Voltor comú a L'Hospitalet. Una peça d'un puzzle

Avui 8.1.2014 seguia el voltor comú Gyps fulvus ben visible al terrat de la Carretera de Collblanc, 123 de L'Hospitalet de Llobregat. Des de la veïna gasolinera adjacent es podia observar bé l'espècie protegida descansant al marge de l'edifici. Durant una estona el voltor ha estat aturat on hi havia roba estesa a un terrat (vegeu fotos). Posteriorment s'ha desplaçat a la cantonada de l'edifici on està passant la nit.

Veïns de l'escala han advertit amb un cartell la presència de l'espècia al veïnat de l'escala per evitar eventuals ensurts tant a la gent que, en recollir roba estesa, es trobés a un animal de més de dos metres d'envergadura al costat. Però també per evitar ensurts al propi ocell.  El dispositiu d'alerta amb els agents rurals segueix activat però s'estima que no cal una vigilància continuada i cal veure què farà l'animal les properes hores o dies. Aparentment està bé si bé sembla una mica prim segons com. Caldrà seguir els esdeveniments a veure com evolucionen.

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. Durant la tarda ha restat molta estona dormint i rarament ha ensenyat el cap

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. Les plomes del coll marrons daten l'ocell com a subadult.

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez. La major part de la tarda semblava que haguessin tallat el cap de l'ocell. El que passa és que estava dormint i descansant. Noteu que al darrera seu hi havia la roba estesa...

 

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Guillem Aubaó. El voltor dorm aquesta nit a Collblanc.

Voltor comú, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Guillem Aubaó. Un denominador comú d'aquest indret del seleccionat el dia anterior és l'àmplia visibilitat que té l'ocell que li permetria enlairar-se amb seguretat en qualsevol moment i amb garanties.

Ressò i reflexions mediàtiques

Els medis digitals de L'Hospitalet s'han desplaçat a l'indret per donar compte d'aquesta observació ornitològica d'interès. Més enllà del fet curiós hi ha elements que permeten reflexionar sobre el paper d'aquesta mena d'observacions.

La ciutat és a cavall de les serralades de Collserola i del delta del Llobregat. Això fa que a la marina hi trobem espècies lligades al delta del Llobregat però que en aquesta part alta de la ciutat a vegades passin coses com que entrin porcs senglars Sus scrofa al parc de la Marquesa o què, si mirem al cel com ha passat aquest matí del 8.1.2014 també, no hi hagi un voltor divagant sinó una femella d'una espècie forestal com és l'esparver Accipiter nisus sobrevolant el lloc on restava el voltor comú. Un divagant aturat a un terrat, una espècie forestal típica mediterrània que entra a la ciutat des del seu hàbitat de Collserola.

Espaerver Accipiter nisus ♀,  Carretera de Collblanc, L'Hospitalet de Llobregat.  8.1.2014 © Ricard Gutiérrez.

Casa do Home, A Coruña

Per un altre costat, petites peces del puzzle que és la dinàmica poblacional d'una espècie acaben conformant una imatge real més interessant, com aquelles fotografies fetes a la vegada d'altres fotos com aquella de la Casa do Home, a A Coruña, que forma una Mona Lisa en base a fotos enviades per gent.

Així, més enllà del fet anecdòtic, si investiguem al Servei Meteorològic de Catalunya el regim de vents dels primers dies de l'any veurem com els dies 4 de gener a la tarda i 5 de gener es van registrat vents molt per sobre de la mitjana dels dies anteriors i posteriors, amb una ratxa màxima de 61,9 km/h el matí del dia 5.1 i que podrien haver portat l'ocell cap a la ciutat (figures a sota).

Aquestes circumstàncies no són anecdòtiques sinó que petits, o no tan petits, episodis com aquests són darrera de fenòmens biològics de colonització de noves zones per espècies, que no d'invasió biològica d'espècies foranes.

És el cas protagonitzat per aquesta mateixa espècie de voltor quan el 30 d'octubre de 2008 - el procès és ben conegut i documentat - van colonitzar les Illes Balears, on quatre anys després van començar a niar (hi ha una crònica molt interessant d'aquesta colonització biològica empesa pel venta la revista Es Busqueret del  GOB/Mallorca aquí i a la revista Quercus 311 de gener de 2012 aquí).



Els desplaçaments migratoris, aquests sí deliberats, entre Europa i Àfrica (els voltors comuns també migren) els han portat a Senegal on han reclutat una espècie Africana el voltor de Rüppell (Gyps rueppellii) que ara cada cop és més freqüent a la Península Ibèrica on un dia o l'altre acabarà criant.

Voltor de Rüppell Gyps ruepellii , Los Barrios, Cádiz, 28.10.2013 © Javier Elorriaga

I si us hi fixeu, el voltor de L'Hospitalet és aturat sempre en llocs amb bona visibilitat, talaies perfectes per enlairar-se o aterrar, que són edificis de toxto o pedra, d'uns blocs que no són res més que penya-segats artificials que li recorden el seu hàbitat original.

Per tant, darrera la necessària atenció i protecció legal a una espècie protegida, darrera el que pot semblar un fet noticiable, curiós o simpàtic el que en realitat hi ha és un conjunt de fets de significació ecològica, biològica i fins i tot evolutiva. Un de sol, com el nostre, pot tenir poc significat per sí sol. Però deixat constància del mateix, acumulat en el temps, pot ajudar, sense dubte, a conèixer millor la biologia d'aquestes espècies i el significat ecològic del lloc on vivim.