dimecres, 22 d’agost del 2012

Eurovegas NO





On són els enciams, carxofes, ànecs i pagesos que hi havia? Ah no, que això és encara només a USA! Quin malsón! (Foto: National Geographic)

Potser no es farà a L'Hospitalet de Llobregat. Si més no inicialment. Però sí es planteja al damunt del riu d'aquest nom, sobre el delta del Llobregat.

El projecte de construcció d'un macro-complex lúdic (per dir-ho suaument) damunt aquesta zona, a imatge i semblança del que hi ha a Las Vegas, USA és una completa barbaritat i un despropòsit sense nom.

Es poden adduir consideracions de tipus social o fins i tot ideològic sobre si aquesta mena de complexes de 'vici' són adequats o no. No hi entraré. Estem en el món que estem i els humans som aquella espècie que ens agrada xocar molts cops contra la mateixa pedra i després aprofitar-la i tirar-la sobre la nostra teulada.

El que és il·legal, i estem en un indret on encara hi ha un estat de dret (i de dretes de moment...), és que es plantegi una iniciativa d'aquesta magnitud i no es coneguin els detalls i no es plantegin alternatives d'ubicació. Com si això de l'impacte ambiental fos quelcom que es pogués obviar, un tràmit més, com un segell o un imprès a emplenar. Doncs no. És en aquests casos quan un se n'alegra d'estar dins la Unió Europea i la seva legislació.

El Delta del Llobregat és una zona humida d'importància internacional declarada ZEPA i que forma part de la xarxa natura 2000. Vàrem treballar molts de nosaltres molts anys, jo mateix per exemple 15 d'ells seguits dirigint les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, per tal d'aconseguir una importància internacional en base a la fauna i la flora. I uns espais naturals protegits que encara hi perduren.

El projecte Eurovegas, si es fa damunt el delta del Llobregat, alterarà aquesta zona humida, afecti o no territorialment l'espai delimitat 'sobre el terreny' com a espai natural protegit. Perquè?



Per varies raons. Per exemple perquè una zona humida, ho diu el seu nom, necessita aigua. I al delta tenim un aqüífer subterrani amb dues capes, la superior (que connecta amb els aiguamolls) i la inferior (que constitueix una reserva estratègica d'aigües i el lloc d'on per exemple extrau la seva aigua de boca el municipi sencer d'El Prat de Llobregat). Aquests aqüífers es recarreguen per infiltració, quan plou, per l'aigua que passa a les capes inferiors, on es magatzema.

Llacuna de Cal Tet, El Prat de Llobregat, 2009. Els estanys litorals són connectats amb l'aqüífer superior
Riera de Sant Climent, Viladecans, 2004


Qualsevol impermeabilització del terreny equival a menys infiltració. I més escolamente superficial, que és més ràpid. Històricament el delta s'inundava i molt. Però la pagesia va aconseguir reduir-ho molt amb la xarxa de canals que van de muntanya a mar construits a principis de la dècada dels 1990s (rieres de Sant Climent, de Canyars,...). Això va evitar que bona part de la plana s'inundés tant.

La posterior construcció de la C-32 va comportar (malgrat les promeses en contra) que gairebé tot l'espai entre la C-32 i l'antiga C-245 (la carretera de Sant Boi a Castelldefels) s'urbanitzés. Exemple n'és el polígon Salines, amb grans superfícies comercials a Sant Boi. A conseqüència d'aquesta urbanització, les aigües de pluja (però també els sobreixidors d'aigües brutes) baixaven més ràpid cap a les Reserves Naturals, que en ser els desguassos naturals del delta s'inundaven, gairebé arrassaven, però no donàven l'abast ja que l'aigua arribava més ràpid.

Inundacions a la C-31 durant principis del s.XXI
 
S'inundava en conseqüència l'antiga C-31 mentre l'aigua intentava marxava a mar. Solució? Canviar la C-31 i elevar-la, cosa que també van fer. Qui rebia a última hora qui era? Les zones humides. Bé per poca aigua, canalitzada i que marxava ràpid. Bé per massa aigua, sovint sense temps de tenir una depuració natural en el seu trànsit pels canals vegetats del delta, autèntic filtre verd natural. És obvi que un 'asfaltat' de mig delta o de la superfície que sigui impulsat per Eurovegas augmentaria exponencialment aquesta problemàtica d'escolament i manca d'infiltració.



Maresma de les Filipines a princpis de segle XXI durant la tardor, quan s'inundava

I si no entra aigua dolça cap 'a baix'... es secarà l'aqüífer? No, entrarà aigua de mar com havia passat antigament quan es va construir el port de Barcelona terra endins. I aleshores  hi ha el risc de quedar-nos sense reserva estratègica d'aigües a Catalunya i que, de forma immediata, arribi a perillar l'aigua de boca del municipi d'El Prat, que té 63.499 habitants, cal recordar-ho. No són quatre gats.


Esquema del cicle de l'aigua extret de la web d'Aigües del Prat


Això òbviament són hipòtesis, però fonamentades en experiències anteriors. És que ningú hi ha pensat? O no importa i els contribuents haurem de pagar mesures 'mitigadores' d'aquests eventuals impactes?. En una intervenció a Catalunya Ràdio a finals de juny 2012, el conductor del programa 'El Matí de Catalunya Ràdio' no va tenir arguments quan se li va adduir aquest impacte sobre l'aqüífer que cal estudiar. O millor, evitar, no posant al delta del Llobregat aquest projecte.

No podem permetre que una iniciativa com aquesta faci que molts ocells protegits deixin el delta del Llobregat i li girin l'esquena. Corriol Petit Charadrius dubius. Viladecans, 2001

No cal que us parli ara de fauna. I del paper que tenen els conreus, camps, canals i espais naturals del Delta del Llobregat per a la protecció de la natura. I per al benefici de les persones. Per això ha estat declarat Important Bird Area, un reconeixement que no 'regalen' així com així sinó que s'ha de provar científicament.

Cada cop és més gent la que diu, la que diem, NO a Eurovegas. És un crim malbaratar un tresor estratègic com el delta del Llobregat, el segon més gran de Catalunya, amb infrastructures d'aquest tipus. És d'un grau d'insensatesa i d'irresponsabilitat futura que esgarrifa pensar en quines decisions es prenen i de quina manera es fan en àmbits o temes que no dominis tant. Si quedés una mica de seny, tant que en fan bandera alguns, segur que mai no es plantejaria aquest equipament en un lloc com el delta del Llobregat. Cal posicionar-se clarament en contra de barbaritats territorials com aquesta. perquè si malbaratem un tresor com aquest, què serà el proper?.



Ricard Gutiérrez
Director de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat entre 1990-2005.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada