divendres, 15 d’abril de 2022

Puputs urbanes

Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez
 

'Hi ha una puput rondant per la farola aquesta d'aquí baix'. 'S'atura per allà o a una d'aquestes baranes i entra a aquell forat de ventilació d'aquella casa'. Josep Arbonés està acostumat a reconèixer les puputs (Upupa epops). No són rares al seu poble natal de les Garrigues i el reclam trisil·làbic 'pu-pu-put' forma part de la banda sonora de molts ambients rurals de Catalunya. El que potser no s'imaginava era trobar un niu no al poble, sinó des del balcó de casa seva a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, la segona més poblada de Catalunya.

La puput (abubilla en castellà) és un ocell de mida mitjana caracteritzat pel seu bec corbat però sobre tot per la cresta eréctil de plomes marró vermellós amb punta negra. En vol destaquen molt les ales de disseny blanc i negre. Totes aquestes característiques el fan un ocell inconfusible. 

A Catalunya presenta una tendència a la baixa entre 1975 i 2018 del 3-8% particularment a causa de l'abandonament de zones agrícoles i la densificació del bosc. Localment es veuen diferències a Catalunya, amb les comarques de la plana de Lleida que guanyen efectius mentre que desapareix d'àrees com parts del Pirineu però també la costa central, en especial Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf (Atles dels ocells nidificants de Catalunya 2015-2018). Amb tot a la veïna ciutat de Barcelona hi nien unes 30 parelles, especialment a l'entorn de Collserola, Montjuïc i els Tres Turons (Atles dels Ocells Nidificants de Barcelona). A la ciutat comptal penetra en els barris de Gràcia, Nou Barris i Les Corts on nia a forats d'edificis.

Un cas semblant és aquest del barri de Sant Josep, a L'Hospitalet de Llobregat, on l'espècie és regular (tot i que escassa) durant tot l'any a l'entorn dels parcs principals i la marina de la ciutat. Una parella ha establert niu el 2022 a un forat de ventilació de l'Avinguda Josep Tarradellas, on en data 15 d'abril s'observava un poll ja crescut demanant menjar als seus progenitors, que li ho portaven cada 5-8 minuts a migdia d'aquella data (observació pròpia).


Puputs (adult i poll). L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez


 

L'entorn urbà ofereix garanties d'èxit reproductiu en una ciutat mancada d'arbres vells. Els adults però, s'havien de desplaçar a cercar cucs i larves per alimentar el poll visible fins els propers parcs de la Serp i de les Planes, en una sèrie de desplaçaments que passaven desapercebuts per a la majoria de la població. Excepte per als veterans i experimentats ulls del Josep. 

La gestió dels edificis passa també per la preservació de l'hàbitat d'espècies beneficioses com els falciots, ballesters, ratpenats o ara també la puput. Convé recordar que, siguin on siguin, les espècies protegides han de ser conservades i fora convenient que els ajuntaments prenguin consciència d'aquest fet.


Poll de puput al niu. L'Hospitalet de Llobregat, 15.4.2022 © Ricard Gutiérrez

 

Urban Hoopoes. A nest of Hoppoes with at least a grown chick was found at downtown L'Hospitalet  de Llobregat, Barcelona on 15 April 2022. The adult was coming every 5-8 minutes to feed the hungry chick. The lack of suitable old trees can bring the hoopoes to search for alternative sites for breeding whilst foraging is conducted at nearby gardens. Urban planning has to respect protected species taking advantage of building holes, such as this one but also being the case of Alpine or Common Swifts amongst others.

dissabte, 19 de març de 2022

Colonitzarà el gaig els espais arbrats de L'Hospitalet?

Gaig, Parc de les Planes, L'Hospitalet de Ll. 19.3.2022 (R.Gutiérrez)

 

Fins el 2021 el gaig no havia estat citat mai a la ciutat, com tampoc aparentment ho ha estat a alguns municipis veïns en tractar-se d'una espècie força forestal.

