'Ajuntament, tots ells a l'oposició. També per les ONGs DEPANA, declarada d'utilitat pública i degana de la conservació de la natura a Catalunya, i La Saboga, pròpia de la ciutat. Aquest bloc també s'ha significat, i es significa, davant qualsevol agressió al que ens queda de medi natural al municipi.

Ara és temps d'analitzar les al·legacions. Alguns ja deuen estar preparant l'argumentari contra el que una bona part del poble sense lligams amb qui impulsa els projectes reclama. El clam és clar. Volem viure, som d'aquí. No més especulació amb els usos del territori, no més totxos, no més blocs. Els ocells ho diuen també. Queden pocs deltes, queden poques zones segures sense caça. Necessiten racons com els de L'Hospitalet de Llobregat. Potser considerats 'patatals' pels que no entenen com funcionen aquests sistemes naturals, més o menys antropitzats, però part indissoluble del delta del Llobregat. D'aquesta àrea d'importància internacional, una veritable Gioconda dins els espais amb valors propis de la Xarxa Natura 2000 europea, les Important Bird Areas . Trencar, mutilar, estripar, un racó d'aquesta àrea, com és el de L'Hospitalet, és com estripar aquesta obra d'art natural. Sí, és un racó, no afecta la cara ni el somriure del quadre, però ens hem carregat la nostra Gioconda del Llobregat. I estripant-la, ha deixar de ser el quadre que és. I és un quadre d'importància mundial. Com el nostre delta del Llobregat, del que cal Trabal en forma part.


No és un tot terreny creuant el Zambeze. És el c.Enric prat de la Riba cantonada Rodés el 23.9.2016 (Foto: videocaptura del video a El Periodico). Aquí comença el delta del Llobregat. Aquí l'aigua vol tornar on li pertoca, però es troba un delta humanitzat. Com el que es vol fer més avall també.

Fa poc ha plogut dos cops i la ciutat s'ha inundat. S'inunda perquè és un delta i sembla que ens haguem d'assabentar per tercers. S'ha de dir! És 2016 i això passa i passarà. Perquè no s'ha respectat que vivim a un delta inundable. Hi ha veïns als que se'ls ha inundat l'aparcament. El pont que passa sota la carretera de Collblanc es va inundar i el bus L14 va haver de canviar de ruta. Fets. Som en un ambient deltaic, mediterrani, on respectar el que això vol dir és important. I on zones com les de la Marina de L'Hospitalet són importants per a infiltrar aigua cap a l'aqüífer. Un aqüífer que ens estalvia diners als ciutadans en fornir l'aigua que serveix per a regar carrers i parcs. O que dona de beure el municipi veí d'El Prat de Llobregat. Afectarà també aquest pla directament la nostra butxaca en relació a aquest tema? Algú ho ha estudiat?


Davant aquest pla que és contemplat com un desgavell més en territori deltaic, atenció, perquè ben bé amb 'l'esglesia' heu topat. I no és un tema que sorgeixi de manera espontània, que ja fa anys que venim dient que no ens en refiem... Ara teniu l'ocasió de fer cas al que us diu la gent, que no és poca cosa. Ara hi ha ocasió de rectificar i mirar de fer les coses de forma consensuada, escoltant el que us diuen les persones que hi viuen, que hi treballen, que hi respiren cada dia o que miren de curar-se a l'hospital més gran de la ciutat que es vol envoltar de totxo i ciment. Sembla que es vulguin fer més pisos quan la plaça Europa ni tan sols està acabada i menys encara plena de gent. En volem més? No hi som prou gent?

Edifici inacabat. Amadeu Torner amb Natzaret, amb la pl.Europa de fons (Font:Google Street View, però està així a data octubre 2016).


