Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxa Natura 2000. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxa Natura 2000. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 d’octubre del 2016

La Gioconda no es pot trencar [Reflexions sobre el PDU Granvia i Cal Trabal]

Destruir Cal Trabal és trencar la 'Mona Lissa' que és el Delta del Llobregat


S'ha acabat el termini de presentació d'al·legacions al 'PDU Gran Via' de L'Hospitalet de Llobregat, un projecte urbanístic que afecta la franja sud del municipi, a l'entorn de la Gran Via, a Bellvitge. Aquest projecte inclou afectacions a la Important Bird Area del Delta del Llobregat, a la zona de Cal Trabal, a banda d'un impacte urbanístic sever com el que representa la construcció de grans blocs a tota la zona. L'Ajuntament sembla molt més interessat en que es soterri una part de la Gran Via (però vegeu les al·legacions de la Saboga questionant que es soterri gaire) que en mantenir el que ens queda de Delta del Llobregat al terme municipal, vistes les propostes contingudes en aquest pla.

L'esmentat pla ha estat fortament contestat. Des del barri, amb la plataforma 'No més blocs' i des de la majoria de (excepte dos) grups polítics de l'Ajuntament, tots ells a l'oposició. També per les ONGs DEPANA, declarada d'utilitat pública i degana de la conservació de la natura a Catalunya, i La Saboga, pròpia de la ciutat. Aquest bloc també s'ha significat, i es significa, davant qualsevol agressió al que ens queda de medi natural al municipi.

Ara és temps d'analitzar les al·legacions. Alguns ja deuen estar preparant l'argumentari contra el que una bona part del poble sense lligams amb qui impulsa els projectes reclama. El clam és clar. Volem viure, som d'aquí. No més especulació amb els usos del territori, no més totxos, no més blocs. Els ocells ho diuen també. Queden pocs deltes, queden poques zones segures sense caça. Necessiten racons com els de L'Hospitalet de Llobregat. Potser considerats 'patatals' pels que no entenen com funcionen aquests sistemes naturals, més o menys antropitzats, però part indissoluble del delta del Llobregat. D'aquesta àrea d'importància internacional, una veritable Gioconda dins els espais amb valors propis de la Xarxa Natura 2000 europea, les Important Bird Areas . Trencar, mutilar, estripar, un racó d'aquesta àrea, com és el de L'Hospitalet, és com estripar aquesta obra d'art natural. Sí, és un racó, no afecta la cara ni el somriure del quadre, però ens hem carregat la nostra Gioconda del Llobregat. I estripant-la, ha deixar de ser el quadre que és. I és un quadre d'importància mundial. Com el nostre delta del Llobregat, del que cal Trabal en forma part.


No és un tot terreny creuant el Zambeze. És el c.Enric prat de la Riba cantonada Rodés el 23.9.2016 (Foto: videocaptura del video a El Periodico). Aquí comença el delta del Llobregat. Aquí l'aigua vol tornar on li pertoca, però es troba un delta humanitzat. Com el que es vol fer més avall també.

Fa poc ha plogut dos cops i la ciutat s'ha inundat. S'inunda perquè és un delta i sembla que ens haguem d'assabentar per tercers. S'ha de dir! És 2016 i això passa i passarà. Perquè no s'ha respectat que vivim a un delta inundable. Hi ha veïns als que se'ls ha inundat l'aparcament. El pont que passa sota la carretera de Collblanc es va inundar i el bus L14 va haver de canviar de ruta. Fets. Som en un ambient deltaic, mediterrani, on respectar el que això vol dir és important. I on zones com les de la Marina de L'Hospitalet són importants per a infiltrar aigua cap a l'aqüífer. Un aqüífer que ens estalvia diners als ciutadans en fornir l'aigua que serveix per a regar carrers i parcs. O que dona de beure el municipi veí d'El Prat de Llobregat. Afectarà també aquest pla directament la nostra butxaca en relació a aquest tema? Algú ho ha estudiat?