El 17 de novembre de 2021 es va observar un gaig (Garrulus glandarius) al Parc de les Planes de L’Hospitalet (Ricard Gutiérrez, llistat d’eBird aquí )

Es tractava de la primera cita coneguda per a l’espècie a la ciutat d’aquest córvid àmpliament distribuït a Catalunya però que evita deltes i algunes zones amb poc arbrat com la plana de Lleida (vegeu mapa de les cites existents al portal ornitho.cat fins 19.3.2022, n=90337 observacions).

 

Observacions de gaig a Catalunya fins el 19.3.2022 (ornitho.cat)

La sorpresa va ser tornar a observar l’espècie en el mateix parc el dia 19.3.2022 (Ricard Gutiérrez, llistats a ornitho.cat i eBird aquí ). En els dos casos es tractava d’un exemplar solitari, en l’observació de març de 2022 empaitat per garses probablement territorials. Es va poder obtenir una imatge testimonial amb la càmera del mòbil (figures) on s’aprecia com s’arriba a camuflar l’ocell contra el tronc dels pins del parc.

 

Gaig, Parc de les Planes, L'Hospitalet de Ll. 19.3.2022 (R.Gutiérrez)

 

Està el gaig en expansió?

 

La població global catalana d’aquesta espècie de còrvid forestal sembla experimentar un descens moderat tant a l’hivern (--1% anual) com a la temporada de cria (-1% anual), dades del SIOC . No obstant això mentre que les cites recollides al portal ornitho.cat són regulars en els darrers dotze anys, amb un màxim entre 2014 i 2015 (figura) , és justament en aquesta època quan es comença a citar a Montjuïc, una localitat on no era present (figura).

Observacions de gaig al municipi de Barcelona (ornitho.cat)

Observacions de gaig a Montjuïc, Barcelona (ornitho.cat)


 

De fet, l’atles dels ocells nidificants a Barcelona 2012-2014 només dona una parella reproductora fora de Collserola al Palau Reial, a la Diagonal, a relativa poca distància del terme municipal de L’Hospitalet.

Si aquest exemplar, suposant que sigui el mateix, és un individu explorador o bé és el primer d’una eventual colonització dels espais arbrats del municipi és quelcom que les observacions futures i el registre de les mateixes a les plataformes de ciència ciutadana ens dirà.

dissabte, 23 d’octubre de 2021

El durbec, una nova espècie d'ocell per al catàleg de la fauna de L'Hospitalet

Durbec (Font: cc PNGwing)

El durbec (Coccothraustes coccothraustes) és un fringíl·lid hivernant i també nidificant a alguns llocs de Catalunya, i que està experimentant una certa tendència a l'augment hivernal, del 6% anual, segons el portal SIOC. Mai havia estat citat a L’Hospitalet de Llobregat. Fins l’octubre de 2021. 

 

Tendència hivernal del durbec a Catalunya segons el portal SIOC (Font: ICO)

 

Les dades del portal de ciència ciutadana ornitho.cat indiquen que entre el dia 1.9.2021 i 23.10.2021 ha hagut un total de 117 registres de durbec a Catalunya, molt concentrats en la segona quinzena d’octubre i particularment a la serralada litoral del litoral central (vegeu mapa). 

Cites de durbec al portal ornitho.cat a Catalunya entre l'1.9-23.10.2021 (Font: ICO)

 

El durbec a L'Hospitalet de Llobregat

 

El dia 19.10.2021, en el decurs d’una jornada de gravació nocturna de reclams d’ocells en migració, testant la metodologia del NOCMIG, es va registrar un ocell reclamant per damunt de Sant Josep, L’Hospitalet de Llobregat, a les 04:43 hores de la matinada. 

