Això també és L'Hospitalet (de Llobregat)

Fa un temps, a un altre lloc, vaig emprar aquesta imatge, o una de semblant, per denunciar l'estat de conservació d'un espai públic en el límit sud del terme municipal: els voltants de la bassa de la Torre Gran i l'espai que era l'antic dipòsit municipal de vehicles. Després d'un important ressò mediàtic, es va aconseguir que es netegés.

No obstant això, la deixadesa i l'escassíssim interès en aquesta zona (potser només la visitem un grapat de persones, la meitat de fora de la ciutat), fa que sigui la veritable catifa sota la qual es pot amagar tota la porqueria que altres van abocant. Siguin restes de cable de coure pelat, residus inerts de tota mena i fins i tot el que sembla ja un habitatge precari. Us adjunto quatre fotos.

7.5.2014 Cada setmana s'hi acumula més porqueria

7.5.2014 Porqueria de diferent etiologia i procedència dins el terme municipal de L'Hospitalet de Llobregat

7.5.2014 Presumible habitatge il·legal

7.5.2014 TasMar ja és dins la Zona Franca de Barcelona

7.5.2014 L'hotel Hesperia Tower i la Torre gran al fons

7.5.2014. La Plaça Europa al fons

Val que ha de passar per la zona la tan cacarejada 'autopista de camions'. Val que tampoc és el paisatge més maco del món. Però és part del terme municipal. Igual que la tan lloada plaça Europa. I a més, com es veu més avall, espècies protegides, les úniques aquàtiques de tot el terme, s'hi refugien al costat i ara mateix estan niant.

Corriol petit Charadrius dubius femella covant a la Torre Gran, L'Hospitalet, 7.5.2014. La postura evidencia que ja te polls petits.

Potser algú pensa que contribuint-hi a una propera iniciativa internacional de netejar un riu (un riu que continuarà portant sòlids en suspensió i altres) ja hem fet la feina. Equivocats estem.

A mi, particularment, no m'agrada viure en una ciutat que sembla renegar del seu passat (el que ha costat que encara no s'hagi destruït la marina de L'Hospitalet, subratllo 'encara'); que viu d'esquenes als seus darrers restes de natura, ergo història natural -alguns rellevants a nivell català, no únicament municipal-, i que a sobre no l'importa tenir la brutícia sota la catifa. Aquesta és la realitat que tenim. Tot i els desinteressats (sí, desinteressats, no tothom pot dir el mateix) esforços de divulgar el que ens queda de natura aquí. A canvi de res. Bé, incorrecte: d'emprenyar-me cada cop que el munt de deixalles puja i ningú no fa res, malgrat l'autoritat competent estigui al cas.

Cada cop que passi per la Rambla, carrer Major o plaça Europa pensaré si quedarien bé aquests munts de deixalles escampats allà. Eh que no? Doncs allà on són escampats també es troben dins L'Hospitalet. De Llobregat, sigui dit de pas.

No s'hi val netejar i amagar sota la catifa!

Mentrestant, a veure si volen els pollets dels corriols. Si més no tenir l'esperança d'alguna bona notícia.