No escoltar la gent és sempre un error. Quan hi ha tantes persones d'acord amb un tema on no hi guanyen res material serà per alguna cosa... I aquest convenciment mou muntanyes. Algú tindrà nervis. Normal en casos com aquest. Hi ha arguments de pes com per repensar el que s'ha presentat i començar a treballar aquests temes de la ma de la gent, de la ma de la terra que ens ha vist nàixer, de la ma del lloc on respirem i de la ma del lloc on encara alguns pensem que podem viure-hi. Si ens deixen, és clar. Els propers mesos seran llargs. Com diu la sèrie de televisió 'Winter is coming'. Preparem-nos. Tothom.



divendres, 7 d’octubre de 2016

Ja arriben els hivernants... i necessiten la marina de l'Hospitalet

Aligot Buteo buteo Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat 7.10.2016


Ja són aquí. Les rapinyaires hivernants ja arriben mentre companyes seves són en migració, com les 29 àguiles calçades (Aquila pennata) observades avui des de Viladecans i que de ben segur han travessat els cels de la ciutat malgrat no es pugui assegurar. 

El que sí és segur és que l'aligot ja hi és a la Torre Gran i que un falcó pelegrí caçava a cal Trabal el mig dia del 7.10.2016. Les primeres titelles migratòries (Anthus pratensis) han estat registrades a Viladecans, Gavà i L'Hospitalet simultàniament i grups de corbmarins grossos (Phalacrocorax carbo) anaven prests direcció sud cap a les seves àrees més meridionals d'hivernada.

Les zones de la marina de L'Hospitalet són de seguretat per a la caça, fet que atrau diferents espècies. Les característiques de cal Trabal i la Torre Gran així com el riu fan que siguin recer de moltes espècies protegides com aquestes rapinyaires i el planejament urbanístic ha de vetllar per a la preservació d'aquestes àrees i aquestes espècies.


Llistat d'observacions (portal ornitho.cat)*

 2 Gafarrons  Serinus serinus
× Pardals comuns  Passer domesticus
 ≥20 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
 7 Garses  Pica pica
 2 Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
 1 Trist  Cisticola juncidis
 2 Pit-rojos  Erithacus rubecula
 1 Cuereta blanca vulgar  Motacilla alba
 2 Titelles  Anthus pratensis
 4 Orenetes vulgars  Hirundo rustica
 ≥300 Ballesters  Apus melba
 3 Tórtores turques  Streptopelia decaocto
 2 Tudons Columba palumbus
 × Coloms roquers  Columba livia var.domestica
 ≥10 Gavians argentats  Larus michahellis
 1 Falcó pelegrí  Falco peregrinus
 1 Xoriguer comú  Falco tinnunculus
 1 Aligot comú  Buteo buteo
 52 Corbs marins grossos Phalacrocorax carbo

* Llistat parcial ja que no es va poder visitar tota la zona


Aquila pennata. Viladecans, 7.10.2016

Aquila pennata. Viladecans, 7.10.2016

divendres, 16 de setembre de 2016

Una tarda al riu Llobregat




Rubricatus, 'riu vermell'. Així van anomenar al nostre riu els romans. I el dia 15 de setembre el Llobregat, el Rubricatus, feia honor al seu nom en transportar en suspensió abundants llims i argiles destinades a lluitar pel manteniment de la superfície del delta del Llobregat. Tasca difícil avui dia, tot sigui dit, gràcies a la manca d'aportació del riu i potser encara més important, a l'alteració de la dinàmica litoral que han suposat els ports i els espigons associats.

La visita al riu s'emmarcava en una gravació que la televisió de L'Hospitalet va fer fent-se ressò de la cita d'aquest bloc de la reproducció de la guineu. I vam anar a veure fauna vertebrada a la zona la tarda del 15 de setembre de 2016.

Dues fotges (Fulica atra) al riu entre la C-31 i la C-32 (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)



La muralla verda

Molt ha crescut la vegetació a la riba nord de la llera baixa del Llobregat. Avui dia les dues 'ribes' són de L'Hospitalet de Llobregat, ja que el límit del terme passa aproximadament pel mig del total de la llera, i 'l'aigua' passa tocant al costat nord, és a dir, dins el Barcelonès. Les revegetacions fetes anys enrere han deixat com a resultat un conjunt molt important de tamarius Tamarix sp acompanyats d'uns quants arbres de ribera gairebé ofegats per una veritable muralla infranquejable de canyes Arundo donax.