 

Sonograma del durbec del dia 19.10.2021 a les 04:43 hores

 

El mètode de gravació era fonamentat en el registre automàtic de sons en trams de 15 minuts entre la una de la matinada i les sis mitjançant una gravadora automàtica Song Meter Micro. La del dia 19.10.2021 era la quarta prova efectuada en la que, a més del durbec, s’havia pogut registrar interessants quantitats de tords (Turdus philomelos), merles (T.merula) i, especialment d’interès, tords ala-rojos (Turdus ilacus), una espècie que fins ara es pensava que era accidental a la ciutat i que sembla passa regularment en vol algunes nits de tardor. 

Justament coincidint amb un gran pas de tords ala-rojos, el 23.10.2021 de matinada es van registrar al menys tres contactes més de durbec: un a les 02:32, un altre a les 04:12 que podria ser de més d’un exemplar i el darrer a les 05:20 hores. 

 

Sonograma del durbec del dia 23.10.2021 a les 02:32 hores

 
Sonograma del durbec del dia 23.10.2021 a les 04:12 hores. Segurament hi havia més d'un exemplar

Sonograma del durbec del dia 23.10.2021 a les 05:20 hores. La taca descendent després del primer reclam és la d'un tord ala-roig que també sobrevolava la zona

 

Les dades del portal ornitho.cat suggereixen que en els seus moviments tardorals els durbecs ressegueixin la serralada litoral, on s’ha detectat comparativament més exemplars que a la resta del territori, per bé que caldria analitzar si això respon a un fet puntual o es repeteix en el futur. Del passat nocturn a la ciutat no tenim registre. 

 El reclam del durbec és molt agut i fi, mostrant una repetició periòdica en els segons que travessa el camp de vol cobert per la gravadora. Al portal xeno-canto hi ha múltiples registres d’aquesta i altres veus i cants de l’espècie. 

 

El que queda palès, a banda de que s’ha afegit una espècie protegida més al catàleg de la fauna de la ciutat, és que malgrat la intensa humanització i la manca general d’arbrat i zones verdes i naturals som, per se, per naturalesa, a una ruta migratòria a cavall de la serralada litoral i del delta del Llobregat. I l’estudi de la migració nocturna damunt la ciutat confirma aquesta realitat d’interès local però també català i del conjunt de la regió biogeogràfica on ens trobem. 

 

Agraïments. A Lluís Brotons pels comentaris sobre els sonogrames i les veus; al grup de whatsapp Cat Nocmig pels comentaris i tasca d'ensenyament sobre el tema i al Delta Birding Festival a un concurs del qual vaig guanyar, per pura sort, el Song Meter Micro. Quin bon premi i quin bons resultats està donant!

diumenge, 8 de novembre de 2020

Rareses ornitològiques a L'Hospitalet la tardor de 2020

Mosquiter de doble ratlla

 

Aquesta tardor s’afegeix una espècie al catàleg de la fauna ornitològica de L’Hospitalet de Llobregat, el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus). Es tracta d’una raresa a nivell català de la que cada cop hi ha més dades (vegeu mapa per a una recopilació de les observacions de la tardor 2020) gràcies a que cada cop es coneix més la seva veu i els hàbitats on viu, sovint arbredes caducifòlies o arbres d’aquestes característiques en entorns urbans o de ribera com és el cas de la cita de 2020.

Phylloscopus inornatus. Cites la tardor de 2020 (Font: ornitho.cat)


El 26 d’octubre de 2020 Manolo García-Tarrasón va sentir un a les 13:30 a prop del col·legi Xaloc, a la marina de la ciutat.

La fotografia correspon a un exemplar vist i sentit el 17 d’octubre de 2020 a Castelldefels,  Baix Llobregat (Ricard Gutiérrez) on es veuen bé la característica cella i disseny alar d’aquesta espècie.

