dimarts, 28 d’abril del 2020

Noves espècies d'ocells a L'Hospitalet de Llobregat durant el confinament del COVID19

No tot han de ser males notícies. El fet de passar més temps a casa i mirar pels balcons i finestres arran de les mesures per combatre la pandèmia del Covid19 ha produït un petit efecte positiu: afegir-hi espècies al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de Llobregat.

Fins el 28.4.2020 el nombre d'espècies noves mai citades prèviament és de tres:

  • Gamarús Strix aluco [Cárabo]

La nit del 12 d'abril de 2020 es va escoltar des de Sant Josep un breument cap a la zona del cementiri-Parc de les Planes (Ricard Gutiérrez). S'ha escoltat altres nits sense èxit.

Strix aluco © Jos Zwarts / Wikimedia commons

Mapa d'abundància del Gamarús a Catalunya
(Atles dels ocells nidificants 1999-2002). Font: SIOC
El gamarús (veieu informació de l'espècie al servidor del SIOC), és un rapinyaire nocturn de mida mitjana-gran i que es abundant a la Catalunya vella, particularment a les zones de muntanya per bé que presenta importants zones de distribució a les zones meridionals (Prades, Montsant, Els Ports) i litorals (serralada litoral, incloent-hi Garraf-Ordal i Collserola).

 Justament un exemplar procedent de Collserola serà probablement el que es detectés el dia 12.4. La manca de soroll nocturn dels dies de confinament i la pràctica absència de persones al carrer en un indret tan poblat com l'Hospitalet hauria afavorit per un costat escoltar-lo i per l'altre que un gamarús s'aventurés Collserola avall cap el parc de les Planes a la cerca d'alguna presa. El fet de no haver-lo tornat a sentir reclamar, malgrat algunes escoltes nocturnes efectuades, parlaria d'un fet potser puntual, relacionat amb una incursió de caràcter tròfic, a la cerca d'aliment.



  • Papamosques de collar Ficedula albicollis [Papamoscas collarino]
Entre el 21-22 d'abril de 2020 es va veure un mascle de papamosques de collar al Gornal (Ramon Homs).

Del 20-23.4.2020 es va registrar una entrada de papamosques de collar a Catalunya. Un mínim de 19 exemplars (vegeu la plana d'abril de RarebirdsCat per a una revisió amb fotografies) van ser detectats a comarques litorals entre el Baix Llobregat i l'Alt Empordà després que un temporal de llevant escombrés el país els dies anteriors, coincidint amb la migració d'aquesta espècie cap al centre i nord d'Europa. Aquests papamosques, que migren més cap a Itàlia i l'est, van ser arrossegats cap a Catalunya pels vents de llevant i un dels primers va ser detectat a L'Hospitalet, a una zona arbrada del Gornal, on va restar els dies 21 i 22 d'abril, esdevenint la primera observació d'aquesta raresa a la ciutat.

© Ramon Homs, 22.4.2020

  •   Capó reial Plegadis falcinellus [Morito]
El dia 28.4 J. David Muñoz observa, des de casa seva a El Prat de Llobregat, com un grup de 39 exemplars creua el riu i passa damunt  Bellvitge direcció nord.

Malgrat és una espècie, en expansió, que gairebé només és present al Delta de l'Ebre a Catalunya, els darrers mesos es registren grups d'algunes desenes al delta del Llobregat. Així, l'abril de 2020, el blog de novetats ornitològiques del Llobregat en registrava 17 a cal Nani, El Prat o 13 a Can Dimoni, Sant  Boi de Llobregat i  el març de 2020 havien arribat a 51 a les Filipines, a Viladecans. És possible que el grup observat, en vol directe cap el nord, bé formi part d'aquest contingent del Llobregat o que fins i tot sigui un grup procedent del sud, de l'Ebre o més enllà, en moviment dispersiu cap altres zones com podrien ser els Aiguamolls de l'Empordà.

© J.David Muñoz @J_David_Munoz a twitter

Tres noves addicions a nivell específic que se sumen a la també nova cita de la subespècie balear del capsigrany Lanius senator badius també observada a El Gornal i de la qual teniu més dades a la plana d'abril 2020 de la web Rarebirds.cat. Veurem què més ens proporciona des del punt de vista faunístic ens aquest confinament del covid19.



dissabte, 11 d’abril del 2020

15 ocells fàcils de veure a L'Hospitalet des de finestres o balcons durant el confinament del COVID19




Entre el 15 de març de 2020 i el dia 11 d'abril de 2020 s'ha observat un total de 55 espècies d'ocells a la ciutat. No és una xifra baixa, ja que és gairebé una tercera part de les que s'han vist històricament a L'Hospitalet de Llobregat. Algunes són difícils, passen en vol ràpid però d'altres les pot veure i identificar tothom. Quines són? Veiem les potser 15 més freqüents:

Totes les fotos han estat fetes a Sant Josep, des de casa, entre el 15.3-10.4.2020 excepte la de la merla, que és d'arxiu.

