Bec de corall senegalès: primera evidència de cria segura a la ciutat

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

El 16 de novembre de 2024 vàrem observar 7 exemplars de bec de corall senegalès (Estrilda astrild) a la Bassa de la Torre Gran (llistat a eBird https://ebird.org/checklist/S202626511 ). No és però la primera cita d’aquesta espècie a la ciutat:

Com a exemple, al portal eBird hem introduït 17 observacions amb un total de 180 individus entre el 19 de gener de 2017 i el 16 de novembre de 2024. Els recomptes màxims van ser de 60 exemplars el 5 de gener de 2021 i de 45 el 7 de gener de 2021 a un erm del carrer Botànica. Un altre grup significatiu va ser el de 15 exemplars el 19 de gener de 2017 a Cal Trabal. El 2024 s’observa per primer cop a la Bassa de la Torre Gran: 4 exemplars el 17.7.2024 i 5 el 5.10.2024, amb 7 el 16.11.2024. Anteriorment havia estat citat al riu Llobregat (des del 2020) i a partir del 2022 es veuen exemplars aïllats pel casc urbà de la ciutat.

La novetat de la cita del novembre de 2024 és que, amb tota probabilitat, es tracta de la primera evidència de reproducció comprovada de l’espècie a L’Hospitalet de Llobregat: 4 dels exemplars eren juvenils (observeu a les fotos les ‘boqueres’ blanques a la base del bec, que és negre en els juvenils), que restaven plegats, un al costat de l’altre, en mig d’una de les poques mates de boga que hi ha a la zona. Dos adults es tornaven per la zona per portar-los aliment, el que evidencia que es tractava d’un grup familiar. Aquesta mena d’hàbitat és el típic triat per l’espècie per a reproduir-se a la zona.

 

Polls de bec de corall senegalès a la Marina de la ciutat, 16.11.2024 © Ricard Gutiérrez

Pollets el novembre?

El bec de corall senegalès nia a la tardor i s’ha citat com a reproductor tant a la part del Baix Llobregat del Delta del Llobregat com al municipi de Barcelona, on l’atles dels ocells nidificants a Barcelona estima la població en 30 parelles, alguna d’elles a la propera Zona Franca (Anton et al 2017). Aquesta espècie africana assilvestrada i amb poblacions autosuficients a Catalunya és catalogada d’invasora malgrat no se li coneixen interaccions negatives amb altres espècies. La població reproductora va ser avaluada em 500-1000 parelles (SIOC) on s’ha estès per la costa catalana, augmentant entre un 225-575% la seva distribució (vegeu gràfic a la plana del SIOC).

Amb tot, la tendència de la població nidificant, en nombre, és incerta d’acord amb les dades del projecte SOCC i la xifra hivernal que dona l’atles dels ocells hivernants a Catalunya és de 2538-4206 individus (Quesada & Herrando 2011). L’Hospitalet de Llobregat s’afegeix a les localitats amb evidència reproductiva de l’espècie.

 

Referències

• Anton, M. Herrando, S., García, D., Ferrer, X. & Cebrián, R. 2017. Atles dels ocells nidificants de Barcelona. Ajuntament de Barcelona/ICO/UB/Zoo. Barcelona.
• Quesada, J. & Herrando, S. 2011 Bec de corall senegalès Estrilda astrild .In Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, M.(eds). 2011 Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. ICO/Lynx Edicions. Barcelona.

 

Primera cita de merla de pit blanc (Turdus torquatus) a L'Hospitalet de Llobregat

 

Turdus torquatus (J.F.Naumann, Wikimedia Commons, Public domain)

La matinada del dia 11.10.2024 es va gravar el reclam nocturn en vol d’una merla de pit blanc (Turdus torquatus) sobrevolant el barri de Sant Josep. El sonograma, format per barres verticals en baixa freqüència, és a sota i és característic de l'espècie. 

 

Sonograma del reclam de T.torquatus registrat a les 04:01 del dia 11.10.2024

 

Es tracta del primer registre d’aquesta espècie de túrdid, emparentat amb les merles (T.merula) que trobem a la ciutat però procedent de latituds més septentrionals i que, especialment l’octubre, passa en migració per Catalunya, on alguns exemplars hi hivernaran (vegeu SIOC per a més informació sobre l’espècie).

 

Distribució hivernal de la merla de pit blanc a Catalunya (Font: SIOC)

 

 

El seguiment de la migració nocturna havia donat bons resultats a la ciutat (per exemple els de 2022 o les primeres cites de durbec a la ciutat mitjançant aquest sistema el 2021). 

La mateixa nit del dia 11.10 també es van detectar 5 durbecs, 441 contactes de tord  comú (T.philomelos), un dels primers tords ala-rojos (T.iliacus) de la temporada i 20 merles migratòries ja que aquesta espècie freqüent a la ciutat també té components poblacionals que són migrants. Algunes espècies són conegudes com a bons migrants nocturns, com els 11 pitrojos (Erithacus rubecula) també gravats el dia 11.10, mentre que d’altres no se’ls coneix encara el reclam nocturn.

La migració nocturna i el seu seguiment, anomenat nocmig, permet palesar com fins i tot nuclis urbans com el nostre són –es vulgui o no- dins una ruta migratòria important que connecta el nord d’Europa i l’Àfrica que travessen milions d’ocells cada any en dues direccions. Ara a la tardor en sentit sud. Només el soroll nocturn propi de les ciutats en dificulta el seguiment, però la diversitat d’espècies, i la quantitat que ens sobrevolen, no deixa de ser la darrera frontera en el coneixement ornitològic a casa nostra.

La cames-llargues (Himantopus himantopus) torna a niar a L'Hospitalet de Llobregat

Es tracta del segon cas de cria després de l'èxit de la nidificació el 2020.

Una parella ha tirat endavant dos polls a la bassa de la Torre Gran

La visita rutinària a la Torre Gran el 17.7.2024 va comportar diferents sorpreses. En primer lloc (figures), l'extensió de la boga (Typha sp), que donava un cert component de naturalització a aquesta infraestructura hidràulica que, amb tot, és la làmina d'aigua més interessant del municipi i probablement una de les més rellevants del Barcelonès. A les bogues, diferents odonats entre ells la deltaica Sympethrum fonscolombii, de tons vermellosos o grocs.

De l'altra banda, l'extensió de la zona amb aigua essent com era mitjans de juliol, fet que ha possibilitat per segon cop (l'anterior el 2020) la nidificació de la cames-llargues (Himantopus himantopus) i també la presència d'una parella reproductora de corriol petit (Charadrius dubius) entre d'altres espècies.

A dalt: familia de cames-llargues a la Torre Gran, a sota adult fent el típic 'display' anti-depredadors davant la meva arribada (Fotos: mòbil Samsung a 4x).

Teniu una revisió de l'estatus de la cames-llargues a L'Hospitalet a l'entrada d'aquest blog de la cria de 2020. Curiosament, com en aquella ocasió, també s'ha observat avui un exemplar de polla d'aigua (Gallinula chloropus) i s'ha confirmat la nidificació de la cuereta blanca (Motacilla alba) a la zona.

A Catalunya només hi nien 1700-2300 parelles (www.sioc.cat) i té una distribucíó molt reduïda, amb molts efectius al Delta de l'Ebre. Amb tot és la única parella nidificant al Barcelonès sud i, si no ha niat cap al Besòs, de tota la comarca. Una raó més per valoritzar aquesta zona.

Un cotoliu migrant sobre L’Hospitalet, el primer en vint anys

 

Cotoliu (Font:BWP)

El 22.3.2024, en el decurs d’una de les observacions diàries registrades als portals de ciència ciutadana efectuades dins el municipi de L’Hospitalet es va detectar un cotoliu (Lullula arborea) sobrevolant a baixa alçada el barri de Sant Josep. La cita va ser registrada als portals eBird i ornitho.cat.

Es tracta d’una observació rara i singular atès que tots els membres de la família dels alàudids s’han rarificat a la ciutat i fa anys que no es veu cap de forma regular. El catàleg de 2006 de la fauna i flora de L’Hospitalet de Llobregat (Ballesteros & Degollada 2006)  cita el cotoliu  com a ‘migrador escàs observat principalment a les zones naturals de la Marina i prop el riu Llobregat’ sense aportar-hi però cap observació concreta. L’atles de la fauna vertebrada terrestre reproductora de L’Hospitalet de Llobregat (Ballesteros & Degollada 2020)   no la cita.

Al portal ornitho.cat on a data 22.3.2024 hi ha introduïdes 9.189.895 dades d’ocells només hi figura aquesta observació de cotoliu per al municipi de L’Hospitalet de Llobregat per bé que hi apareixen 121 observacions a la comarca del Barcelonès d’un total de 29.217 observacions a Catalunya d’aquest alàudid.

Les observacions de cotoliu al Barcelonès són bimodals com correspon a una espècie no reproductora: cites corresponents al pas primaveral, entre febrer i maig (que podrien incloure alguna cita de reproducció cap a Collserola i la serra de Marina) i cites del pas tardoral, entre setembre i novembre, detectades majoritàriament gràcies als programes de seguiment de la fauna fets al Parc de Collserola. Així, mentre al portal ornitho.cat hi ha 6 cites primaverals per a la comarca, es registren 115 tardorals, amb un marcat pic l’octubre (figura 1)

 

Figura 1 Nombre de cites mensuals de cotoliu registrades al Barcelonès al portal ornitho.cat (n=121)

 

Comptant-hi la present, hi ha tres cites del mes de març registrades al Barcelonès:

• 29/03/2009         1 ind cantant a Sant Pere Màrtir, Collserola, Barcelona (Marcel Gil)
• 13/03/2010         11 individus sedimentats a Sant Pere Màrtir, Collserola, Barcelona (Marcel Gil)
• 22/03/2024         1 ind a L'Hospitalet de Llobregat (Ricard Gutiérrez)

El cotoliu és un ocell àmpliament distribuït per l’interior de Catalunya, en especials a les serres mediterrànies meridionals i Catalunya central (vegeu SIOC) i mapa adjunt de distribució de la web SIOC.

 

 

En els darrers atles nidificants ha experimentat un lleuger augment de distribució del 2-8% per bé que no arriba a indrets litorals com el delta de l’Ebre o bona part del Barcelonès-Baix Llobregat.  De fet, la tendència interanual d’observacions al  Barcelonès registrada a ornitho.cat va a la baixa (figura 3) tot i que ve força influenciada pels resultats del seguiment tardoral que es fa a Collserola, que explica la major part de les observacions.

Figura 3 Nombre de cites de cotoliu per any registrades al portal ornitho.cat al Barcelonès (n=121)

 

És possible que aquesta minva local, potser associada a fenòmens de transformació dels hàbitats locals també, sigui darrera l’aparent rarificació de l’espècie a L’Hospitalet prenent com a referència la publicació de Ballesteros & Degollada (2006) i la tendència general dels alàudids a la zona. Aquest fet dona encara més significació a l’observació de març de 2024, la única coneguda en els darrers 20 anys a la zona.