 

Phylloscopus inornatus. Castelldefels, 17.10.2020 © Ricard Gutiérrez

 


Cornella emmantellada


El 8 de novembre de 2020 s’ha registrat la primera observació de cornella emmantellada (Corvus cornix) dins el casc urbà de la ciutat. D’acord amb el portal ornitho.cat hi ha tres cites a L’Hospitalet, dues a l’entorn del riu i aquesta darrera. Són observacions corresponents al nucli d’exemplars establerts al delta del Llobregat des de fa pocs anys però que, malgrat que han niat a El Prat de Llobregat i Sant Boi, de moment no es deixen veure gaire per l’hemidelta nord del Llobregat. La foto és d’arxiu de les que han niat al delta del Llobregat el 2020.

 

 

8 març 2018

3 individus a prop del restaurant la Marina de l’Hospitalet (Víctor Cañadas @ornitho.cat)

27 octubre 2019

3 individus al riu Llobregat entre ponts, vistos des d’El Prat de Llobregat (Pau Esteban)

8 novembre 2020

Un exemplar en vol sobre el barri de Sant Josep direcció plaça Espanya de Barcelona i Montjuïc sobre les 10:20 hores.


Corvus cornix © Ricard Gutiérrez, maig 2020


 

 

dissabte, 3 d’octubre de 2020

Passing Xot


 

El xot (Otus scops) és un petit rapinyaire nocturn migratori que nia a Catalunya on també hi hiverna en petit nombre. És típic d'arbredes de ribera i bosquines mediterrànies on emet el seu característic xiulet, diferent de to entre mascle i femella però característic de les nits d'estiu. És una espècie regular al Delta del Llobregat, on nia, però que a L'Hospitalet ha desaparegut com a nidificant. El 2005 Ballesteros i Degollada, al seu catàleg de la fauna i flora de la ciutat el donaven com a nidificant en dos llocs de la marina de L'Hospitalet, però en la seva darrera revisió de 2020 ja no apareix com a espècie reproductora. De fet, el portal de cites ornitològiques ornitho.cat no recull cap observació de xot a la ciutat. 

Per aquestes raons, quan l'Eva Maria González va notar com alguna cosa havia aterrat sobtadament a la seva terrassa del barri de Sant Josep la matinada del dia 27.9.2020, es va sorprendre de veure el que va interpretar que era un pollet de mussol. La mida del xot i la seva cara de sorpresa (vegeu la foto), certament feien pensar que podia ser un animal que requeria atenció. I així va ser. Posat finalment en contacte amb els Agent Rurals de la Generalitat, el xot va ser traslladat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa on està essent atès per tal de retornar-lo al medi natural.

Malgrat el xot pot restar a algunes àrees temperades de Catalunya a l'hivern, es tracta d'una espècie migrant que travessarà el Sàhara i hivernarà a les zones tropicals de l'Àfrica (vegeu el mapa a la web del zoo en aquests enllaç). 



El xot que va aterrar a Sant Josep era un migrant, camí de l'Àfrica. Al gràfic adjunt podeu observar la fenologia mensual de les cites de xot recollides al portal ornitho.cat per a la comarca del Barcelonès, on s'observa que es detecta el xot ja quan arriba el març, però sobre tot l'abril i maig quan canta més per les nits i és fàcil de detectar. Després de la nidificació ja no se sent gaire i va desapareixent, amb poques cites, el setembre i l'octubre. Els exemplars de novembre i desembre són cites d'ocells que han restat aquí durant l'hivern.

En el cas que us trobeu mai una espècie protegida aviseu els agents rurals perquè se'n facin càrrec i es pugui recuperar. Potser és un migrant de llarga distància com aquest al que haurem ajudat a continuar els seus desplaçaments vitals.





dimecres, 5 d’agost de 2020

Primera nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) a L'Hospitalet en el segle XXI

Polls de cames-llargues. Torre Gran. 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)

El 5.8.2020 s'ha confirmat la nidificació d'una parella de cames-llargues (Himantopus himantopus), en castellà 'cigüeñuela' a la bassa de la Torre Gran, a L'Hospitalet de Llobregat.