Davant aquest pla que és contemplat com un desgavell més en territori deltaic, atenció, perquè ben bé amb 'l'esglesia' heu topat. I no és un tema que sorgeixi de manera espontània, que ja fa anys que venim dient que no ens en refiem... Ara teniu l'ocasió de fer cas al que us diu la gent, que no és poca cosa. Ara hi ha ocasió de rectificar i mirar de fer les coses de forma consensuada, escoltant el que us diuen les persones que hi viuen, que hi treballen, que hi respiren cada dia o que miren de curar-se a l'hospital més gran de la ciutat que es vol envoltar de totxo i ciment. Sembla que es vulguin fer més pisos quan la plaça Europa ni tan sols està acabada i menys encara plena de gent. En volem més? No hi som prou gent?

Edifici inacabat. Amadeu Torner amb Natzaret, amb la pl.Europa de fons (Font:Google Street View, però està així a data octubre 2016).


No escoltar la gent és sempre un error. Quan hi ha tantes persones d'acord amb un tema on no hi guanyen res material serà per alguna cosa... I aquest convenciment mou muntanyes. Algú tindrà nervis. Normal en casos com aquest. Hi ha arguments de pes com per repensar el que s'ha presentat i començar a treballar aquests temes de la ma de la gent, de la ma de la terra que ens ha vist nàixer, de la ma del lloc on respirem i de la ma del lloc on encara alguns pensem que podem viure-hi. Si ens deixen, és clar. Els propers mesos seran llargs. Com diu la sèrie de televisió 'Winter is coming'. Preparem-nos. Tothom.



dijous, 5 de desembre del 2013

Hem salvat Cal Trabal i la Zona Agrícola?


En data 2 de desembre de 2013 apareix a la web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sota el nom d' Impuls a l'inici de la redacció de tres plans directors estratègics' un comunicat en el que s'anuncia que comença la redacció de tres Plans de Desenvolupament Urbanístic (PDU) fins el 2017, 'cadascun dels quals pot enllestir-se en un termini de poc més d'un any. La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya (CPTC) ha donat el vistiplau a iniciar la redacció de tres d'aquests PDU' i un d'ells és el de la Gran Via-Llobregat, on diu, textualment (les meves negretes):

  • PDU de la Granvia-Llobregat: el seu objectiu és culminar la reforma de la Granvia de l'Hospitalet de Llobregat, en aquest cas centrant-se en el tram entre la plaça d'Europa i el riu Llobregat. En aquest espai, el PDU treballarà per generar oportunitats de localització de noves activitats, reforçant especialment les possibilitats que ofereix el pol biomèdic al voltant de l'hospital de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Igualment, s'aprofitarà per millorar la mobilitat, renovar les infraestructures, treballar la incorporació del riu Llobregat a la zona urbana consolidada i mantenir el parc de Can Trabal com a paisatge agrari.

Vol dir això que s'ha acabat la lluita i s'ha salvat la zona agrícola?




Que ningú s'esperi una rendició formal de les forces que han mirat de destruir la zona agrícola els darrers anys. Ni coets, petard i traques. Això no s'ha acabat.

Des del 2008 la Plataforma Salvem la Zona Agricolha (amb lh de l'Hospitalet) ha lluitat per la preservació d'aquesta zona. Vaig tenir l'oportunitat durant quatre anys de fer de portaveu d'aquesta plataforma i de contribuir amb el que sabia fer a la preservació dels darrers retalls de l'hemidelta nord del Delta del Llobregat.

Aquesta plataforma, molt transversal, ha estat un èxit incontestable quant a la seva acció i al futur que sembla s'obre per a aquesta zona:


  • El primer gol administratiu per l'esquerra va ser que la Generalitat va refrendar la posició de la Plataforma el juny de 2009 i va demanar un estudi d'impacte ambiental, tot instant la conservació de la zona agrícola en un document de referència sobre la Modificació del Pla General Metropolità en els àmbits de Feixa Llarga-cal Trabal i la Marina als municipis de L'Hospitalet de Llobregat i del Prat de Llobregat. El document deia que 'caldrà evitar el màxim del possible la transformació del sòl existent en l'àmbit corresponent a l'Hospitalet de Llobregat tenint en compte que esdevé l'últim hàbitat agrícola del terme municipal'. L'informe deia que calia respectar l'estat de l'agricultura a la zona, facilitar la connexió entre cal Trabal i el parc agrari del Baix Llobregat i que s'incorporessin alternatives per tal d'emplaçar les edificacions previstes a d'altres llocs menys sensibles i per tal de mantenir al màxim possible l'estructura agrària existent. Allò que deia el document de referència cobra interès en relació a l'ara anunciat PDU de la Gran Via...
  • El desembre de 2009 es va presentar el projecte de la Plataforma Salvem la Zona Agrícola per a la zona agrícola, que vaig redactar jo mateix. El projecte, amb una gran acollida pública, no va tenir gaire impacte en determinats cercles, reacció esperable que va rebre amb certa sorna la Plataforma, que va continuar les seves accions el 2010 amb per exemple una acció de neteja popular el febrer de 2010.
  • La difusió de la campanya de defensa va continuar i es va participar a la recuperada festa del Sol de Bellvitge i a la festa major de Santa Eulàlia amb una exposició-joc per a infants que es va dur a terme.
  • L'any següent vam aconseguir l'anhelat camí al riu, inclòs a la proposta de gestió de la zona, tot això en mig d'una campanya electoral amb propostes destructores i a favor de la conservació enfrontades. També es va recuperar de l'oblit la zona de la Torre Gran i es va reivindicar i aconseguir una neteja de la zona, també amenaçada de desaparició.
  • El nou consistori municipal va incorporar finalment la realització d'un pla per a conservar la zona que no obstant no seria definitiu perquè els impulsors de la urbanització de la zona agrícola mai no van aturar-se i van continuar la seva activitat, ni que fos en segon pla.
  • El novembre de 2011 aquest blog informava d'una nova golejada, potser definitiva, per a la preservació de la zona agrícola: havia estat inclosa a un llibre blanc de les zones a protegir a nivell europeu. Esdevenia 'Important Bird Area'. I poca cosa es podia fer ja per continuar pretendre destruir-la.
  • Finalment, i després que s'anessin presentant alternatives i contra-alternatives d'uns i altres per mirar d'encara urbanitzar una mica de cal Trabal, sorgeix aquest posicionament de la Generalitat. És obvi que encaixa amb la decisió prèvia sobre la zona al document de referència de 2009 però que també introdueix noves possibilitats... quines?


Què pot passar?

L'estratègia del 'todos ganan' és la única possible en un entorn com el nostre on el que s'està malmetent és important però encara hi ha gent que no ho visualitza.

El que s'ha anunciat aquesta setmana és un pla i s'ha d'escriure. No és un Decret de protecció 'tancat'. Ara bé, segons fonts consultades per aquest blog, les directrius d'aquest pla contemplarien 'la pervivència de paisatges agraris relictes (Cal Trabal) que s'han d'emmotllar com a parc metropolità dins de la matriu urbana central' i que la transformació urbanística haurà de suportar 'les càrregues relatives als sistemes del parc metropolità de cal Trabal i el soterrament de les línies elèctriques' on cal Trabal es mantindria com a paisatge agrari.

Se suposa doncs que s'abandona la idea de transformar la zona i construir aquells blocs mastodòntics damunt la zona agrícola, que no obstant (todos ganan) podrien tenir cabuda a l'entorn d'una nova Gran Via soterrada.

Gairebé 'game over'. Sembla que hem guanyat.



No obrim el cava encara però. Perquè ja ho diu la imatge: 'insert coin'. Falta veure com es concreta i d'on surt el finançament. Caldrà estar atents a com es va desenvolupant tot això. De si realment es conserva la marina de L'Hospitalet amb la zona de Cal Trabal, però també amb el riu i els seus marges i la zona de la Torre Gran, on s'observa bona part de l'avifauna protegida del municipi també.

Caldrà estar atents a que aquest planejament incorpori mesures de permeabilitat cap i des del riu i entre les diferents peces del territori.

I també caldria que es tingués en compte el projecte de conservació que vam impulsar el 2009 sobre una zona que, a través d'aquest blog, hem anat demostrant que atresora una gran diversitat i potencialitat.

Ara tot just ha fet 30 anys de la protecció dels Aiguamolls de l'Empordà que ens va inspirar uns quants per lluitar per la protecció del Delta del Llobregat la dècada dels anys 1980s. Vam conseguir tenir unes reserves naturals que vaig tenir l'honor de dirigir durant 15 anys seguits. Esperem que d'aquí 30 anys poguem celebrar els trentè aniversari de la protecció de la zona agrícola i la marina de l'Hospitalet de Llobregat.