  •  Gavià argentat (Larus michahellis). Gaviota argéntea
Lluny de quedar-se a prop la costa, el gavià argentat ha començat a niar a la ciutat i aquests dies per exemple hi ha un niu actiu a l'entorn de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet. Els adults tenen el cap blanc, bec i potes grogues, parts inferiors blanques i mantell i parts superiors gris pàl·lid. Les puntes de les ales són negres amb alguna taqueta blanca. Els joves, que també es veu algun en vol, tenen més tons marrons al plomatge, on, quan volen, s'aprecia una mena de finestra blanca a les ales.

Gavià argentat, adult © Ricard Gutiérrez
  • Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) Cotorra argentina i altres lloros.
Tothom les  ha vist, són verdes amb zones blaves, de mida mitjana i molt sorolloses. Nien sobre tot en palmeres de la ciutat i es poden veure en grupets amunt i avall. Hi ha altres dues cotorres a la ciutat però: la de Kramer (Psittacula krameri), de cua més llarga, reclam com una mena de crit que no té res a veure amb el de la cotorreta de pit gris i bec molt vermell. També es pot veure, tot i que més rarament, l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata), que és més gran, sorollosa -també diferent de la de pit gris i l'altra- i verda amb el cap una mica vermell.

Cotorreta de pit gris i dos coloms domèstics © Ricard Gutiérrez


  • Colom domèstic (Columba livia) Paloma bravía doméstica
El colom 'de carrer' que tothom coneix. Són en plena època de cria i hi ha veïns que tenen exemplars pintats o de varietats marrons o fosques, diferents de les properes a les salvatges que són les grises i blanques



  •  Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz
El tudó és un altre colom, aquest salvatge, que viu a zones arbrades i parcs però que pot sobrevolar les zones edificades i fins i tot aturar-s'hi. Té una taca blanca al coll i a les ales, fet que el diferencia, mida a banda, del colom domèstic.



  •  Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Tórtola turca
També de la família dels coloms, aquestes tórtores de tons gris marronosos són abundants i freqüenten antenes i teulades des d'on podrem escoltar les seves veus tremoloses.



  • Ballester (Apus melba) Vencejo real 
Arriben a la ciutat des de les seves zones d'hivernada africanes per Sant Josep més o menys i els tindrem aquí fins la castanyada. Són grans voladors, amb formes que recorden un arc, d'ales estretes i panxa blanca, van en grups i emeten les seves característiques veus pel matí i al vespre. Nien a edificis alts, de més de cinc pisos per tota la ciutat.



  • Falciot negre (o comú) (Apus apus) Vencejo común
De la mateixa família que el ballester, i de formes similars, però una mica més petit i totalment negre. Pot niar a edificis més baixos. També migrador, arriba una mica més tard que el ballester i marxarà cap el continent africà el juliol.



  •  Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) Colirrojo tizón
Una mica més difícil de veure que d'escoltar, aquest ocell de petita mida es caracteritza per tenir la cua vermella i un cos entre gris cendra (femelles) i gris, blanc i negre els mascles. Ha colonitzat la ciutat recentment i se'l pot escoltar pel matí cantant des d'antenes o edificis. A Sant Josep al menys hi ha dues parelles nidificants.



  • Merla (Turdus merula) Mirlo
Si teniu algun arbre o jardí a prop vostre, no és el cas de qui escriu aquestes ratlles, potser la veureu. Els mascles són negres amb el bec groc i les femelles més marrons. Als parcs de la ciutat hi nia però rarament surt d'ells. El de la foto té el bec enfosquit perquè encara no és adult del tot.

Merla © Ricard Gutiérrez

  • Garsa (Pica pica) Urraca
Blanca i negra, gran i amb la cua llarga. Inconfusible. El seu reclam 'ja ja ja' fa que sembli que s'estigui rient. Nia a parcs i marges però volta per les zones més urbanes a veure què troba.





  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto
N'hi ha als parcs però també entren a la ciutat, on poden aturar-se a teulades, terrats i antenes. Negre amb puntets -contra més avanci la primavera, menys- i bec groc, es diferencia de la merla perquè la seva cua és més curta, per les pintes blanques del plomatge i pel comportament: a vegades van en grupets, cosa que la merla no fa.



  • Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común
Ja no és tant comú com abans però la relativa tranquil·litat d'aquests dies fa potser que se'n vegin més. El mascle té tons grisos al capell, la part superior del cap i la femella és més marró.




  • Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo
Petit ocell, menor que un pardal, que abans era considerat ocell de gàbia. Canta molt seguit, a vegades quan vola, i sol freqüentar parcs o allà on hi hagi algun arbre gran. A la ciutat també hi ha algunes caderneres i verdums, parents del gafarró. Aquest petit ocell és verdós i a la base de la cua presenta una taca groca, el carpó, que és un dels seus trets característics. No és molt abundant, però va per barris i zones.

Gafarró mascle © Ricard Gutiérrez