Una parella d'adults custodiaven quatre polls ja crescuts, però cuacurts encara i sense aparent habilitat de volar que haurien nidificat a la bassa aprofitant l'alt nivell d'aigua de la mateixa a causa de les elevades pluges de la primavera de 2020 (Ricard Gutiérrez). Les maniobres de display aeri dels adults en delataven el parentiu i l'arrelament a la zona, on havien estat observats ja a mitjans de juny 2010 (Ricard Gutiérrez).

Un dels adults sobrevola la bassa en vols de 'display' per fugir eventuals predadors dels polls (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult en vol de 'display' (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Adult menjant sobre el fons de la bassa, en una zona de baixa inundació, on s'ha acumulat vegetació i aliment per ells (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)

Un dels quatre polls observats. A diferència dels adults les plomes del dors presenten marges marrons i tenen un capell del mateix color (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)


Les pluges de la primavera 2020 han ocasionat una inundació permanent de l'àrea que ha permès la colonització d'un parell de racons de la zona per bogues (Typha sp) molt freqüentades el dia 5.8.2020 per libel·lules del gènere Sympetrum, de colors vermell i groc, i alguna més gran blava del gènere Anax. Aquestes àrees de vegetació natural haurien servit de refugi per al niu de la cames-llargues, ara ja desdibuixat, així com a recer com a mínim d'exemplars de polla d'aigua (Gallinula chloropus).

Una libel·lula del gènere Sympetrum sobre una boga de la bassa de la Torre Gran (© Ricard Gutiérrez, 5.8.2020)


La cames-llargues s'havia citat a la zona (per exemple, en aquesta entrada del blog de 2014) i durant la darreria del segle XX havia niat probablement al tram del Llobregat entre el pont de la C-31 i la C-32, per bé que el nombre més elevat de parelles es situava més al nord, però no es coneix cap evidència de cria durant aquests dos decennis del segle XX i probablement sigui de les poques de la comarca del Barcelonès, on també havia niat puntualment al Llobregat a la riba de la Zona Franca durant la construcció del pont de Nelson Mandela.

La cames llargues és una espècie aquàtica de limícola protegida, que nia a pocs indrets de Catalunya com són els aiguamolls litorals i també diferents indrets de la plana de Lleida. La seva presència a la Torre Gran, així com les evidències de naturalització puntual esmentades parlen de les possibilitats que té la zona, situada dins el Delta del Llobregat, per a la conservació a escala local de la fauna d'aiguamoll, particularment en un municipi com L'Hospitalet on hi manquen de forma alarmant les zones naturals i les possibilitats de divulgació del patrimoni natural 'quilòmetre zero'.

Malgrat s'ha netejat un seguit d'abocaments ocorreguts a la zona i s'ha pres mesures per evitar-los en el futur, un projecte d'autopista de camions cap el port encara tenim entès que plana sobre la zona, sobre aquesta parella de cames-llargues, els corriols petits -també presents el dia 5.8.2020- i altres ocells i invertebrats que poblen la zona i que demanen a crits que se'ls tingui en consideració. Fora una bona oportunitat per a la ciutat conservar i gestionar aquesta àrea i així contribuir a la preservació global dels ecosistemes d'aiguamoll com els del delta del Llobregat del que formem part.

Corriol petit a la bassa de la Torre Gran, L'Hospitalet de Llobregat, 5.8.2020 (© Ricard Gutiérrez)





dimecres, 27 de maig de 2020

El gavià argentat s'espandeix com a nidificant a la ciutat de L'Hospitalet

Gavià argentat a Sant Josep 'el coix', un exemplar, mascle sembla, que ha passat tota la temporada al barri (Ricard Gutiérrez)


El gavià argentat (Larus michahellis) és l'espècie de gavina 'gran' que tothom està acostumat a veure per gairebé tot arreu, la ciutat i terme municipal de L'Hospitalet inclosa. Durant l'hivern i part de la resta de l'any nombrosos exemplars, variables en nombre segons els anys però que poden arribar a ser més de 1.100 exemplars, sobrevolen la ciutat per les tardes direcció al mar, a l'entorn del Port de Barcelona, després d'haver-se alimentat a la conca del Llobregat. De fet, part del cens hivernal del port de Barcelona es fa no allà sinó des de la ciutat, al riu, comptabilitzant els exemplars que van direcció mar.