Aquesta mena de selva verda, increïble, s'ha de veure, és refugi de multitud de conills (que vam veure) i d'alguns porcs senglars. També de diferents ocells incloent-hi una concentració d'espècies protegides que atorga importància a la zona.

Al llarg de la visita també es van detectar uns pocs ocells migratoris com el mosquiter de passa, que acompanyaven d'altres lligats al medi aquàtic com la boscarla de canyar, el teixidor o el martinet menut.


Corredor biològic

A banda de les espècies esmentades i d'altres de molt interès com el martinet de nit o el blauet, la zona va presentar un total de trenta espècies detectades, que van ser introduïdes en directe allà al portal eBird i posteriorment a ornitho.cat també. Teniu el llistat més avall.

La natura s'aferra a no desaparèixer ni de L'Hospitalet, ni del conjunt del Delta del Llobregat. Conforme 'baixaves' cap a la llera baixa del riu des de les motes de contenció d'un i altre costat, el soroll de cotxes de la C-31 o de les rondes anava minvant. I el cant del rossinyol bord, el xiscle del blauet o el cant d'una mallerenga carbonera que visitava el riu es feien notar.

Aquest exotisme gairebé periurbà, de gent jugant al golf a la riba del riu, o de ramats d'ovelles amb esplugabous damunt d'elles, versió europea del que fan els mateixos esplugabous a l'Àfrica d'on provenen amb búfals o altres remugants, ens demostra el rol important que té la marina de L'Hospitalet de Llobregat. No ja quant a fet diferencial i de valor històric i patrimonial. No ja d'indret sorprenent gairebé propi d'expedicions selvàtiques. Sinó com a part d'un tot indissoluble que és el delta del Llobregat, amb valors naturals propis i que es sumen al d'aquesta zona d'importància internacional per a la fauna europea de la que la marina de L'Hospitalet en forma part.

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)

Esplugabous Bubulcus ibis (© Ricard Gutiérrez, 15.9.2016)



LLISTAT D'ESPÈCIES (n=30 espècies d'ocells)

dijous 15 setembre 2016
l'Hospitalet de Llobregat [424/577]

 18h10-19h50 

  1. Caderneres  Carduelis carduelis
  2. Gafarró  Serinus serinus
  3. Bec de corall senegalès  Estrilda astrild
  4. Pardals comuns  Passer domesticus
  5. ≥6 Estornells vulgars  Sturnus vulgaris
  6. Gralla  Corvus monedula
  7. Garses  Pica pica
  8. Teixidor  Remiz pendulinus
  9. Mallerengues carboneres Parus major
  10. Mosquiter de passa  Phylloscopus trochilus
  11. Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala
  12. ≥2 Boscarles de canyar  Acrocephalus scirpaceus
  13. Trists  Cisticola juncidis
  14. Rossinyols bords  Cettia cetti
  15. Merles  Turdus merula
  16. Cuereta blanca vulgar  Motacilla alba
  17. Orenetes vulgars  Hirundo rustica
  18. Blauets  Alcedo atthis
  19. Tórtores turques  Streptopelia decaocto
  20. Tudons  Columba palumbus
  21. Colom roquer  Columba livia
  22. Fotges vulgars  Fulica atra
  23. Polles d'aigua  Gallinula chloropus
  24. Bernat pescaire  Ardea cinerea
  25. ≥4 Martinets blancs  Egretta garzetta
  26. ≥14 Esplugabous  Bubulcus ibis
  27. Martinets de nit  Nycticorax nycticorax
  28. Martinet menut  Ixobrychus minutus
  29. Faisà  Phasianus colchicus
  30. Ànecs collverds Anas platyrhynchos

+ 3 Conills
+ Rastres de porc senglar