Avui hem passat per cal Trabal. Feia fred i estava núvol. Però passejant pel camí al riu, allà on hi havia abans cotxes, runes, abocaments, gent sospitosa fent coses encara més sospitoses, deixalles, i en general, merda; avui hi havia arbres amb fulles que volien sortir, fulles antigues dels mateixos arbres pentinades pel vent, petites herbes que lluitaven per conquerir l'espai fins fa poc robat pels vehicles a motor...
Micropaisatgisme, microespais, nano-natura si voleu. Però tres mil milions de cops millor d'allò pel que es lluitava fa un parell d'anys.
La gent d'aquesta ciutat ho vàrem aconseguir. La natura respon. Poc a poc, però amb pas ferm i segur. Potser no som en un municipi esponerós o que sortirà als documentals de natura. Però hi ha això, petits recons, petites imatges que transmeten optimisme i esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada