dilluns, 30 de gener de 2017

Plaça Europa: trampa mortal per a ocells migratoris


Becada morta a la plaça Europa, gener 2016 (© N.Rodríguez)



Afegir una espècie al catàleg de la fauna de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat és habitualment un motiu d’alegria. Sobretot perquè té mèrit afegir quelcom en el municipi on som, no pel lloc molt interessant en el que ens trobem, a cavall de la serralada litoral i el delta del Llobregat, en plena ruta migratòria, sinó pels pocs espais naturals que ens queden. I que a sobre són menystinguts i gairebé ignorats quan no directament obviats. Davant aquesta circumstància habitualment es mostra la cara nova de la ciutat, representada sobre tot per l’entorn de la Fira i la plaça Europa. Un nou problema sorgeix en aquest àmbit: la mort d’ocells per col·lisió amb edificis de vidre a la zona


El 25 de gener de 2017 una ornitòloga que passa regularment per la zona va trobar un cadàver de becada (Scolopax rusticola) a la plaça Europa prop el carrer Amadeu Torner. Els ocells xoquen amb l’edifici de vidre on hi ha un gimnàs.  Aquesta va ser considerada la primera citació de l’espècie a la ciutat fins que l’autora va confirmar que havia trobat becades en dos casos més a la mateixa zona, una d’elles el 16 de novembre de 2012 (vegeu imatges).

Restes de becada a la plaça Europa, Novembre 2012 (© N.Rodríguez)


Per desgràcia, i sense tractar-se d’una prospecció sistemàtica, el llistat provisional d’espècies mortes a la zona no es circumscriu a la becada, sinó que hi ha constància al menys de quatre espècies protegides migratòries més mortes: tallarol de garriga (Sylvia cantillans) el 8.9.2015, mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i mosquiter de passa (P.trochilus) la mateixa tardor i mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) el 19.9.2016. Totes aquestes són espècies migratòries que passen per la zona perquè som dins una ruta migratòria molt activa de la que el delta del Llobregat (on és situada, recordem-ho, la plaça Europa) en forma part. A més, totes les espècies són migrants transsaharians de llarga distància que migren ràpid, de nit també, i que xoquen contra els vidres perquè reflecteixen el que hi ha darrera, que poden ser arbres, cel o simplement una altra etapa del seu viatge que acaba fatalment.

Ficedula hypoleuca (© N.Rodríguez)


Malauradament, les espècies trobades són sempre la punta de l'iceberg: sense oblidar els serveis de neteja 'humans', tant animals domèstics (gats, rates, gossos) com salvatges (gavians, garses...) poden fer desaparèixer ràpidament els cadàvers.  Per tant, la problemàtica és sempre major del que la troballa d'exemplars indica inicialment. L'abast de la mateixa cal acotar-ho.


Edificis de vidre, trampa per a ocells


No només passa aquí, però hi ha solucions


La moda dels edificis de vidre dins zones migratòries és letal per a les aus no locals, que no coneixen el perill i no han interioritzat la presència d’aquestes edificacions. Així, està passant el mateix al front litoral de la ciutat de Barcelona (vegeu notícia d’El Periodico aquí) i a Tarragona, on el cas de la plaça Imperial Tarraco ésmolt sagnant, mai millor dit. 

També el problema del window crash és conegut arreu (vegeu aquesta plana de la Universitat de Cornell, en anglès), i s’han cercat solucions.
La més efectiva i complerta és la que es deriva del manual creat per l’Institut Suïs d’Ornitologia: 

Schmid, H., W. Doppler, D. Heynen & M. Rössler (2014): Edificis amb vidre I llum respectuosos amb els ocells. 2a edició revisada. Institut Suís d’Ornitologia, Sempach) 


Si trobeu algun ocell ferit per xocar contra un vidre, truqueu els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que se'n faran càrrec de la seva recuperació.

Ara falta que les administracions implicades siguin coneixedores de la problemàtica i que mirin de prendre cartes a l’assumpte. Mentrestant, anirem mirant d’aprofundir en el coneixement dels desgraciats efectes d’aquesta problemàtica que també s’ha detectat a casa nostra. Però entre tothom, fem alguna cosa?


1 comentari:

  1. Bon dia Ricard,

    Molt interessant. Penso que des de la Generalitat podeu donar aquesta informació directament als propietaris. Segur que no actuen de mala fe i desconeixen els successos i les solucions. Les enganxines de ratlles semblen que han mostrat la seva eficàcia i suposen una inversió molt ajustada. Fins i tot podruen amortitzar-la fent propaganda dient que es preocupen per la conservació del mefi ambient.

    Fins aviat i records.

    ResponElimina