dissabte, 11 d’abril de 2020

15 ocells fàcils de veure a L'Hospitalet des de finestres o balcons durant el confinament del COVID19




Entre el 15 de març de 2020 i el dia 11 d'abril de 2020 s'ha observat un total de 55 espècies d'ocells a la ciutat. No és una xifra baixa, ja que és gairebé una tercera part de les que s'han vist històricament a L'Hospitalet de Llobregat. Algunes són difícils, passen en vol ràpid però d'altres les pot veure i identificar tothom. Quines són? Veiem les potser 15 més freqüents:

Totes les fotos han estat fetes a Sant Josep, des de casa, entre el 15.3-10.4.2020 excepte la de la merla, que és d'arxiu.

  •  Gavià argentat (Larus michahellis). Gaviota argéntea
Lluny de quedar-se a prop la costa, el gavià argentat ha començat a niar a la ciutat i aquests dies per exemple hi ha un niu actiu a l'entorn de l'estació de la RENFE de L'Hospitalet. Els adults tenen el cap blanc, bec i potes grogues, parts inferiors blanques i mantell i parts superiors gris pàl·lid. Les puntes de les ales són negres amb alguna taqueta blanca. Els joves, que també es veu algun en vol, tenen més tons marrons al plomatge, on, quan volen, s'aprecia una mena de finestra blanca a les ales.

Gavià argentat, adult © Ricard Gutiérrez
  • Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) Cotorra argentina i altres lloros.
Tothom les  ha vist, són verdes amb zones blaves, de mida mitjana i molt sorolloses. Nien sobre tot en palmeres de la ciutat i es poden veure en grupets amunt i avall. Hi ha altres dues cotorres a la ciutat però: la de Kramer (Psittacula krameri), de cua més llarga, reclam com una mena de crit que no té res a veure amb el de la cotorreta de pit gris i bec molt vermell. També es pot veure, tot i que més rarament, l'aratinga mitrada (Aratinga mitrata), que és més gran, sorollosa -també diferent de la de pit gris i l'altra- i verda amb el cap una mica vermell.

Cotorreta de pit gris i dos coloms domèstics © Ricard Gutiérrez


  • Colom domèstic (Columba livia) Paloma bravía doméstica
El colom 'de carrer' que tothom coneix. Són en plena època de cria i hi ha veïns que tenen exemplars pintats o de varietats marrons o fosques, diferents de les properes a les salvatges que són les grises i blanques



  •  Tudó (Columba palumbus) Paloma torcaz
El tudó és un altre colom, aquest salvatge, que viu a zones arbrades i parcs però que pot sobrevolar les zones edificades i fins i tot aturar-s'hi. Té una taca blanca al coll i a les ales, fet que el diferencia, mida a banda, del colom domèstic.



  •  Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Tórtola turca
També de la família dels coloms, aquestes tórtores de tons gris marronosos són abundants i freqüenten antenes i teulades des d'on podrem escoltar les seves veus tremoloses.



  • Ballester (Apus melba) Vencejo real 
Arriben a la ciutat des de les seves zones d'hivernada africanes per Sant Josep més o menys i els tindrem aquí fins la castanyada. Són grans voladors, amb formes que recorden un arc, d'ales estretes i panxa blanca, van en grups i emeten les seves característiques veus pel matí i al vespre. Nien a edificis alts, de més de cinc pisos per tota la ciutat.



  • Falciot negre (o comú) (Apus apus) Vencejo común
De la mateixa família que el ballester, i de formes similars, però una mica més petit i totalment negre. Pot niar a edificis més baixos. També migrador, arriba una mica més tard que el ballester i marxarà cap el continent africà el juliol.



  •  Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) Colirrojo tizón
Una mica més difícil de veure que d'escoltar, aquest ocell de petita mida es caracteritza per tenir la cua vermella i un cos entre gris cendra (femelles) i gris, blanc i negre els mascles. Ha colonitzat la ciutat recentment i se'l pot escoltar pel matí cantant des d'antenes o edificis. A Sant Josep al menys hi ha dues parelles nidificants.



  • Merla (Turdus merula) Mirlo
Si teniu algun arbre o jardí a prop vostre, no és el cas de qui escriu aquestes ratlles, potser la veureu. Els mascles són negres amb el bec groc i les femelles més marrons. Als parcs de la ciutat hi nia però rarament surt d'ells. El de la foto té el bec enfosquit perquè encara no és adult del tot.

Merla © Ricard Gutiérrez

  • Garsa (Pica pica) Urraca
Blanca i negra, gran i amb la cua llarga. Inconfusible. El seu reclam 'ja ja ja' fa que sembli que s'estigui rient. Nia a parcs i marges però volta per les zones més urbanes a veure què troba.





  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Estornino pinto
N'hi ha als parcs però també entren a la ciutat, on poden aturar-se a teulades, terrats i antenes. Negre amb puntets -contra més avanci la primavera, menys- i bec groc, es diferencia de la merla perquè la seva cua és més curta, per les pintes blanques del plomatge i pel comportament: a vegades van en grupets, cosa que la merla no fa.



  • Pardal comú (Passer domesticus) Gorrión común
Ja no és tant comú com abans però la relativa tranquil·litat d'aquests dies fa potser que se'n vegin més. El mascle té tons grisos al capell, la part superior del cap i la femella és més marró.




  • Gafarró (Serinus serinus) Verdecillo
Petit ocell, menor que un pardal, que abans era considerat ocell de gàbia. Canta molt seguit, a vegades quan vola, i sol freqüentar parcs o allà on hi hagi algun arbre gran. A la ciutat també hi ha algunes caderneres i verdums, parents del gafarró. Aquest petit ocell és verdós i a la base de la cua presenta una taca groca, el carpó, que és un dels seus trets característics. No és molt abundant, però va per barris i zones.

Gafarró mascle © Ricard Gutiérrez



2 comentaris:

  1. Hola, avui he conegut el teu blog. M'estic aficionant a mirar ocells. He aprofitat aquests dies de confinament per fer un curs de dos dies d'ornitologia i ara miro des de la meva finestra a Santa Eulàlia. Saps que a l'antena d'uns pisos que hi ha al costat de la benzinera de Santa Eulàlia hi ha un ocell gran com si fos un rapinyaire? No he pogut baixar a mirar-lo amb els prismàtics (nous de fa no gaire) però deu portar més d'un any allà enfilat.

    A la teva llista afegiria la lavandera blanca (no sé com es diu en català), que corre pels jardins i es veu bastant, no?

    ResponSuprimeix