Un altre fenomen és la nidificació. Malgrat tradicionalment associem gavians a penya-segats litorals, fa anys que també nien a les ciutats, com també ho fan altres espècies típiques de penya-segats com són els ballesters o, més recentment, la cotxa fumada.

Al catàleg de la fauna de L'Hospitalet de 2004, Tomàs  Ballesteros i Artur Degollada van trobar gavians argentats niant en tres quilòmetres quadrats de la ciutat, els marcats en tons verds i violetes a la figura adjunta. El 2019, en repetir aquest mostreig, han trobat gavians nidificants a la major part de la ciutat, a 10 km2 de L'Hospitalet.

Distribució del gavià argentat a L'Hospitalet 2004-2019 (Font: elaboració pròpia en base als catàlegs de fauna existents)


D'acord amb el nou treball de Ballesteros i Degollada: 'Dins de la ciutat s’han trobat unes 25-30 parelles reproductores distribuïdes en 10 quadrícules. Fa els seus nius damunt dels terrats i teulades, generalment en parelles aïllades o en petit grup. És una espècie que està en expansió a tot el territori'. 


Situació a Sant Josep



Aquesta parella ha tornat a fer niu el 2020 a la mateixa teulada informa Francisco Caballero via twitter (foto adjunta), per bé que les pluges de l'entorn de Sant Jordi, i el fet que el niu fos a la base d'una teulada, segurament van fer malbé les postes i la nidificació 2020 ha fracassat.


Niu de gavià argentat amb els dos adults, un covant, el dia 20.4.2020 (Francisco Caballero)

Durant els dies del confinament del covid19 l'espècie ha estat abundant i freqüent al barri, on s'avalua que podrien haver-hi entre 3 i 5 parelles mínim, això sense haver pogut prospectar acuradament res per les limitacions del confinament. Amb tot, les teulades de les naus properes a la via del tren i del sector Tecla Sala podrien acollir més parelles.

Un dels gavians territorials del barri és un adult que presenta una pota caiguda i que, pel seu plomatge, sembla tenir certa edat. La seva presència ha estat regular tot el període.

S'ha pogut confirmar la reproducció d'una segona parella localitzada entre el c.Rodés i Av.Isabel la Catòlica, prop l'edifici de la Farga, on Ángeles Villanueva ens confirma el 24.5.2020 la presència de tres polls ja crescuts, al costat de la parella de dos adults. Tres polls és la producció habitual d'aquesta espècie i, pel que es veu a les imatges, estan en bona condició física.

Adult de gavià (esquerra) i tres polls (dreta). La Farga al fons (Ángeles Villanueva)

Els dos adults i els tres polls (Ángeles Villanueva)

El niu aprofita unes teulades properes a La Farga (Ángeles Villanueva)

Malgrat la nidificació del gavià és a la baixa a les principals colònies catalanes, a la ciutat de L'Hospitalet està expandint-se sense arribar a grans xifres poblacionals però sí convertint-se en una espècies més dels nostres cels. I teulades. 

Gavià argentat al c. Enric Prat de la Riba amb Rodés (Ricard Gutiérrez)

Agraïments. LHNatura agraeix a Tomàs Ballesteros la informació del darrer atlas i a Francisco Caballero i Ángeles Villanueva les seves observacions així com a la botiga TotBo la canalització d'aquestes informacions.

Ricard Gutiérrez, Maig 2020.